L'estudi confirma que els boscos de la regió nord-oriental de Catalunya constitueixen un dels principals punts calents de serveis ecosistèmics de Catalunya, amb una elevada capacitat per regular el cicle hidrològic, retenir carboni, protegir el sòl de l'erosió i conservar la biodiversitat.

Tanmateix, l'anàlisi temporal mostra una pèrdua progressiva de funcionalitat entre 1990 i 2014, amb una disminució de la capacitat d'embornal de carboni, de l'aigua exportada i del control de l'erosió, així com una reducció del creixement anual de la fusta. Paral·lelament, els inventaris forestals mostren una tendència general cap a boscos més capitalitzats, amb arbres de diàmetres més grans i una pèrdua progressiva del protagonisme d'algunes espècies en la regeneració, especialment en diverses pinedes i rouredes.

L'anàlisi de les taxes de creixement, mortalitat i aprofitament indica que, en la majoria de tipologies forestals, el balanç entre guanys i pèrdues és menys favorable en el període més recent dels inventaris. Aquest empitjorament s'explica per una combinació de creixements inferiors i un augment de la mortalitat o dels aprofitaments segons el tipus de bosc. Els alzinars són els que mostren un comportament més resilient, mentre que les suredes presenten un debilitament notable del seu vigor i les fagedes, les pinedes de pi roig i les rouredes també evidencien una reducció del balanç positiu.

La diagnosi també evidencia un augment dels episodis de decaïment forestal. Entre 2012 i 2023 es van registrar afectacions en un 17,5 % de la superfície forestal de l'espai ADRINOC, sent el 2023 l'any amb més superfície afectada. L'alzina va ser l'espècie amb més superfície afectada, seguida dels roures caducifolis, la surera i el faig. Tot i això, l'anàlisi no va trobar una correlació clara entre els episodis de decaïment estudiats i l'índex SPEI utilitzat, fet que apunta a una dinàmica complexa influïda per l'acumulació d'episodis de sequera i altres factors.

Pel que fa a la vulnerabilitat climàtica, els resultats indiquen que la major part del territori presenta una susceptibilitat baixa davant sequeres lleus o moderades, però aquesta vulnerabilitat augmenta notablement en escenaris de sequera severa. El faig i els roures apareixen com les espècies més sensibles, mentre que la surera i el pi blanc mostren una major resistència als escenaris futurs de sequera previstos. L'anàlisi d'idoneïtat bioclimàtica també assenyala que l'alzina és l'espècie amb una distribució potencial més favorable a gran part del territori, mentre que el faig presenta una idoneïtat baixa en gran part de l'espai ADRINOC.

Finalment, el taller participatiu destaca la necessitat d'adaptar la gestió a les característiques de cada tipus de bosc i de prioritzar actuacions que redueixin la vulnerabilitat davant la sequera i els incendis, afavoreixin estructures forestals més resilients, promoguin la regeneració natural i siguin compatibles amb la viabilitat econòmica de la gestió forestal.