#a2a2a0
Quines estratègies urbanes són més efectives per reduir la calor a les ciutats?
cobertes verdes BCN
2025
Objectiu
Avaluar fins a quin punt diferents estratègies d’adaptació urbana poden reduir la temperatura, l’estrès tèrmic i la vulnerabilitat de la població durant les onades de calor, tant en les condicions climàtiques actuals com en les previstes per a mitjan i finals de segle.
L’estudi compara tres mesures d’adaptació (sostres freds, cobertes verdes i canvis d’usos del sòl previstos pel Pla Director Urbanístic metropolità) i analitza si poden mantenir la seva eficàcia en un context d’escalfament climàtic intens.
Mètodes bàsics
L’estudi se centra en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i pren com a referència l’onada de calor del 31 de juliol al 6 d’agost de 2018, un episodi especialment intens que va arribar als 39,8 °C a la ciutat de Barcelona.
Els investigadors i investigadores van projectar aquest mateix episodi de calor a les condicions climàtiques de 2050 i 2100 sota l’escenari d’emissions SSP3–7.0. Per fer-ho, van combinar la metodologia de pseudoescalfament global (Pseudo Global Warming) amb el model meteorològic WRF-Comfort, a una resolució espacial d’1 km.
Es van comparar quatre escenaris:
- Situació de referència, amb els usos del sòl actuals.
- Sostres freds, augmentant fins a 0,85 l’albedo dels sostres on aquesta actuació es considera factible, aproximadament el 68 % de les cobertes.
- Cobertes verdes, incorporant vegetació de tipus Sedum i reg en els sostres adequats, que representen aproximadament el 56 % de les cobertes de l’AMB.
- Pla Director Urbanístic metropolità, amb increments de superfície agrícola, parcs urbans i sòl urbanitzat, i reduccions de bosc i matollar.
A més de la temperatura de l’aire, l’estudi calcula l’estrès tèrmic percebut mitjançant l’índex UTCI i avalua la vulnerabilitat de la població combinant l’exposició a la calor amb factors de sensibilitat com la densitat de població, la proporció de persones grans i la presència de llars amb rendes baixes.
Resultats principals
Les projeccions mostren un augment molt important de la calor si es mantenen les condicions de l’escenari SSP3–7.0. La temperatura mitjana diürna durant l’onada de calor passaria de 37,2 °C el 2018 a 39,3 °C el 2050 i 43,4 °C el 2100, és a dir, un increment de 6,2 °C a finals de segle. De nit, la temperatura mitjana augmentaria de 27,2 °C a 32,1 °C.
Aquesta intensificació de la calor també augmentaria la vulnerabilitat que pot arribar a una màxima d'un 42% el 2050 i un 108% el 2100 potser es veu més clar.
- Els sostres freds són l’estratègia amb una capacitat de refrigeració més elevada. Durant el dia redueixen la temperatura aproximadament 1,1 °C a Barcelona i fins a 1,8 °C en algunes zones urbanes de l’interior. De nit, les reduccions arriben als 0,3–0,4 °C. Aquests efectes es mantenen de manera similar en les projeccions de 2050 i 2100 i també es tradueixen en una reducció de la vulnerabilitat en les zones urbanes més sensibles.
- Les cobertes verdes tenen un efecte refrigerant menor. Durant el dia redueixen la temperatura aproximadament entre 0,4 i 0,5 °C a Barcelona, però poden provocar un lleuger augment de la temperatura nocturna, de fins a 0,2 °C, a causa de l’alliberament durant la nit de la calor acumulada. Per això, el seu efecte global sobre la vulnerabilitat és més limitat. L’estudi assenyala, però, que aquesta anàlisi no incorpora altres beneficis potencials de les cobertes verdes, com la regulació de l’aigua, la biodiversitat o altres serveis ecosistèmics.
- La creació de nous parcs urbans també pot generar un refredament local important. Les zones on el planejament preveu nous parcs poden reduir la temperatura diürna fins a 0,7 °C i l’estrès tèrmic fins a 1,2 °C. En canvi, la substitució de zones forestals per nous desenvolupaments urbans pot incrementar la temperatura fins a 0,4 °C en les condicions actuals i fins a 0,5 °C a finals de segle. Per tant, l’efecte global del canvi d’usos del sòl depèn fortament d’on i com es produeixen les transformacions.
- L’estrès tèrmic percebut també augmentarà considerablement. En algunes zones urbanes, l’UTCI pot arribar als 47 °C durant el dia a finals de segle, especialment en espais densament urbanitzats o oberts amb poca ombra a nivell de carrer.
Conclusions
Les actuacions sobre l’espai urbà poden reduir de manera efectiva l’exposició de la població a la calor, però la seva capacitat és limitada davant la magnitud de l’escalfament projectat. Cap de les estratègies analitzades és capaç de compensar l’augment d’uns 6 °C previst per a finals de segle sota l’escenari SSP3–7.0.
Entre les mesures estudiades, els sostres freds ofereixen la major capacitat de refrigeració durant les onades de calor, especialment en barris densament urbanitzats. Alhora, els resultats mostren que crear parcs urbans pot proporcionar beneficis tèrmics locals superiors als de les cobertes verdes, mentre que urbanitzar espais forestals pot generar l’efecte contrari.
Per a la gestió urbana, l’estudi posa de manifest que no n’hi ha prou amb augmentar genèricament la infraestructura verda: la localització, el tipus d’actuació i les característiques socials de cada barri són determinants. Prioritzar les intervencions en zones on coincideixen una elevada exposició a la calor i una alta vulnerabilitat social pot augmentar substancialment l’eficàcia de les polítiques d’adaptació.
Aquest coneixement és especialment útil per a persones gestores i tècniques perquè permet prioritzar millor on actuar i amb quines mesures. En la pràctica, ajuda a evitar intervencions poc eficients, a orientar la inversió cap a les zones amb més risc i a incorporar criteris climàtics i socials en decisions quotidianes de planejament, rehabilitació urbana i gestió de l’espai públic. També recorda que les mesures d’adaptació s’han de combinar i planificar de manera estratègica, perquè cap actuació per si sola serà suficient davant d’un escalfament intens.