#A2DEDE
Referencia
Cañedo‐Argüelles M, Hermoso V,Herrera‐Grao T, Barquín J, Bonada N. Freshwater conservation planning informed and validated by public participation: The Ebro catchment, Spain, as a case study. Aquatic Conserv: Mar Freshw Ecosyst. 2019;1–15. https://doi.org/10.1002/aqc.3108
Ficha elaborada por
Caso práctico para planificar la conservación de ecosistemas de agua dulce con la participación pública
2019
Objetivos
Definició de criteris de conservació a través de la participació pública i la seva aplicació en les eines de planificació sistemàtica.
Métodos básicos
Aquest estudi presenta un exercici informat i validat de planificació sistemàtica de la conservació dels ecosistemes fluvials tenint en compte un procés de participació pública. Els resultats es comparen amb la xarxa d’espais fluvials protegits (EFPs) de la conca de l'Ebre, Espanya.
Resultados principales
La xarxa actual d’EFPs de la conca de l’Ebre no protegeix adequadament la biodiversitat aquàtica, ja que el 48% dels tàxons no compleixen els objectius de conservació (és a dir, no queden adequadament protegides), incloses set espècies d’invertebrats vulnerables i tres de peixos vulnerables.
MARXAN, el programari de planificació sistemàtica de la conservació que permet prioritzar trams de riu per conservar tenint en compte uns criteris predefinits, es va usar per identificar un conjunt mínim de trams de riu a ser conservats addicionalment als EFPs. Quan es va executar MARXAN sense restriccions no es van seleccionar cap dels EFPs, el que suggereix que la xarxa actual d’EPF a l’Ebre (que protegeix uns 380km de trams fluvials) no compleix de manera eficient les demandes de conservació expressades a través de la participació pública, i perquè així fos, s’haurien de protegir uns 860km addicionals.
Conclusiones
En general, aquest estudi mostra que la combinació de la participació pública i la planificació sistemàtica de la conservació podrien permetre dissenyar una xarxa d’EPFs més eficient i millorada, integrant criteris definits pel públic en general. També, segons els resultats, tenir informació detallada i actualitzada sobre la distribució d’espècies invasores i amenaçades, així com augmentar la freqüència i l’extensió espacial del seguiment ecològic, són claus per satisfer les demandes públiques d’una millor protecció de la biodiversitat d’aigua dolça i la preservació de trams fluvials amb un alt valor ecològic.