#4E91C6
Referència
Turon, Xavier; Wangensteen, Owen; Zarcero, Jesús; Palacin, C.; Antich González, Adrià (2025). Advancing Marine Conservation: Metabarcoding and Metaphylogeography for a Multi‐Year Biomonitoring of Benthic Communities of National Parks Across Two Seas. Diversity and Distributions, 31. DOI: 10.1111/ddi.70121
Fitxa elaborada per
Un estudi detecta el declivi de la biodiversitat als parcs nacionals marins, tot i la seva protecció estricta
Treball de camp al Parc de Cabrera (Balears). Autoria: X. Turon/CEAB-CSIC
2025
Objectiu
Analitzar com ha evolucionat la biodiversitat dels fons marins dels dos parcs nacionals amb domini marítim d’Espanya —el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera i el Parc Nacional Marítim-Terrestre de les Illes Atlàntiques de Galícia— al llarg de gairebé una dècada.
Mètodes bàsics
L’estudi es basa en mostrejos repetits dels mateixos hàbitats del fons marí entre els anys 2014 i 2022, des de comunitats litorals poc profundes i dominades per organismes fotosintètics fins a comunitats més profundes, amb una major presència d’esponges i altres invertebrats, i fons detrítics formats per còdols i algues calcàries.
Les mostres es van analitzar mitjançant tècniques genètiques avançades a partir de l'extracció de ADN ambiental. La combinació de metabarcoding i metafilogeografia va servir per detectar canvis en la composició, la diversitat i l’estructura de les comunitats al llarg del temps, amb una visió molt més completa de la biodiversitat que altres mètodes tradicionals. A més, un altre clar avantatge d’aquestes tècniques respecte als mètodes tradicionals és que permeten caracteritzar tant els organismes grans com els microscòpics.
Resultats principals
- L’estudi va permetre detectar milers d’espècies als dos parcs, amb marcades diferències entre parcs i, en segon terme, entre comunitats dins de cada parc.
- Cabrera i les Illes Atlàntiques presenten comunitats i dinàmiques pròpies. Malgrat aquestes diferències, tots dos espais comparteixen una mateixa tendència general de pèrdua de biodiversitat, tot i que la intensitat del canvi va variar segons l’hàbitat, la fondària i la regió biogeogràfica.
- La riquesa d’espècies va disminuir aproximadament un 40% de mitjana entre els primers anys del seguiment (2014–2015) i els darrers (2021–2022) als dos parcs nacionals. Bona part del descens s’explica per la desaparició d’organismes de petita mida que actuen com a indicadors de l’estat de salut de l’ecosistema.
- A més de la disminució de la riquesa, es van observar canvis en la composició de les comunitats i en l’estructura de les poblacions, així com diferències en la connectivitat genètica.
- Els resultats apunten al canvi global com a possible factor determinant d’aquesta transformació. En el cas del Mediterrani, l’any 2022 es va produir una onada de calor marina excepcional que podria haver contribuït als canvis detectats.
- El seguiment mostra que les àrees marines amb un alt nivell de protecció no són espais aïllats de les transformacions ambientals que tenen lloc a una escala més àmplia.
Conclusions
Aquest estudi mostra que la protecció d’un espai marí redueix les pressions locals, però no és suficient per evitar els efectes del canvi global sobre la biodiversitat. Els parcs nacionals marins poden actuar com a refugis davant de determinats impactes directes, però continuen exposats a factors com l’escalfament de l’oceà i altres alteracions ambientals que operen a una escala regional o global. Tot i que l’estudi va acabar l’any 2022, les elevades temperatures registrades cada estiu els darrers anys, i en especial aquest 2026, afegeixen nous motius de preocupació sobre l’estat de les comunitats marines estudiades.
Per a la gestió del territori, això reforça la necessitat de combinar la protecció efectiva dels espais amb polítiques capaces d’abordar les pressions que transcendeixen els seus límits. També posa de manifest el valor de disposar de sèries temporals de dades per detectar canvis en les comunitats i anticipar possibles punts d’inflexió abans que les alteracions siguin difícils de revertir.
La incorporació de tècniques com el metabarcoding i la metafilogeografia podrien ajudar a orientar millor les prioritats de conservació i a valorar si les mesures de protecció continuen sent adequades en un context de canvi ambiental accelerat.