#4E91C6
Referència
Ollé-Vilanova, J., Muñoz-Lechuga, R., Lino, P. G., Macías, D., Saber, S., Alvarado-Bremer, J., Duong, T. Y., da Silva, G., Hajjej, G., Sow, F. N., Diaha N’guessan, C., Aguenko, D., Araguas, R. M., Sanz, N. & Viñas, J. (2026). Concordance between phylogenomics and growth in describing cryptic speciation of little tunny (Euthynnus alletteratus, Scombridae). Hydrobiologia. 10.1007/s10750-026-06391
Fitxa elaborada per
Una tonyina que en realitat en són dues: un estudi descobreix una nova espècie a l'Atlàntic
Fotografia de les bacoretes. Autor: Xavi Salvador Costa. Imatge superposada: localitats de mostreig de les espècies d'"Euthynnus" de l'estudi i distribució de cadascuna d'elles (font: article)
2026
Objectiu
Determinar si la bacoreta (Euthynnus alletteratus), una espècie de gran importància per a les pesqueries atlàntiques, constitueix una única espècie o si, en realitat, està formada per dos llinatges evolutius diferenciats que fins ara no havien estat reconegudes formalment.
L'estudi també analitza si aquesta diferenciació genètica es correspon amb diferències biològiques, especialment en els patrons de creixement.
Mètodes bàsics
L'estudi va comparar exemplars procedents de diferents regions de l'Atlàntic i la Mediterrània. Els investigadors van combinar l’anàlisi d'ADN mitocondrial, amb l’anàlisi de milers de marcadors genòmics i amb l’anàlisi del patró de creixement dels individus.
Resultats principals
- Les anàlisis genètiques i genòmiques van identificar dos llinatges independents, amb una diferenciació comparable a la que s'observa entre altres espècies diferents del mateix gènere. Això indica l’existència de dues espècies evolutivament diferenciades i fins ara no reconegudes. Els autors proposen que el grup de l’Atlàntic nord i la Mediterrània sigui reconegut amb el nom de Euthynnus quadripunctatus, mentre que el de l'Atlàntic sud conservaria el nom de Euthynnus alletteratus.
- Tots dos grups mostren diferents patrons de creixement: els individus de l’Atlàntic nord i la Mediterrània assoleixen talles més grans a edats similars en comparació amb els exemplars de l’Atlàntic sud. Així mateix, presenten un creixement estacional, a diferència dels exemplars de les aigües tropicals de l'Atlàntic (que presentarien un creixement continuat al llarg del cicle anual).
- Els patrons observats podrien estar relacionats amb les condicions ambientals i les estratègies reproductives. Si bé les poblacions septentrionals presenten una reproducció més estacional, la temperatura de l’aigua permet que les poblacions tropicals tinguin un període reproductiu més prolongat.
- Les grans àrees estadístiques que s'utilitzen actualment per a gestionar les captures no es corresponen amb els límits de distribució de les dues espècies ni tampoc amb les diferents unitats poblacionals detectades dins de cada gran grup d’espècies. La incorporació d’aquests resultats permetrà millorar la gestió pesquera d’aquest recurs, assegurant una avaluació adequada de l'estat dels recursos pesquers i evitant el declivi de les poblacions.
Conclusions
Aquest estudi mostra que la diversitat biològica pot romandre oculta fins i tot en espècies explotades comercialment des de fa segles. La identificació de dues espècies evolutivament diferenciades de bacoreta evidencia la necessitat d'incorporar informació genètica, genòmica i biològica en l'avaluació dels recursos pesquers i la importància d’estudiar tot el rang de distribució de les espècies.
Des del punt de vista de la gestió, és imprescindible ajustar la delimitació geogràfica dels stocks amb les unitats biològiques d’aquesta espècie. Els reptes futurs inclouen ampliar el mostreig a les zones de transició per completar el coneixement sobre la distribució i la connectivitat dels diferents llinatges. Aquest coneixement és essencial per avançar cap a una gestió pesquera més precisa i sostenible.