#f5c66f
Referència
Centre Tecnològic BETA - Universitat de Vic i Universitat Central de Catalunya. (2024). Estratègies per promoure la recuperació i reutilització de l’aigua en la producció i el processament carni: Guia tècnica per l’assessorament en explotacions ramaderes i indústries del processament carni.
Fitxa elaborada per
Recuperar l’aigua dels purins i dels escorxadors pot reduir la dependència dels recursos hídrics convencionals
La indústria càrnia és un dels principals motors del sector agroalimentari català i el sector porcí hi té un pes especialment destacat. Font: portada publicació original
2024
Objectiu
Aquesta guia té com a objectiu transferir el coneixement generat pel Centre Tecnològic BETA en projectes de recerca i transferència sobre la recuperació d’aigua en explotacions ramaderes i en la indústria càrnia mitjançant tecnologies avançades. Concretament, planteja com seleccionar i implementar aquestes tecnologies, identificar els punts dels processos productius amb més potencial de recuperació i determinar els possibles usos de l’aigua recuperada d’acord amb la normativa aplicable.
En aquest context, s’explora la recuperació d’aigua com una oportunitat per reduir la dependència de recursos hídrics convencionals, especialment en un escenari d’estrès hídric i sequera.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Catalunya, utilitzada com a context per caracteritzar el consum d’aigua i la situació del sector agroalimentari.
La guia tècnica sintetitza els resultats i conclusions obtinguts en diversos projectes de recerca i transferència desenvolupats pel Centre Tecnològic BETA en col·laboració amb explotacions ramaderes i indústries del sector agroalimentari. L’anàlisi se centra principalment en dejeccions ramaderes porcines, digestats i aigües residuals procedents d’escorxadors i instal·lacions de processament carni.
Per caracteritzar les opcions de recuperació, la guia descriu els tractaments convencionals, com la separació sòlid-líquid, la nitrificació-desnitrificació o els tractaments fisicoquímics, i biològics. També es revisen tecnologies avançades basades en membranes, bioreactors de membrana i processos de desinfecció. S’incorpora una revisió bibliogràfica de diferents combinacions tecnològiques i quatre casos pràctics amb resultats de recuperació d’aigua i eliminació de contaminants.
Resultats principals
La guia identifica la recuperació i reutilització de l’aigua com una oportunitat especialment rellevant en zones sotmeses a estrès hídric. En el cas de Catalunya, estima que les explotacions porcines podrien arribar a consumir uns 78 hm³ d’aigua anuals. Tot i que la major part es destina a l’abeurament dels animals, aproximadament un 3,5% correspondria a la neteja de les instal·lacions, un ús per al qual es planteja la possibilitat d’utilitzar aigua recuperada sempre que se n’asseguri la qualitat i la seguretat.
En els escorxadors de porcí, la guia estima un consum d’uns 12 hm³ d’aigua anuals associat a la producció catalana considerada. Les activitats que no impliquen contacte amb el producte, com la neteja de vehicles i corrals, podrien concentrar un potencial de reutilització de fins al 15% del consum, equivalent a uns 1,8 hm³ anuals.
Els casos pràctics mostren que diferents combinacions de tecnologies avançades poden generar aigua amb característiques adequades per plantejar-ne la reutilització:
- En el tractament de la fracció líquida de purí porcí mitjançant ultrafiltració, electrodiàlisi i ozonització, s’obté una recuperació d’aigua al voltant del 86% en el conjunt del procés considerat, amb una reducció superior al 90% de la terbolesa i una inactivació dels patògens superior al 99% mitjançant ozonització.
- En un segon cas, l’ús d’osmosi inversa vibrant sobre la fracció líquida de purí porcí permet recuperar entre un 75 i un 77% de l’aigua, mentre que sobre una fracció líquida de digestat la recuperació se situa entre el 63 i el 70%. En tots dos casos, la reducció dels sòlids en suspensió totals, la terbolesa i els patògens supera el 99%.
- En aigües residuals d’escorxador i processament carni, un tren format per bioreactor de membrana, electrodiàlisi i radiació UV aconsegueix reduccions superiors al 99% dels sòlids en suspensió i de la terbolesa en l’etapa de bioreactor, una eliminació superior al 95% dels patògens i una recuperació d’aigua superior al 99% en el bioreactor, amb una recuperació del 92-95% en l’etapa d’electrodiàlisi.
- En un altre cas d’efluents procedents d’una instal·lació industrial amb escorxador i processament carni, es van comparar diverses combinacions d’ultrafiltració, osmosi inversa o electrodiàlisi i desinfecció amb ozó o UV. La guia mostra recuperacions d’aigua del 55-65% abans dels tractaments finals de desinfecció i una elevada eliminació de patògens en les diferents combinacions avaluades.
En conjunt, els resultats indiquen que les tecnologies de membranes presenten un elevat potencial per recuperar aigua a partir de la fracció líquida dels purins, els digestats i les aigües residuals dels escorxadors. Es destaca especialment l’osmosi inversa per assolir les qualitats requerides per a determinats usos de reutilització.
Els tractaments de desinfecció, com la radiació UV i l’ozonització, tenen un paper complementari important perquè permeten reduir la càrrega de patògens i minimitzar el risc microbiològic associat a la reutilització de l’aigua.
Conclusions
La guia mostra que els efluents de la ramaderia porcina i de la indústria càrnia poden deixar de ser considerats únicament corrents residuals i convertir-se també en una font potencial d’aigua recuperada. Les experiències analitzades demostren la viabilitat tècnica de combinar tractaments convencionals i tecnologies avançades per obtenir aigua amb característiques potencialment compatibles amb diferents usos de reutilització.
Des del punt de vista de la gestió del territori, aquest enfocament és rellevant perquè vincula gestió de les dejeccions ramaderes, economia circular, eficiència hídrica i adaptació a la sequera. La reutilització pot reduir la dependència dels recursos hídrics convencionals i reservar-los per als usos que requereixen una qualitat més elevada.
Tanmateix, la guia també posa de manifest que la implantació d’aquestes solucions depèn de les característiques de cada efluent, de la qualitat dels tractaments previs i dels requisits normatius aplicables. Per tant, no es tracta d’una solució universal, sinó d’una eina que pot complementar la gestió dels recursos hídrics en explotacions i instal·lacions on les condicions tècniques i administratives en facin viable la implantació.