Escalada, senderisme, curses de muntanya, vies ferrades... L’augment de les activitats recreatives als espais naturals planteja un repte: com podem gaudir de la natura sense comprometre les espècies més sensibles a la presència humana? Els rapinyaires en són un bon exemple, especialment durant la cria i la nidificació. Entendre on, quan i com la freqüentació els afecta és clau per definir mesures de gestió ajustades a cada situació.

En aquest #cafèPrismàtic, en Toni Hernández, investigador de l’Equip de Biologia de la Conservació de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, ens aproparà a la recerca que s’està fent per entendre aquesta relació. Veurem com s’estudia la freqüentació associada a activitats com l’escalada, quins impactes pot tenir sobre els rapinyaires i com eines i noves fonts de dades, com Strava, poden ajudar a conèixer millor l’ús real del territori.

Però, un cop tenim aquesta informació, com la convertim en decisions de gestió? Aquí entra en joc la segona mirada de la sessió. L'Helena Tauler, tècnica del Servei d’Informació i Coneixement de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, explicarà què s’ha impulsat des de la Generalitat de Catalunya per abordar aquesta problemàtica i com el coneixement disponible pot traduir-se en criteris, eines i mesures per compatibilitzar l’ús públic amb la conservació de les espècies.

Amb aquesta sessió recorrerem tot el camí de l’evidència a l’acció per entendre els impactes, identificar on i quan es produeixen i veure com aquest coneixement pot orientar la gestió.
 

Què t’enduràs d’aquest seminari?

• Entendre com la freqüentació humana pot afectar els rapinyaires i per què el moment, el lloc i el tipus d’activitat són importants.
• Conèixer com s’estudia i es cartografia la freqüentació associada a activitats recreatives com l’escalada.
• Descobrir el potencial de noves fonts de dades, com Strava, per detectar possibles zones de conflicte.
• Conèixer quines eines i actuacions s’estan impulsant des de l’administració per compatibilitzar ús públic i conservació d'espècies.
• Veure com la recerca pot transformar-se en criteris i mesures concretes de gestió sobre el territori.