#f5c66f
Referència
Pérez‑Méndez, N., Alcaraz, C., & Catala‑Forner, M. (2025). Ecological restoration of field margins enhances biodiversity and multiple ecosystem services in rice agroecosystems. Agriculture, Ecosystems & Environment, 382, 109484. https://doi.org/10.1016/j.agee.2025.109484
Fitxa elaborada per
Restaurar els marges dels arrossars multiplica la biodiversitat i els serveis ecosistèmics
2025
Objectiu
Aquest estudi busca avaluar com influeixen diferents estratègies de restauració dels marges dels camps d’arròs en la biodiversitat vegetal i d’artròpodes. Es vol mesurar com aquestes estratègies contribueixen —simultàniament— a múltiples serveis ecosistèmics: el control de plagues i “males herbes”, la mitigació d’impactes d’espècies invasores, la protecció del sòl, i la multi-funcionalitat del paisatge agrari. També es busca comparar diverses estratègies de restauració (estratègies actives com tanques arbustives o hedgerows i franges de floració vs. restauració passiva espontània) per determinar quina resulta més eficaç en termes ecològics i econòmics.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Estació experimental de l’IRTA al Delta de l’Ebre.
L’estudi es va dur a terme mitjançant un experiment a escala de camp durant 3 anys (2020-2022) en marges d’arrossars. Es van aplicar tres tipus d’intervenció sobre les vores no productives dels camps: tanques arbustives (hedgerows), franges de flors (flower strips) i restauració passiva espontània (sense sembrar, deixant que la vegetació natural es regenerés sola).
Durant l’experiment es van mesurar diversos indicadors ecològics i de servei ecosistèmic: diversitat de plantes i d’enemics naturals (artròpodes), abundància de “males herbes”, incidència del cranc de riu americà invasor (Procambarus clarkii), i erosió del sòl. Aquests indicadors es van comparar entre marges restaurats i marges sense restaurar (control).
Finalment, es va avaluar la multi-funcionalitat del sistema, és a dir, la capacitat simultània de proveir diversos serveis ecosistèmics en les diferents estratègies de restauració.
Resultats principals
Els principals resultats obtinguts van ser els següents:
- Totes les estratègies de restauració (tanques arbustives, franges de floració i restauració passiva) van incrementar de forma significativa la biodiversitat vegetal i d’artròpodes en comparació amb les vores no restaurades.
- Es va reduir l’abundància de “males herbes” en els marges restaurats, la qual cosa potencialment disminueix la pressió de malures sobre el conreu d’arròs.
- La restauració va contribuir a mitigar l’impacte del cranc de riu americà invasor Procambarus clarkii, un problema rellevant en zones arrossaires, millorant la protecció del conreu contra aquesta espècie.
- Es va observar una reducció de l’erosió del sòl en marges restaurats, aportant protecció del sòl i estabilitat del paisatge.
- En general, la multi-funcionalitat (capacitat de proveir múltiples serveis ecosistèmics alhora) va ser molt superior en marges restaurats que en marges no restaurats.
Cal destacar que l’estratègia de restauració més econòmicament factible va ser la restauració passiva espontània. A més, tot i ser la menys intervencionista, va oferir resultats similars en termes de biodiversitat i serveis ecosistèmics que les estratègies actives.
Conclusions
Aquest estudi demostra que restaurar les vores no‑productives dels camps d’arròs, un espai sovint ignorat, és una eina molt efectiva per incrementar la biodiversitat i reforçar múltiples serveis ecosistèmics en paisatges agrícoles. Tot i la intensitat del conreu, aquestes infraestructures verdes poden contribuir al control de plagues i “males herbes”, reduir la pressió d’espècies invasores i protegir el sòl de l’erosió.
Per a la gestió del territori i la planificació ambiental a Catalunya o altres zones amb conreu d’arròs, aquests resultats posen en relleu la utilitat de la restauració passiva de marges com una mesura de sostenibilitat. És una opció de baix cost, fàcil d’implementar i amb múltiples beneficis ecològics.
A més, aquests resultats reforcen la idea que integrar naturalitat (marges, bandes no conreades, vegetació autòctona, etc.) dins del mosaic agrari és compatible amb la producció agrícola i pot ser clau per transitar cap a models d’agricultura més sostenibles i resilients davant del canvi global.
