#4E91C6
Referència
Queirós, A. M., ten Brink, T., Bas, M., Sweeting, C. J., McGuinness, S., Edwards, H., Talbot, E., Berg Sørdahl, P., Lønborg, C., Deecker-Simon, S. R., Elliott, M., Sardá, R., Fernades-Salvador, J. A., Pretty, C., Varjopuro, R., Virtanen, E. A., Gissi, E., Yates, K., Morf, A., Frazão-Santos, C., Withouck, I., Frost, M., Coll, M., Gee, K., & Nic Aonghusa, C. (2025). Climate-smart marine spatial planning for adaptation and mitigation. npj Ocean Sustainability, 4, 26. https://doi.org/10.1038/s44183-025-00129-2
Fitxa elaborada per
La planificació marina basada en dades climàtiques és clau per adaptar els oceans al canvi global
2025
Objectiu
Analitzar com la integració del canvi climàtic en la planificació espacial marina pot contribuir a l’adaptació i mitigació, i identificar les barreres i condicions necessàries per implementar una planificació marina efectiva i orientada a escenaris futurs.
Mètodes bàsics
L’estudi es basa en una síntesi col·laborativa impulsada pel Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES), que integra coneixement expert interdisciplinari, revisió de pràctiques existents i anàlisi de casos reals.
S’avaluen bons exemples d’aplicació de planificació espacial marina amb la inclusió de dades climàtiques i es determinen factors facilitadors i limitants en diferents contextos de governança, incloent aigües sota jurisdicció nacional i zones més enllà de la jurisdicció nacional (alta mar).
Resultats principals
L’estudi evidencia que la planificació espacial marina pot esdevenir una eina central per a l’acció climàtica, però encara presenta limitacions importants:
- La majoria de plans no incorporen de manera sistemàtica projeccions climàtiques futures.
- L’accés a dades climàtiques i eines de suport a la decisió és un factor crític.
- Existeix una bretxa rellevant entre el coneixement científic i la seva aplicació en polítiques públiques.
- Els casos d’èxit es basen en processos participatius, cocreació i implicació activa de les parts interessades.
- La capacitat institucional, els recursos tècnics i la continuïtat administrativa són determinants.
- La manca d’alineació entre polítiques sectorials i climàtiques en limita l’eficàcia.
La planificació espacial marina pot actuar com a marc per a la cooperació internacional en alta mar davant reptes globals com la migració d’espècies, l’acidificació de l’oceà o la pèrdua d’hàbitats.
Conclusions
La integració del canvi climàtic en la planificació espacial marina és imprescindible per avançar cap a una gestió marina adaptativa, resilient i basada en l’evidència. Aquest enfocament permet anticipar impactes, reduir conflictes entre usos i reforçar la protecció dels ecosistemes.
Per a la gestió del territori marí, implica un canvi de paradigma cap a la incorporació sistemàtica d’escenaris futurs i dades climàtiques en la presa de decisions. També reforça la necessitat de millorar la connexió entre ciència i política, així com d’impulsar la governança multinivell i la cooperació internacional. En contextos com el Mediterrani, aquest enfocament és clau per garantir la sostenibilitat ecològica i socioeconòmica a llarg termini.