#4E91C6
Referència
Fernández-Corredor, E., Fuster-Alonso, A., Ramírez, F., Giménez, J., García-Barcelona, S., Macías, D., Coll, M., & Navarro, J. (2025). Environmental and human factors shape the trophic ecology of a widespread marine predator. Journal of Animal Ecology, 94, 1784–1799. https://doi.org/10.1111/1365-2656.70087
Fitxa elaborada per
El canvi climàtic i la pressió pesquera modifiquen la dieta del peix espasa i n’alteren el paper ecològic
La investigació representa un avanç significatiu en la comprensió de l’ecologia tròfica dels grans pelàgics. Autor: David Jara
2025
Objectiu
Analitzar com els factors ambientals (temperatura, productivitat, estructura de la columna d’aigua, etc.) i la pressió pesquera influeixen en la dieta del peix espasa (Xiphias gladius), amb l’objectiu de comprendre millor el seu paper ecològic i anticipar canvis en escenaris futurs de canvi global.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Mediterrània occidental i l’Atlàntic nord-est (del golf de Cadis fins a les Canàries).
L’estudi combina tècniques avançades d’anàlisi tròfica amb modelització estadística. Es van analitzar mostres musculars de 253 individus capturats entre 2017 i 2018.
La dieta es va reconstruir mitjançant models bayesians d’isòtops estables, que permeten estimar la contribució relativa de diferents tipus de preses (peixos, cefalòpodes i organismes gelatinosos). Posteriorment, es van aplicar models additius generalitzats (GAMs) per relacionar la dieta amb variables ambientals (temperatura superficial, profunditat de la capa de mescla, clorofil·la) i antropogèniques (esforç pesquer). Finalment, es van generar projeccions sota escenaris futurs de canvi climàtic.
Resultats principals
La dieta del peix espasa mostra una gran variabilitat espacial i respon tant a factors ambientals com a la pressió humana:
- El consum de peixos és relativament homogeni, però augmenta en zones amb una capa de mescla més profunda.
- El consum de calamars és més elevat en determinades regions (Mediterrània occidental i Canàries) i està relacionat amb la mida dels individus i amb la pressió pesquera.
- Els organismes gelatinosos (com salpes) tenen més pes en la dieta en zones poc productives, indicant una menor disponibilitat de preses energèticament més riques.
- La pressió pesquera influeix en la disponibilitat de preses i pot modificar la composició de la dieta, afavorint canvis en les relacions tròfiques.
- Els escenaris futurs apunten a una disminució del consum de calamars i canvis variables en el consum de peixos.
Conclusions
Aquest estudi demostra que la dieta del peix espasa és altament sensible a la combinació de factors ambientals i pressions humanes, i que aquests canvis poden alterar el seu paper com a depredador clau en els ecosistemes marins.
Per a la gestió, això implica que no n’hi ha prou amb regular captures: cal incorporar la dinàmica tròfica i les condicions ambientals en la planificació pesquera. Els canvis en la dieta poden actuar com a indicadors precoços de desequilibris ecològics associats al canvi climàtic o a la sobrepesca.
A més, l’ús d’isòtops estables es consolida com una eina útil per al seguiment continu a gran escala, facilitant sistemes de monitoratge més eficients. Aquest coneixement permet avançar cap a models de gestió adaptativa que considerin no només l’estat de les poblacions, sinó també el seu paper funcional dins dels ecosistemes marins.