#4E91C6
Referència
Serrano, E., Mas, G., Serrano, O., Inostroza, K., Ribes, M., & Coma, R. (2025, February). Pruning dead branches in gorgonian forests as an effective restoration tool against mortality events induced by global change. Biological Conservation. Elsevier BV. http://doi.org/10.1016/j.biocon.2025.110982
Fitxa elaborada per
Recuperar boscos de gorgònies per reduir la mortalitat associada al canvi climàtic
2025
Objectiu
Els boscos marins de gorgònies, estructures fonamentals per als ecosistemes marins, estan patint episodis de mortalitat massiva a causa de l'escalfament global i d’altres impactes humans. Aquest estudi avalua l'eficàcia d'una tècnica innovadora de restauració basada en la poda de branques mortes i l'eliminació d'epibionts (i.e., mortalitat parcial) per afavorir la regeneració i la supervivència de la gorgònia Paramuricea clavata. L'objectiu és determinar si aquesta intervenció pot millorar l'estat de salut d'aquestes comunitats i guanyar temps de cara a revertir la tendència regressiva observada en poblacions naturals en l’actual escenari de canvi climàtic accelerat.
Mètodes bàsics
L'estudi es va dur a terme al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, en el Mediterrani occidental, durant un període de tres anys (2019-2022). Es van seleccionar vuit parcel·les permanents de 3-5 m² cadascuna, situades entre els 12 i 20 metres de profunditat. La meitat de les parcel·les van ser sotmeses a un tractament de poda de branques mortes i eliminació d'epibionts, mentre que l'altra meitat van romandre intactes com a control.
Es van monitorar més de 1.000 colònies de P. clavata, mesurant paràmetres com la taxa de creixement, la mortalitat parcial i la biomassa viva. Es van prendre mesures anuals per determinar l'evolució de les colònies i analitzar com la poda afectava la seva regeneració i supervivència. Els resultats es van analitzar mitjançant models estadístics per avaluar la significació dels efectes de la poda. També es van fer comparacions detallades entre les colònies tractades i les control per identificar patrons de recuperació a llarg termini.
A més, es va tenir en compte l'impacte de factors ambientals com la temperatura de l'aigua i l'exposició a corrents marins, així com la influència de possibles pertorbacions externes com temporals marins o altres impactes antropogènics. Aquestes dades van permetre fer una anàlisi més precisa dels beneficis de la poda en diferents condicions ambientals.
Resultats principals
Els resultats mostren que l’augment de la mortalitat parcial associat a diversos impactes antròpics directes e indirectes es el principal factor determinant de l’increment de la mortalitat de les colònies a mig termini. I indiquen que la poda de les branques mortes va reduir la mortalitat parcial de les colònies en un 70% i va doblar la proporció de colònies saludables (aquelles amb menys d'un 10% de mortalitat parcial). Aquest fet va representar un increment de la supervivència de les colònies tractades respecte de les no tractades d’entre 2 i 6 vegades. A més, es va observar un augment significatiu en la capacitat de curació de les ferides i en el creixement de les branques apicals, fet que va contribuir a una taxa de creixement de biomassa 2,5 vegades superior en comparació amb les colònies de control.
L'efecte positiu de la poda es va fer especialment evident durant el primer any després de la intervenció, amb una notable regeneració del teixit viu. A llarg termini, les colònies tractades van mantenir una millor salut i una major taxa de supervivència en comparació amb les no tractades.
Un altre efecte observat va ser una major estabilitat estructural de les colònies tractades. La retirada de branques mortes va reduir el pes i la resistència al corrent, disminuint el risc de despreniment i trencament.
Conclusions
L'estudi demostra que la poda de gorgònies és una tècnica de restauració efectiva, de baix cost i viable a gran escala. Aquesta estratègia pot millorar la resiliència dels boscos marins de gorgònies davant els efectes del canvi climàtic i d’altres tipus de pertorbacions humanes. No obstant això, es recomana aplicar aquesta tècnica de manera selectiva en poblacions impactades i sota supervisió d'especialistes per evitar danys col·laterals. La seva aplicació en àrees protegides pot servir com a model per a futurs projectes de restauració en altres ecosistemes similars.
En combinació amb altres mesures de conservació, com la protecció de les zones marines i la reducció de les pressions humanes, la poda podria contribuir significativament a la preservació dels boscos marins de gorgònies en un escenari de canvi global.
A més, aquesta tècnica de restauració podria ser replicada en altres espècies de gorgònies i en altres organismes modulars marins, cosa que permetria expandir el seu impacte positiu en la biodiversitat marina. La seva integració en plans de gestió d'àrees marines protegides podria suposar una eina eficaç per millorar la resiliència dels ecosistemes marins en risc, contribuint a la conservació de la biodiversitat i dels serveis ecosistèmics que aquests hàbitats proporcionen.
