#d0b392
Referència
Sánchez-Fernández, D., Mañas-Jordá, S., García-Meseguer, A. J., Acosta, R., Ariño, A., Baquero, E., Bartomeus, I., de Biurrun, G., Bonada, N., Galicia, D., García-Barros, E., García-París, M., García-Roselló, E., Gil-Tapetado, D., González, M., Jurado-Angulo, P., López-Rodríguez, M. J., Martínez, J., Millán, A., … Lobo, J. M. (2026). Priority areas for arthropod conservation in the Iberian Peninsula and Balearic Islands: Insights from a multi-taxon distributional database. Insect Conservation and Diversity, 19(4), 757–768. https://doi.org/10.1111/icad.70060
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Una petita part del territori concentra més de la meitat de la diversitat d’artròpodes de la Península Ibèrica
Muntatge amb els patrons de riquesa per a cada grup taxonòmic (aranyes, coleòpters aquàtics, coleòpters escarabeoïdeus, col·lèmbols, dermàpters, himenòpters apoïdeus, lepidòpters noctuoïdeus, lepidòpters papilionoïdeus, mantodeus, neuròpters, opilions, plecòpters i tricòpters) i un fons general d’insectes. Font: Article original i Getty Images Pro.
2026
Objectiu
L’estudi té com a objectiu identificar els principals punts calents de biodiversitat d’artròpodes de la Península Ibèrica i les Illes Balears i delimitar les àrees que haurien de tenir una prioritat especial per a la seva conservació.
La recerca també avalua fins a quin punt la xarxa Natura 2000 cobreix aquestes àrees de gran diversitat i permet detectar possibles buits de protecció que puguin ser rellevants per a la planificació de la conservació dels artròpodes.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Península Ibèrica i Illes Balears.
Els investigadors van integrar una base de dades amb 416.427 registres de distribució corresponents a 6.231 espècies i subespècies d’artròpodes, agrupades en 13 grups taxonòmics. Les dades provenen principalment de col·leccions de museus, literatura taxonòmica i bases de dades revisades per experts. Es van excloure els registres amb informació espacial imprecisa o incertesa taxonòmica.
L’anàlisi es va realitzar sobre una malla de cel·les de 100 km² (10 × 10 km) que cobria la Península Ibèrica i les Illes Balears. Per a cadascun dels 13 grups es van elaborar mapes de riquesa d’espècies i es van seleccionar com a punts calents l’1% de les cel·les amb més espècies. En cas d’empat, es va donar prioritat a les cel·les amb una major proporció d’espècies rares.
Posteriorment, es va analitzar el grau de coincidència entre els punts calents dels diferents grups. Es van definir com a Àrees Prioritàries per als Artròpodes Ibèrics (PAIA) les cel·les que eren punts calents per a almenys tres grups taxonòmics.
Finalment, es va comparar la localització d’aquestes àrees amb la xarxa Natura 2000 mitjançant sistemes d’informació geogràfica. Les cel·les PAIA es van classificar com a protegides quan més del 50% de la seva superfície coincidia amb Natura 2000, parcialment representades quan la coincidència era de l’1 al 50%, i fora de la xarxa quan era inferior a l’1%.
Resultats principals
L’estudi identifica 40 àrees prioritàries per a la conservació dels artròpodes, que en conjunt representen només el 0,6% del territori analitzat, però concentren 3.416 espècies, el 55% del total d’espècies considerades. Les àrees es localitzen principalment en grans sistemes muntanyosos, com els Pirineus, la serralada Cantàbrica, el Sistema Central i el Sistema Bètic.
La coincidència entre els punts calents dels diferents grups taxonòmics és, però, baixa. De les 626 cel·les identificades com a punts calents per a almenys un grup, només 126 ho són per a dos grups o més i 40 per a tres o més. Només una cel·la és un punt calent per a set dels 13 grups estudiats. Es troba al Parc Nacional de Sierra Nevada i conté registres de 680 espècies.
Aquesta baixa coincidència mostra que els diferents grups d’artròpodes presenten patrons de distribució molt específics. Per tant, la selecció d’àrees de conservació basada en un únic grup taxonòmic no permet necessàriament representar adequadament la diversitat d’artròpodes en conjunt.
Les àrees prioritàries es concentren sobretot en zones muntanyoses, entre les quals destaquen els Pirineus, la serralada Cantàbrica, el Sistema Central, Sierra Nevada i altres sectors del Sistema Bètic. També s’hi inclou el Montseny, a Barcelona. No es va identificar cap de les 40 àrees prioritàries a les Illes Balears.
Pel que fa a Natura 2000, les àrees prioritàries presenten una cobertura mitjana del 65,1%. D’entre les 40 cel·les prioritàries, 27 (67,5%) estan protegides, 9 (22,5%) tenen una representació parcial i 4 (10%) es troben fora de la xarxa.
Les quatre cel·les completament fora de Natura 2000 se situen en zones urbanes properes a Madrid i Coimbra. També s’han detectat àrees parcialment protegides en zones naturals, entre les quals hi ha sectors dels Pirineus, com la Vall d’Aran i els voltants d’Andorra, així com Sierra de la Plata, a Tarifa.
L’estudi assenyala que la bona cobertura de les àrees prioritàries per Natura 2000 és, en gran part, casual, ja que els artròpodes no han estat incorporats explícitament com a component central en la designació de la xarxa.
Conclusions
L’estudi mostra que una superfície molt reduïda pot concentrar una proporció molt elevada de la diversitat d’artròpodes, i proporciona una primera base espacial integrada per orientar-ne la conservació a escala peninsular.
Els resultats també posen de manifest que no és suficient utilitzar un únic grup d’artròpodes com a indicador de la seva diversitat global. Les diferències en els requeriments ecològics, la capacitat de dispersió i la història biogeogràfica dels grups fan necessari adoptar enfocaments que integrin diversos tàxons quan es defineixen prioritats de conservació.
Per a la gestió del territori, les 40 àrees identificades constitueixen una referència per concentrar esforços de conservació i per revisar com es gestionen els espais de Natura 2000 que coincideixen amb aquests punts de gran diversitat. El treball suggereix que, més que limitar-se a ampliar la xarxa d’espais protegits, és especialment important integrar explícitament els artròpodes en els plans de gestió dels espais Natura 2000 existents.
Tanmateix, els autors adverteixen que les prioritats identificades no representen necessàriament totes les àrees de major valor per als artròpodes. Els inventaris són incomplets, l’esforç de mostreig varia entre grups i l’anàlisi es basa en una resolució espacial de 10 × 10 km. A més, la riquesa d’espècies és només una de les dimensions possibles de la biodiversitat: criteris com la raresa, l’endemicitat o la singularitat dels hàbitats podrien identificar altres àrees prioritàries.
Per això, els resultats ofereixen sobretot una base sòlida per orientar la planificació, que es pot complementar amb informació més detallada a escala d’espècie, dades de distribució més fines i projeccions dels efectes del canvi climàtic.