#A2DEDE
Referència
Benejam, L., Perrin, J.-A., Blicharska, M., Brucet, S., Başoğlu, D., Beklioglu, M., Boissezon, A., Boix, D., Colina, M., Davidson, T. A., Lemmens, P., López-de-Sancha, A., Martin, B., Meerhoff, M., Mehner, T., Nicolet, P., Oertli, B., Passadore-Romero, C., Patil, S. D., Lindoso, D. P., Quintana, X. D., Rashidi, P., Ribas, A., & Robin, J. (2026). The role of pondscapes in supporting identities. Hydrobiologia. https://doi.org/10.1007/s10750-025-06105-8
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Els paisatges de basses poden contribuir al sentiment d’identitat, pertinença i arrelament
Estanys de l’Albera, primavera de 2026. Font: Nil Torres Orriols
2026
Objectiu
L’estudi analitza fins a quin punt els paisatges d’estanys i basses o pondscapes (xarxes de basses i els seus entorns, connectats per interaccions hidrològiques, ecològiques, i socials) contribueixen al sentiment d’identitat, pertinença i arrelament de les persones i comunitats (el que l’IPBES defineix com a NCP Supporting Identities).
Els autors volen determinar, d’una banda, si les característiques ecològiques i paisatgístiques de les basses influeixen en la percepció d’aquest valor i, de l’altra, fins a quin punt les característiques personals de les persones i les activitats que desenvolupen als paisatges de basses condicionen aquesta percepció.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: 17 paisatges de basses de vuit països d’Europa i l’Amèrica del Sud (Bèlgica, Dinamarca, Anglaterra, Alemanya, Catalunya, Suïssa, Turquia i l’Uruguai). Els llocs presentaven una gran diversitat de contextos bioclimàtics, d’usos del sòl, d’urbanització i de característiques ecològiques. En el cas de Catalunya, l’estudi va incloure els pondscapes de l’Albera i la Pletera.
Per caracteritzar aquests paisatges es van recopilar dades sobre les seves dimensions, el nombre i les característiques de les basses, les condicions fisicoquímiques i biològiques de l’aigua, la biodiversitat i diverses variables climàtiques i d’usos del sòl. També es van considerar indicadors com la riquesa d’amfibis, ocells aquàtics, plantes aquàtiques i macroinvertebrats.
Entre 2021 i 2022 es van obtenir 705 qüestionaris de població local i visitants. Els participants van valorar, en una escala d’1 a 5, la contribució del paisatge de la bassa i el seu entorn o pondscape al suport de les identitats, incloent-hi aspectes relacionats amb el patrimoni cultural i la identitat local. També van proporcionar informació sobre la seva relació amb la natura i amb el paisatge de bassa, les seves característiques personals i les activitats que hi realitzaven.
Resultats principals
La percepció del valor dels paisatges de basses per al suport de les identitats va ser elevada en bona part dels llocs estudiats. Nou dels 17 paisatges de basses estudiats van presentar una contribució considerada important i només dos van obtenir una consideració pobra. Els autors, però, adverteixen que el nombre de respostes no va ser igual en tots els llocs i que alguns tenien mostres relativament petites, de manera que les comparacions entre pondscapes s’han d’interpretar amb prudència.
Pel que fa a les característiques del paisatge, els efectes directes van ser limitats. Només dues variables van mostrar una associació positiva amb la percepció del suport a les identitats: la temperatura mitjana anual i el percentatge de coberta natural. Tot i que els resultats indiquen una tendència i no hi ha prou dades per extreure’n conclusions robustes, els autors indiquen que una possible explicació de l’efecte de la temperatura és que, a les regions mediterrànies i àrides, les basses són menys abundants i constitueixen elements més singulars del paisatge, fet que pot fer que atreguin més l’atenció de les persones i afavoreixin un vincle més fort amb aquests espais.
La relació de les persones amb la natura i amb els mateixos paisatges de basses va mostrar una associació més clara. El model va incloure aquestes dues variables i va indicar que les persones que manifestaven una connexió més forta amb la natura o amb els paisatges de basses percebien una major contribució d’aquests espais al suport de les seves identitats. Aquesta relació era especialment marcada en el cas del vincle específic amb el paisatge de bassa concret.
Les activitats desenvolupades als paisatges de basses també van aparèixer com un factor important. En el model final es van incloure l’observació de fauna, la caça i el pícnic, i l’observació de fauna va emergir com l’activitat més influent; sent estadísticament significativa.
A més, el suport a les identitats va mostrar una associació especialment elevada amb una altra contribució no material de la natura, l’aprenentatge i la inspiració (Learning and Inspiration, IPBES) En canvi, la relació amb les experiències físiques i psicològiques (Physical and Psychological Experiences, IPBES), vinculades a la interacció directa de les persones amb la natura, va ser més feble. Els autors interpreten aquest patró com una indicació que el valor dels paisatges de basses per al sentiment d’identitat està més relacionat amb el significat, la pertinença i la dimensió cultural que no pas amb experiències recreatives immediates.
Conclusions
L’estudi mostra que les basses i els paisatges de basses poden tenir un valor important per a la identitat, el sentit de lloc i la connexió de les persones amb la natura, però que aquest valor no depèn únicament de les característiques físiques o ecològiques del lloc. Segons els autors, el suport a les identitats emergeix de la interacció entre les característiques del paisatge, el context biogeogràfic i històric, la relació personal amb la natura, les característiques de les persones i les activitats que desenvolupen en aquests espais.
Aquesta conclusió té implicacions directes per a la gestió i la conservació dels petits ambients aquàtics. Els autors assenyalen que els valors no materials continuen tenint un pes molt reduït en moltes actuacions de creació, restauració i gestió de basses, malgrat les puntuacions elevades obtingudes en aquest estudi. La seva incorporació és rellevant perquè els canvis en la coberta del sòl i en el paisatge poden afectar la identitat de les persones i poblacions vinculades a aquests espais, i perquè ignorar aquests valors pot generar tensions socials.
Per això, la planificació dels paisatges de basses no hauria de tenir en compte només la biodiversitat o les funcions ecològiques, sinó també com les comunitats perceben, utilitzen i valoren aquests paisatges. L’article destaca especialment la importància d’integrar les perspectives locals i dels processos participatius en la gestió, perquè poden contribuir a reforçar la confiança i la sostenibilitat social de les actuacions de restauració.