#A2DEDE
Referència
Celić, M., Zafra-Navarro, F., Gros, M., Petrovic, M., & Farré, M.J. (2026). A multifactorial prioritization strategy for micropollutants in wastewater: Enhancing Indicator selection for effective monitoring and risk management. Environmental Chemistry and Ecotoxicology, 8, 1356–1365. https://doi.org/10.1016/j.enceco.2026.02.005
Fitxa elaborada per
No tot el que arriba a una depuradora desapareix: nous indicadors per prioritzar els microcontaminants d’interès ambiental
2026
Objectiu
Identificar i prioritzar els microcontaminants presents a les aigües residuals que poden representar una preocupació ambiental, tenint en compte no només la seva presència, sinó també la persistència, toxicitat, mobilitat, bioacumulació i dificultat d’eliminació durant el tractament.
L’estudi pretén aportar una metodologia que ajudi a millorar els programes de seguiment i gestió del risc ambiental i a complementar els llistats de substàncies establerts per la normativa europea.
Mètodes bàsics
Els autors van analitzar 140 microcontaminants en un total de 54 mostres d’entrada i sortida de tres estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), durant diferents estacions de l’any.
A partir dels compostos detectats, es va aplicar un sistema de priorització multicriteri que integrava la seva persistència, mobilitat, toxicitat, potencial de bioacumulació, freqüència de detecció, concentració i eficiència d’eliminació.
La zona d’estudi correspon a tres EDAR situades en una mateixa àrea hidrològica, classificada com a sensible segons la normativa europea, i sotmesa a pressions urbanes, agrícoles i industrials.
Resultats principals
- Es van detectar 85 dels 140 microcontaminants analitzats, principalment productes farmacèutics, antibiòtics, antiinflamatoris i altres compostos d’origen urbà i industrial.
- El tractament convencional va reduir les concentracions de molts compostos, però aproximadament el 70 % presentava una eliminació inferior al 40 %. Alguns compostos persistents, com la carbamazepina, el diclofenac i el sulfametoxazol, continuaven apareixent als efluents.
- Els antibiòtics van destacar entre els grups de major preocupació, per la combinació de persistència, baixa eliminació i potencial d’afectar els ecosistemes aquàtics.
- La metodologia va identificar 19 microcontaminants d'alta prioritat, dels quals només cinc ja estan inclosos en la normativa europea vigent (citalopram, claritromicina, diclofenac, hidroclorotiazida i venlafaxina). Els 14 compostos restants, entre els quals destaquen diversos antibiòtics, reguladors lipídics i analgèsics, no reben actualment la mateixa atenció reguladora.
- La priorització multicriteri va permetre identificar compostos amb elevada rellevància ambiental que no estan necessàriament associats a les concentracions més elevades ni a les menors eficiències d'eliminació.
Conclusions
L’estudi posa de manifest que no n’hi ha prou amb saber quina quantitat de contaminants elimina una depuradora: també cal identificar quines substàncies persisteixen i poden arribar al medi receptor.
Per a la gestió, la metodologia proposada pot ajudar a prioritzar les substàncies que convé monitorar, optimitzar els recursos destinats al seguiment i detectar possibles buits en els llistats reguladors. Aquest enfocament és rellevant en conques sotmeses a pressió urbana, industrial o agrícola, com la que s'ha estudiat en aquest treball.
Els autors també assenyalen la necessitat d’incorporar en futurs sistemes de seguiment els productes de transformació dels contaminants i els possibles efectes de les mescles de substàncies, ja que poden modificar el risc ambiental.