#A2DEDE
Referència
Pueyo-Ros, J., Acuña, V., & Freixa, A. (2026). From pressure indicators to management action: Prioritising recreational pressures in freshwater ecosystems under uncertainty. Environmental and Sustainability Indicators, 30, 101535. https://doi.org/10.1016/j.indic.2026.101535
Fitxa elaborada per
De la pressió recreativa a la gestió: com podem protegir millor els rius i embassaments?
Banyistes a un gorg del Ripollès. Autora: Núria Coma
2026
Objectiu
L'estudi té com a objectiu desenvolupar una metodologia que permeti avaluar les pressions que generen les activitats recreatives sobre els ecosistemes aquàtics continentals i transformar aquesta informació en recomanacions de gestió concretes.
Els objectius específics són:
- Quantificar la pressió exercida per quatre activitats recreatives: el bany, la pesca, la navegació i el barranquisme.
- Identificar les masses d'aigua més exposades a aquestes pressions i detectar les principals mancances d'informació.
- Avaluar i prioritzar possibles mesures de gestió segons la seva efectivitat i viabilitat.
- Desenvolupar un sistema de suport a la decisió que ajudi a determinar quines actuacions són més adequades en funció de la pressió recreativa, la protecció ambiental i els impactes ecològics coneguts.
Mètodes bàsics
Àrea d'estudi: 270 masses d'aigua de la demarcació de les conques internes de Catalunya, incloent-hi rius i embassaments.
Avaluació de les pressions recreatives:
- Recopilació de dades sobre la distribució i intensitat de les quatre activitats recreatives a partir de fonts oficials, registres administratius i plataformes d'informació geogràfica.
- Construcció d'indicadors que relacionen la intensitat de cada activitat amb les característiques de les masses d'aigua, com ara la longitud dels trams fluvials o el cabal.
- Classificació de les pressions en diferents nivells, distingint explícitament les masses d'aigua sense activitat de les que no disposen de prou informació per quantificar-la.
Participació d'actors implicats: Realització de 34 entrevistes semiestructurades amb representants de l'administració, entitats d'usuaris, empreses i investigadors per identificar impactes potencials, mancances d'informació i possibles mesures de gestió.
Priorització de mesures: Avaluació multicriteri de les alternatives de gestió segons la seva efectivitat esperada i la viabilitat d'implementació.
Suport a la decisió: Desenvolupament d'un algoritme que combina la intensitat de les pressions, la protecció ambiental de cada massa d'aigua i la informació disponible sobre els impactes per orientar les decisions de gestió.
Resultats principals
Les pressions recreatives es distribueixen de manera molt desigual
- La pesca és una de les activitats més esteses, però només aproximadament un 5% de les masses d'aigua presenten una pressió elevada.
- La navegació presenta una pressió nul·la en aproximadament el 91% de les masses d'aigua. Les pressions més elevades es concentren en determinats embassaments on es permet la navegació motoritzada.
- Els resultats mostren que les pressions recreatives no són homogènies i que cal adaptar la gestió a les característiques de cada massa d'aigua.
La manca d'informació és un dels principals obstacles per gestionar les activitats recreatives
- El bany s'ha identificat en 97 masses d'aigua, però només en 14 es disposa de dades suficients sobre el nombre de visitants per quantificar-ne la pressió.
- En el cas del barranquisme, aproximadament el 74% de les masses d'aigua on es practica aquesta activitat no disposen de dades suficients per quantificar-ne la intensitat.
- Aquesta manca d'informació dificulta l'avaluació de les pressions i posa de manifest la necessitat de millorar els sistemes de seguiment, especialment en les activitats que no requereixen autorització administrativa.
No sempre cal limitar les activitats recreatives
- La recopilació de dades sobre l'afluència de visitants i el seguiment de la biodiversitat i la qualitat de l'aigua apareixen com a mesures prioritàries en moltes situacions.
- Les mesures més restrictives es justifiquen especialment quan coincideixen pressions recreatives significatives, espais protegits i evidències d'impactes ecològics.
- L'estudi proposa diferenciar entre la presència d'una pressió recreativa i l'existència d'un impacte ecològic demostrat, ja que una activitat intensa no implica necessàriament que s'hagin produït alteracions ambientals detectables.
Una eina per prioritzar les actuacions de gestió
- L'algoritme desenvolupat permet orientar les decisions segons la situació de cada massa d'aigua.
- En els espais protegits amb pressions significatives i impactes ecològics documentats, es poden justificar mesures per eliminar les pressions.
- En altres situacions, pot ser més adequat reduir la pressió, millorar el coneixement disponible o mantenir el seguiment ambiental.
- Aquesta aproximació permet concentrar els recursos de gestió en les masses d'aigua on les actuacions són més necessàries.
Imatge
Conclusions
L'estudi demostra que una gestió eficaç de les activitats recreatives als rius i embassaments requereix anar més enllà de la simple identificació dels usos i considerar tant la intensitat de les pressions com la vulnerabilitat ambiental i els impactes observats.
Un dels principals resultats és que la manca de dades no s'ha de confondre amb l'absència de pressió. En activitats com el bany i el barranquisme, millorar el coneixement sobre el nombre d'usuaris pot ser més urgent que implementar restriccions sense una base empírica suficient.
La metodologia proposada facilita una gestió més transparent, proporcionada i adaptada a cada territori. També ofereix una eina útil per a les administracions responsables de la conservació dels ecosistemes aquàtics, ja que permet prioritzar els recursos disponibles i compatibilitzar, sempre que sigui possible, la conservació de la biodiversitat amb l'ús recreatiu dels espais naturals.