#abcc9a
Referència
Alvarez, A., Gracia, M., Vayreda, J., & Retana, J. (2012). Patterns of fuel types and crown fire potential in Pinus halepensis forests in the Western Mediterranean Basin. Forest Ecology and Management, 270, 282-290.
Fitxa elaborada per
La gestió del sotabosc i les aclarides redueixen el risc d'incendi en capçades
2011
Objectiu
Determinar la proporció dels diferents tipus de combustible i el tipus d'incendi associat a diferents escenaris de pertorbació (no pertorbat, després d'un incendi recent, després d'un antic incendi i després d'una aclarida).
Determinar l’efecte del clima i el tipus de sòl en la distribució dels tipus de combustibles.
Comprovar l'efecte dels diferents escenaris de pertorbacions en les transicions entre aquests tipus de combustible.
Mètodes bàsics
A partir de les dades del Segon i Tercer inventari Forestal d'Espanya (IFN2 i IFN3) s'han classificat les parcel·les en diferents tipus de combustible segons el risc d’incendi i s'han comparat els percentatges en els diferents escenaris.
Resultats principals
El risc de propagació d'incendis actius de capçada es redueix després d'un incendi recent, però augmenta a mesura que augmenta el temps des de l'últim incendi i en les àrees no pertorbades. Les pertorbacions modifiquen les transicions entre els tipus de combustibles.
Després d'un incendi augmenta el tipus de combustible amb estructures forestals obertes i la presència de parcel·les sense arbres, amb menor risc d’incendis de capçades actius. En absència de pertorbacions i després d’un antic incendi augmenta el percentatge d’estructures forestals amb elevada continuïtat horitzontal i vertical i s'incrementa cada vegada més el risc d’incendi de capçades. Mentre que després d’una aclarida hi ha una reducció d’aquest risc. El clima i la pedregositat influeixen sobre la distribució espacial del tipus de combustibles i el potencial de risc d'incendi.
A mesura que augmenta l’aridesa disminueix el risc d’incendis actius de capçada, a causa de la manca de continuïtat horitzontal en els espais oberts, i augmenta la probabilitat d’incendis passius degut a l’increment del sotabosc i al baix contingut en aigua. Pel que fa al sòl, a l'augmentar la pedregositat augmenta la presència d’estructures forestals amb espais oberts, disminuint el risc d’incendis de capçades.
Conclusions
Com a conseqüència del canvi climàtic i juntament amb els canvis en la gestió del paisatge, les àrees forestals noves presentaran un increment en la continuïtat horitzontal i vertical, augmentant el risc d’incendi de copa actiu. La gestió del sotabosc juntament amb tractaments silvícoles d’aclarides seran clau per a reduir el potencial de risc d’incendis incendis actius de corona.
