Referència

Bosch J, Stefanescu C, Roquer-Beni L et al. (2022) Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya; Informe sobre estatus, amenaces i àmbits prioritaris d’actuació per a la seva conservació. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Autors/es

Elaborat sota el paraigües de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

Fitxa elaborada per
Paraules clau

Pol·linitzadors en perill: diagnosi i propostes de gestió

Average: 1 (4 votes)
Imatge lliure d'Unsplash
2024
Objectiu

Recollir i sistematitzar la informació científica que tenim disponible actualment per a elaborar i desplegar el Pla Intersectorial per conservar els Pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL).

Mètodes bàsics

Zona d’estudi: Catalunya 

L’informe consta de dues parts ben diferenciades. La primera part conté una diagnosi sobre la importància de la pol·linització i dels pol·linitzadors; una anàlisi sobre l’estatus i les tendències poblacionals dels pol·linitzadors; la identificació i descripció de les causes dels declivis i les conseqüències per a la pol·linització de les plantes, tant silvestres com conreades; l’anàlisi de la relació entre els pol·linitzadors i l’agricultura, tant des del punt de vista del servei ecosistèmic de la pol·linització com des del punt de vista de l’agricultura intensiva com a factor clau en el declivi de pol·linitzadors; i finalment, un capítol sobre els reptes i les millores en el coneixement que cal atendre per avançar en la cerca de solucions. 

A la segona part del document s’identifiquen els àmbits prioritaris en què caldria centrar les actuacions del Pla intersectorial per a la conservació dels pol·linitzadors silvestres com a resultat de la diagnosi i de l’anàlisi dels instruments de planificació estratègica, nacionals i internacionals, actualment vigents. També es proposen algunes de les mesures que es podrien considerar en el Pla, tenint en compte els principals factors de risc i d’amenaça que afecten els pol·linitzadors i les oportunitats i sinèrgies favorables que poden existir en el context específic del territori català.

Resultats principals

De tota la informació aportada en la diagnosi sobre l’estatus i tendències dels insectes pol·linitzadors i l’anàlisi de les principals amenaces que els afecten, se’n poden extraure les següents conclusions i missatges clau:

ESTAT DE CONSERVACIÓ DELS POL·LINITZADORS

  • La pol·linització per insectes és un procés ecològic fonamental, essencial per a la formació de fruits i llavors de moltes plantes i pel bon funcionament dels ecosistemes. A més a més de les plantes, molts animals depenen indirectament d’aquest procés.
  • El 75% de les espècies de plantes que es conreen al món per a l’alimentació de les poblacions humanes depenen dels insectes pol·linitzadors per a produir fruits i llavors.
  • Els insectes pol·linitzadors estan patint una davallada sense precedents i molt preocupant a escala global, que també s’evidencia a Catalunya gràcies als seguiments de poblacions de papallones. Tanmateix, la informació sobre tendències poblacionals d’altres grups de pol·linitzadors importants (abelles, Sírfids, Coleòpters florícoles) és gairebé inexistent a Catalunya.
  • Les davallades d’insectes pol·linitzadors comporten una reducció de la seva abundància, diversitat d’espècies i diversitat funciona, que es tradueix en una reducció de la resiliència dels sistemes naturals i agrícoles en front als desequilibris ambientals impulsats pel canvi d’usos del sòl i el canvi climàtic.
  • Altres conreus importants a Catalunya amb dependència dels pol·linitzadors són la colza i el gira-sol (33.000 tones anuals). La superfície de colza ha experimentat un increment notable en els últims anys. Un 40% dels conreus d’hortalissa (200.000 tones) depenen també de la pol·linització per insectes. Alguns d’ells, com la carbassa, el carbassó, el meló o la síndria en són altament dependents. De mitjana, els cultius que depenen de la pol·linització per insectes tenen preus de mercat més elevats que aquells que no en depenen.

QUÈ PROVOCA LA DAVALLADA?

  • La intensificació agrícola és probablement un dels factors que més ha contribuït a aquest declivi. L’agricultura intensiva implica un aprofitament més intensiu del territori en detriment dels hàbitats naturals i es basa en una sèrie de pràctiques que fan disminuir l’abundància i la continuïtat dels recursos florals, alteren els substrats de nidificació de molts pol·linitzadors i comporten un augment de la càrrega ambiental de productes tòxics.
  • El canvi climàtic és una altra causa molt important però els seus efectes a nivell poblacional no han estat suficientment investigats.
  • Altres factors importants són la urbanització, la pèrdua d’espais oberts pel tancament dels hàbitats forestals (aforestació), la fragmentació dels hàbitats i, en el cas dels pol·linitzadors gestionats, l’arribada de paràsits i patògens exòtics. La intensificació apícola tendeix a homogeneïtzar les comunitats de pol·linitzadors i pot provocar situacions de competència pels recursos florals envers els pol·linitzadors silvestres.

MESURES LEGISLATIVES

La Unió Europea ha establert un marc legislatiu que regula i autoritza els productes fitosanitaris, prioritzant la producció ecològica. Amb objectius semblants, algunes regions europees han desenvolupat normes de producció integrada. Un dels objectius estratègics de la nova Política Agrària Europea (CAP), de l’Estratègia de la UE sobre biodiversitat 2030 i de l’Estratègia de la UE From Farm to Fork és la reducció del risc d’ús de plaguicides químics en un 50% pel 2030.

ÀMBITS PRIORITARIS D’ACTUACIÓ I MESURES  

  • Pràctiques per afavorir els pol·linitzadors en ambients naturals protegits: S'haurien d’implementar mesures de gestió activa que ajudessin a mantenir els hàbitats favorables pels pol·linitzadors. Altres mesures a tenir en compte en els espais protegits són la limitació de les visites a les zones de vegetació especialment vulnerable i la regulació de les densitats de ruscos d’abella de la mel. 
  • Pràctiques per afavorir els pol·linitzadors en ambients agrícoles: Emprar bones pràctiques en l’ús dels productes fitosanitaris és fonamental per reduir l’impacte dels productes fitosanitaris sobre els pol·linitzadors. Altres mesures inclouen la diversificar i rotar conreus, reduir la mida dels camps, conservar els marges multifuncionals, promoure hàbitats beneficiosos per la fauna i la flora, com els erms i els guarets, i implantar cobertes i tanques vegetals. Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’una reducció en l’ús d’herbicides i una planificació de la freqüència i temporalitat de les segues. 
  • Pràctiques per afavorir els pol·linitzadors en ambients urbans i estructures viàries: és important augmentar la superfície ocupada per vegetació favorable als pol·linitzadors, com ara els herbassars, però també establir corredors de connexió entre elles i amb les zones naturals, per exemple mitjançant l’enjardinament d’infraestructures viàries. Això ha d’anar acompanyat de programes de segues racionalitzades i d’una reducció dels tractaments fitosanitaris. 
  • Mesures per millorar la traçabilitat dels plaguicides: tant els quaderns d’explotació com els registres de compres de productes estan subjectes a inspeccions aleatòries. Les inspeccions són especialment estrictes i freqüents en les explotacions amb certificació de producció ecològica o altres certificacions de qualitat, tot i que, en principi, són les que utilitzen menys plaguicides i/o productes menys tòxics. 
  • Regulació de la importació i moviment de pol·linitzadors: és molt important exercir un bon control sobre les mesures de quarantena i sanejament de mercaderies importades susceptibles de contenir espècies exòtiques. Aquestes importacions faciliten l’arribada de paràsits i patògens, i alteren la composició genètica de les poblacions locals. 
  • Mesures de foment, sensibilització i divulgació: Donar suport a les iniciatives que desenvolupin aquest sector mitjançant ajudes, incentius econòmics, mesures de foment, assessorament i millora de la visibilitat dels projectes que impulsin. Això pot contribuir de forma significativa a l’objectiu de conservar els hàbitats dels pol·linitzadors a diferents escales territorials. Cal destacar el paper fonamental que poden tenir les iniciatives de ciència ciutadana per documentar les tendències poblacionals dels pol·linitzadors. 
Conclusions

Es demostra que la davalla de pol·linitzadors a Catalunya és una realitat, amb pèrdues de població de fins al 75%. Entomar mesures com les proposades al manual per millorar aquesta situació és cabdal per a futures polítiques ambientals i per incorporar en tots els projectes relacionats amb pol·linitzadors que s'impulsin.

Estudis relacionats

Agrícola
Average: 1 (4 votes)
2024
Forestal
Average: 1 (3 votes)
2023
Forestal
Average: 1 (5 votes)
2023