A la guia, s'hi troben diverses aportacions que convé destacar dels blocs 1 i 2:  

BLOC I. 

• A Europa en general, la reintroducció de grans herbívors en alguns projectes pot ser tan rellevant per al rewilding com la reintroducció de grans carnívors.  Dependrà de cada cas. Per exemple, en sistemes insulars, pensar en grans carnívors terrestres pot ser inviable, i per això pot tenir sentit considerar un rewilding a una escala més petita o en recuperar poblacions saludables de grans mamífers marins.  
• En espais reduïts, com podrien ser les ciutats, podem zonificar espais per evitar possibles amenaces antropogèniques sobre la biodiversitat nativa (per exemple “superilles”).  
• En grans zones com parcs nacionals l’ús de rewilding pot generar desconfiança entre les comunitats humanes locals, ja que poden percebre un risc d'exclusió dels seus assentaments o activitats. Per això, a l'hora de promoure nuclis per al rewilding és necessari analitzar bé el territori i ser sensible a aquestes comunitats. Es poden oferir custòdia compartida del territori o compensacions, per exemple. 
• Tot i que el més desitjable sigui que les iniciatives de rewilding es despleguin en vastes extensions naturals (i per això aprofitar les àrees protegides, com els parcs nacionals o a Europa les zones adscrites a la Xarxa Natura 2000), no han d'aspirar exclusivament a disposar d'una àmplia escala geofísica. Es pot fer rewilding en diferents escales, algunes més ambicioses i altres més modestes. I per a cadascuna d'aquestes escales, les metodologies, els actors involucrats i els resultats seran diferents. 

BLOC II.

• Un altre aspecte clau és la selecció d'espècies per a la recuperació. Un exemple: s’estan prioritzant cànids i mustèlids en detriment de dasiúrids i vivèrrids, tot i tenir el mateix nivell de vulnerabilitat. Aquesta pràctica pot conduir a conseqüències negatives com la cosificació d'espècies, la perpetuació de patrons culturals no biològics i la desatenció d'espècies clau per al funcionament ecosistèmic. Malgrat que el rewilding busca prioritzar la recuperació d'espècies clau basant-se en funcions ecològiques, la preferència per espècies menys emblemàtiques pot dificultar la recepció social i política, tot i que és crucial per a una restauració ecosistèmica efectiva a llarg termini. 
• En el rewilding  a vegades és necessari abordar conflictes que impliquen sacrificis de vida salvatge per preservar activitats humanes o espècies clau. No obstant això, sorgeix la qüestió de si hi ha alternatives menys violentes per fomentar la coexistència amb la vida salvatge. Aquest estratègia s'estén més enllà de les ciències biològiques i requereix una perspectiva interdisciplinària perquè s’impeneti de forma efectiva. Diverses investigacions, des d'antropologia fins a economia, són essencials per entendre i planificar –ho adequadament.