Referència

Citació: Moyano-Fernández, C., Tafalla, M., Arribas-Herguedas, F., Guerra, M.J., Saavedra, D., Serra, P., Sekulova, F. (2023). Una hoja de ruta para un rewilding ético en el Antropoceno. Guía de herramientas filosóficas para identificar y mitigar los conflictos éticos en las prácticas de rewilding. Fundación BBVA / Universitat Autònoma de Barcelona.

Autors/es

Cristian Moyano Fernández, Marta Tafalla, Fernando Arribas Herguedas, María José Guerra, Deli Saavedra, Pablo Serra, Filka Sekulova 

Fitxa elaborada per
Paraules clau

Què és el rewilding i quines implicacions ètiques comporta?

Average: 1 (3 votes)
2023
Objectiu

Identificar les tensions ètiques associades amb el rewilding i mitigar-ne els conflictes que se’n puguin derivar.  També es vol explorar el seu impacte en els éssers no humans i qüestionar la implicació dels éssers humans en aquest procés per promoure una participació equitativa i conscient en aquestes iniciatives.

Mètodes bàsics

Recull d’informació i anàlisi conceptual de l’estratègia de conservació coneguda com ‘rewilding’ en forma de guia. Es divideix en 3 blocs temàtics:  

  • Anàlisi conceptual i metodològic del Rewilding: desxifrar el significat i les aplicacions del rewilding. En aquest bloc s’profundeix en la seva comprensió conceptual i metodològica per facilitar la identificació de conflictes ètics en la seva implementació. 
  • Impacte del Rewilding en éssers no humans: Es planteja explorar com el rewilding afecta als éssers no humans, per poder trascendir l'antropocentrisme i impulsarun compromís amb l'ecocentrisme., cInvolucrar éssers humans en el Rewilding: qüestionar com s'està integrant als éssers humans en el procés de rewilding. S’hi destaca especialment la importància d'abordar les desigualtats socials per evitar pràctiques colonials, decisions excloents i promoure una participació equitativa i conscient en aquestes iniciatives.
Resultats principals

A la guia, s'hi troben diverses aportacions que convé destacar dels blocs 1 i 2:  

BLOC I. 

  • A Europa en general, la reintroducció de grans herbívors en alguns projectes pot ser tan rellevant per al rewilding com la reintroducció de grans carnívors.  Dependrà de cada cas. Per exemple, en sistemes insulars, pensar en grans carnívors terrestres pot ser inviable, i per això pot tenir sentit considerar un rewilding a una escala més petita o en recuperar poblacions saludables de grans mamífers marins.  
  • En espais reduïts, com podrien ser les ciutats, podem zonificar espais per evitar possibles amenaces antropogèniques sobre la biodiversitat nativa (per exemple “superilles”).  
  • En grans zones com parcs nacionals l’ús de rewilding pot generar desconfiança entre les comunitats humanes locals, ja que poden percebre un risc d'exclusió dels seus assentaments o activitats. Per això, a l'hora de promoure nuclis per al rewilding és necessari analitzar bé el territori i ser sensible a aquestes comunitats. Es poden oferir custòdia compartida del territori o compensacions, per exemple. 
  • Tot i que el més desitjable sigui que les iniciatives de rewilding es despleguin en vastes extensions naturals (i per això aprofitar les àrees protegides, com els parcs nacionals o a Europa les zones adscrites a la Xarxa Natura 2000), no han d'aspirar exclusivament a disposar d'una àmplia escala geofísica. Es pot fer rewilding en diferents escales, algunes més ambicioses i altres més modestes. I per a cadascuna d'aquestes escales, les metodologies, els actors involucrats i els resultats seran diferents. 

BLOC II.

  • Un altre aspecte clau és la selecció d'espècies per a la recuperació. Un exemple: s’estan prioritzant cànids i mustèlids en detriment de dasiúrids i vivèrrids, tot i tenir el mateix nivell de vulnerabilitat. Aquesta pràctica pot conduir a conseqüències negatives com la cosificació d'espècies, la perpetuació de patrons culturals no biològics i la desatenció d'espècies clau per al funcionament ecosistèmic. Malgrat que el rewilding busca prioritzar la recuperació d'espècies clau basant-se en funcions ecològiques, la preferència per espècies menys emblemàtiques pot dificultar la recepció social i política, tot i que és crucial per a una restauració ecosistèmica efectiva a llarg termini. 
  • En el rewilding  a vegades és necessari abordar conflictes que impliquen sacrificis de vida salvatge per preservar activitats humanes o espècies clau. No obstant això, sorgeix la qüestió de si hi ha alternatives menys violentes per fomentar la coexistència amb la vida salvatge. Aquest estratègia s'estén més enllà de les ciències biològiques i requereix una perspectiva interdisciplinària perquè s’impeneti de forma efectiva. Diverses investigacions, des d'antropologia fins a economia, són essencials per entendre i planificar –ho adequadament.
     
Conclusions

La guia destaca que el rewilding sí és una estratègia efectiva per a la restauració dels ecosistemes afectats per l'activitat humana, però que cal entendre els valors ètics i la pluralitat de disciplines que necessita Aquesta tècnica pot contribuir significativament a la recuperació de la biodiversitat i les funcionalitats ecològiques, així com a la mitigació del canvi climàtic, en reduir les pressions humanes sobre el territori i promoure l'expansió d'àrees naturals.

Estudis relacionats

Agrícola
Average: 1 (5 votes)
2024
Forestal
Average: 1 (3 votes)
2023
Forestal
Average: 1 (5 votes)
2023