#4E91C6
Referència
European Seagrass Restoration Alliance. (2026). European Seagrass Recommendations 2026. ESRA. https://doi.org/10.5281/zenodo.20055164
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Guia de recomanacions científiques per conservar i restaurar les praderies marines
Praderia marina de les illes Scilly del Regne Unit. Autoria: Natural England i Emily Priestly
2026
Objectiu
Presentar un consens científic europeu sobre les prioritats per protegir i restaurar les praderies marines, amb l'objectiu d'orientar les polítiques públiques, la gestió del medi marí i els projectes de restauració. La guia estableix recomanacions basades en el coneixement científic i l'experiència acumulada per afavorir actuacions eficaces, ètiques i adaptades als diferents ecosistemes marins europeus.
Mètodes bàsics
La guia s'ha elaborat a partir d'un procés de consens coordinat per la European Seagrass Restoration Alliance (ESRA). El document és fruit dels debats iniciats durant el 2n European Seagrass Restoration Workshop, celebrat a Arcachon (França) l'abril de 2025, amb la participació de 211 persones de 17 països europeus i experts d'altres regions del món. Posteriorment, un grup de representants de diferents espècies i àmbits temàtics va redactar les recomanacions durant un taller celebrat a Schiermonnikoog (Països Baixos) el febrer de 2026. L'esborrany es va sotmetre a revisió per especialistes de 17 països europeus fins a obtenir un document de consens.
Resultats principals
La guia estableix 8 recomanacions estratègiques per impulsar una restauració efectiva de les praderies marines a Europa.
En primer lloc, destaca que la màxima prioritat ha de ser protegir les praderies existents. Les praderies madures proporcionen serveis ecosistèmics molt superiors als que poden oferir les restaurades durant els primers anys, de manera que la restauració no pot substituir les mesures de conservació. També remarca que qualsevol actuació de restauració ha d'anar precedida de l'eliminació o reducció de les pressions que han provocat la degradació de l'hàbitat, com ara la contaminació, l'eutrofització, la pèrdua de qualitat de l'aigua, els fondejos, les infraestructures costaneres, la pesca, les espècies invasores o les malalties. Sense actuar sobre aquestes causes, molts projectes estan condemnats al fracàs.
La planificació de la restauració ha de basar-se en el coneixement de la distribució històrica de les praderies, del seu estat actual i del potencial futur dels hàbitats sota escenaris de canvi climàtic. Aquesta informació és essencial per identificar les zones amb més probabilitats d'èxit i integrar la restauració dins la planificació espacial marina. La guia insisteix en la necessitat d'implantar programes de seguiment a llarg termini, d'almenys deu anys, que permetin avaluar l'evolució de les praderies, verificar l'èxit de les actuacions i adaptar la gestió segons els resultats obtinguts. El seguiment també ha d'incloure els beneficis ecològics i socioeconòmics derivats de la restauració.
Les recomanacions defensen que totes les actuacions s'han de fonamentar en l'evidència científica, compartir obertament el coneixement, inclosos els fracassos, i establir criteris comuns per mesurar l'èxit dels projectes. Igualment, subratllen la importància d'invertir en la formació de professionals, reforçar la col·laboració entre ciència, administració, empreses i societat, i implicar les comunitats locals en el disseny dels projectes. Finalment, la guia proposa adaptar els marcs normatius i els mecanismes de finançament perquè facilitin la restauració a gran escala, així com desenvolupar sistemes sostenibles de producció i subministrament de llavors i plantes que preservin la diversitat genètica i garanteixin la viabilitat de futures actuacions.
Conclusions
La restauració de les praderies marines representa una oportunitat per recuperar biodiversitat, augmentar la resiliència del litoral i reforçar serveis ecosistèmics essencials, com la captura de carboni, la protecció de la costa, la millora de la qualitat de l'aigua i el manteniment de les pesqueres. No obstant això, aquest document deixa clar que la restauració només serà efectiva si forma part d'una estratègia més àmplia basada en la conservació dels hàbitats existents, la reducció de les pressions ambientals i una planificació sustentada en el millor coneixement científic disponible. Per als gestors del medi marí, aquesta guia proporciona un marc de referència europeu per dissenyar actuacions més eficaces, coherents i adaptades als reptes del canvi global.
Accés a la guia completa: https://zenodo.org/records/20055164