#A2DEDE
Referència
Fehlinger, L., Boix, D., & Brucet, S. (2025). Permanent mountain ponds support higher richness and abundances of macroinvertebrates than temporary ones. Hydrobiologia. Advance online publication. https://doi.org/10.1007/s10750-025-06079-7
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Els estanys permanents tenen més diversitat de macroinvertebrats, però els temporanis acullen tàxons especialistes
Llac permanent de muntanya rodejat de bosc. Font: Pixabay
2026
Objectiu
Analitzar com la permanència de l'aigua (estanys permanents versus temporanis) influeix en la riquesa d'espècies, l'abundància i l'estructura de les comunitats de macroinvertebrats en estanys naturals de muntanya. L'estudi també avalua la importància d'altres factors ambientals, com la mida de l'estany, l'altitud, la cobertura de macròfits, la connectivitat entre masses d'aigua i diversos paràmetres fisicoquímics, per identificar quins condicionen més la biodiversitat d'aquests ecosistemes.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: 12 estanys naturals situats a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Prepirineu de Lleida, Catalunya).
Els mostrejos es van realitzar durant la primavera i la tardor dels anys 2023 i 2024. A cada estany es van mostrejar els macroinvertebrats amb un protocol estandarditzat i es van identificar al nivell taxonòmic més baix possible. Paral·lelament, es van mesurar característiques ambientals com la mida i la profunditat de l'estany, l'altitud, la cobertura de macròfits submergits, la temperatura, el pH, la conductivitat, l'oxigen dissolt, la terbolesa, els nutrients i la distància fins a l'estany més proper. Les dades es van analitzar mitjançant models estadístics i anàlisis multivariants per determinar quins factors explicaven millor les diferències observades en les comunitats de macroinvertebrats.
Resultats principals
Els resultats mostren que els estanys permanents mantenen comunitats de macroinvertebrats clarament més riques i abundants que els temporanis. En concret:
- La riquesa d'espècies va augmentar en els estanys permanents i en els de més superfície, mentre que va disminuir amb l'altitud.
- L'abundància de macroinvertebrats també va ser significativament superior als estanys permanents. Tot i això, alguns estanys temporanis van presentar abundàncies elevades gràcies a la presència massiva d'alguns tàxons adaptats a aquests ambients, com el crustaci anostraci Chirocephalus diaphanus.
- Les comunitats dels estanys temporanis van mostrar una distribució més equilibrada entre les espècies presents (major equitativitat), probablement perquè les condicions ambientals canviants impedeixen que unes poques espècies arribin a dominar la comunitat.
- La composició de les comunitats va estar determinada principalment per la mida de l'estany i l'altitud. Tot i que la permanència de l'aigua i la cobertura de macròfits no van resultar estadísticament significatives en el model final, la seva relació amb la distribució de les comunitats indica que també contribueixen a estructurar-les.
- Els estanys permanents van allotjar un nombre molt més gran de tàxons exclusius, especialment odonats i coleòpters aquàtics. En canvi, els estanys temporanis van acollir poques espècies exclusives, però algunes d'elles d'alt interès ecològic.
- Durant el període d'estudi, l'any 2023 va presentar una precipitació notablement inferior a la de 2024. Els autors indiquen que aquesta reducció de la disponibilitat d'aigua va escurçar la durada de la inundació en diversos estanys temporanis, limitant el desenvolupament de les comunitats aquàtiques.
Conclusions
La permanència de l'aigua és un dels factors més importants per mantenir comunitats diverses i abundants de macroinvertebrats als estanys de muntanya. Els estanys permanents constitueixen un element clau per conservar la biodiversitat aquàtica, mentre que els estanys temporanis també tenen un paper rellevant perquè proporcionen hàbitat a espècies altament especialitzades que difícilment es troben en altres ambients.
Els autors destaquen que el canvi climàtic, a través de la reducció de les precipitacions i de la durada dels períodes d'inundació, pot comprometre especialment aquests ecosistemes. Per aquest motiu, recomanen conservar una xarxa heterogènia d'estanys amb diferents règims hidrològics, evitar l'emplenament dels estanys permanents, afavorir morfologies que incrementin la retenció d'aigua en les actuacions de restauració o creació de noves basses i mantenir la complexitat de l'hàbitat, especialment la presència de macròfits aquàtics. Aquestes mesures poden contribuir a reforçar la resiliència dels paisatges de muntanya davant els efectes del canvi climàtic i a preservar la biodiversitat associada als petits ecosistemes aquàtics.