#abcc9a
Referència
J. Colomer, C. Rosell, J.D. Rodriguez-Teijeiro et al. ‘Reserve effect’: An opportunity to mitigate human-wild boar conflicts Science of the Total Environment 795 (2021) 148721
Fitxa elaborada per
Estratègies per mitigar la superpoblació de senglars: "efecte reserva"
2021
Objectiu
L’objectiu de l'estudi és avaluar si els senglars utilitzen les zones de reserva natural, on no es permet l’activitat cinegètica, com a refugi quan es caça a les zones circumdants i avaluar l’efectivitat de les caceres ocasionals a l'interior d'aquestes reserves com a mesura de control poblacional, així com els seus efectes sobre l'organització social dels senglars.
Mètodes bàsics
L’estudi es va realitzar en dues reserves naturals de 400 i 250 ha dins el Parc Natural de Montseny (Catalunya), on la caça regular de senglars no està permesa i només s'autoritzen caceres esporàdiques per al control de la població.
Del 2012 al 2015 es van col·locar càmeres trampa en les dues reserves sense utilitzar cap esquer, per no alterar el comportament dels senglars. Les càmeres van funcionar durant 1.759 dies, incloent els períodes de caça i de veda (la caça no està permesa), i es van obtenir 37.574 imatges de senglars. El nombre d’individus, la mida i la tipologia de grup es van identificar mitjançant inspecció visual de les imatges obtingudes.
Aquest estudi va se finançat per la Diputació de Barcelona i és una col·laboració entre MINUARTIA, IRBio-UB, i l’Agencia de salut animal i vegetal del Regne Unit.
Resultats principals
Els resultats indiquen que les zones de reserva actuen com a refugis on es concentren els senglars que escapen de les zones de caça del voltant. Aquest fenomen s'anomena "efecte reserva" i causa augments de densitat localitzats en zones on no es caça.
Els resultats mostren també que les caceres organitzades a l’interior d’aquestes reserves són efectives, i amb una sola actuació es pot aconseguir una disminució molt important de la densitat, que a més es manté durant més d’un mes. Per tant, l’existència d’aquestes zones de refugi presenta també oportunitats per aplicar estratègies de control poblacional molt eficients. Aquests resultats són rellevants també per a la gestió de brots de malalties en senglars, com per exemple la Pesta Porcina Africana durant les fases de control i erradicació. També pot ser aplicable a campanyes de vacunació front a malalties.
Conclusions
El creixement de la població de senglars i la seva gran adaptabilitat a nous entorns, ha provocat que la interacció entre el senglar i l’activitat humana sigui inevitable, i els conflictes hagin augmentat durant els últims anys. L’excés de senglar també comporta risc de danys a la biodiversitat. Per mitigar aquests conflictes es fa necessari el control de la població de senglars involucrant els diversos agents implicats, com gestors de fauna, caçadors, propietaris de terres, pagesos, i administracions públiques, inclosos els serveis de sanitat animal, en el context de risc d’expansió de la Pesta Porcina Africana.
L’ estudi corrobora el conegut com "efecte reserva", analitza les oportunitats que ofereix per millorar l'eficàcia del control poblacional i per mitigar els conflictes causats per aquesta espècie.
