Cerecedo-Iglesias, C.; Pretus, J.L.; Hernández-Matías, A.; Cortés-Avizanda, A.; Real, J. Key Factors behind the Dynamic Stability of Pairs of Egyptian Vultures in Continental Spain. Animals 2023, 13, 2775. https://doi.org/10.3390/ani13172775
Eines de gestió per millorar l'estabilitat dinàmica de la població d'aufrany a la Península ibèrica
Conèixer l’estat de la població d'aufrany comú al llarg del temps i identificar els factors que influeixen en la distribució d’aquesta espècie amenaçada, permetent així la implementació d'estratègies de gestió efectives.
Àrea d’estudi: Península ibèrica
Població: L'aufrany (Neophron percnopterus), una de les quatre espècies de voltors que habiten el nostre país es considera una de les espècies més escasses i amenaçades a escala mundial.
S’han estudiat les variacions temporals i espacials en la distribució de les parelles reproductores d’aufrany i s’han examinat els factors intrínsecs i antròpics que poden estar influint en l'abundància de territoris de cria a l'Espanya continental.
A partir de les dades del cens de parelles reproductores dels anys 2000, 2008 i 2018, es van utilitzar els perfils d'ocupació i abundància de rang per avaluar l'estabilitat temporal de la població i identificar l'heterogeneïtat espacial mitjançant una anàlisi d'índex local d'autocorrelació espacial.
Els resultats van revelar l'estabilitat de la seva població reproductora a la península Ibèrica després d'anys de declivi continu. Tanmateix, malgrat aquesta estabilitat regional, es va produir una variació espai-temporal significativa. La distribució dels aufranys va mostrar un patró agregat, amb les abundàncies més altes concentrades en llocs amb característiques ambientals específiques. Aquesta agregació és el resultat de factors que depenen de l'escala que configuren la tendència de la població. A més, es va identificar una estructura jeràrquica de factors que afecten els patrons de distribució a dues escales locals i regionals diferents.
Els models lineals generals van demostrar que la distribució de l'abundància estava influenciada principalment per l'abundància de voltors lleons (Gyps fulvus) i bestiar a escala regional.
- Nombre de parelles reproductores estable, però amb distribució variable al llarg del temps
Algunes àrees de l'Oest peninsular (e.g., Extremadura i a ribes del Duero) segueixen sent nuclis sòlids de la població, remarcant la fidelitat d'aquesta espècie als seus territoris de reproducció, aspecte conegut a la majoria dels rapinyaires territorials.
- Factors que incideixen en la distribució de la població a diferents escales
Els models linears generals van demostrar que la distribució de l'abundància, altes densitats de parelles reproductores d'aufrany, estan fortament relacionades amb presència de bestiar boví i altres espècies de voltor.
En aquest sentit, el bestiar té un paper crucial a l'hora de proporcionar carronya i excrements, una font d'aliment per a aquest rapinyaire. D'altra banda, hi ha una forta interacció entre l'aufrany comú i el voltor comú, ja que comparteixen molts requisits ecològics, com les zones de cria (e.i., penya-segats) i les fonts d'aliment (e.i., carronyes). Aquest encavalcament assenyala que la presència de voltor comú sigui un indicador, no només d'hàbitats de reproducció adequats sinó de zones d'alimentació per a l'aufrany comú.
- Altres factors tenen una influència positiva sobre l'abundància d'aufrany a escala local, com ara àrees on predominen les deveses o on hi ha abocadors (e.i., zones suplementàries d'alimentació). En aquestes zones la disponibilitat d'aliment tendeix a ser més gran -a les deveses predomina la ramaderia extensiva de la qual es pot aprofitar els cadàvers i als abocadors es diposita aliment específic per a les aus necròfagues- per tant, l'ecosistema pot suportar un nombre més gran de parelles reproductores.
- Factors que incideixen negativament en l'abundància d'aufrany són la presència de turbines eòliques, infraestructures amb què es coneix que poden xocar. Les comparacions no paramètriques van mostrar que la presència de parcs eòlics tenen un efecte negatiu significatiu en l'abundància de parelles reproductores locals, però que les estacions d'alimentació suplementàries i les variables relacionades amb els recursos alimentaris tenen un impacte positiu.
Per conservar eficaçment l’aufrany, els plans de gestió haurien d'adoptar un enfocament jeràrquic i abordar els factors que influeixen en les poblacions reproductores a diverses escales espai-temporals.
Gestió específica: Implementar una estratègia nacional centrada en la promoció de la ramaderia extensiva, per incrementar la disponibilitat d'aliment destinat a les aus carronyeres i que els cadàvers poguessin romandre al camp on serien consumits pels carronyers enlloc d’incinerar-se. D'aquesta manera aquestes aus farien el paper sanitari que històricament han exercit. D'altra banda, les infraestructures de generació o transport d'energia s'haurien d'ubicar fora de les àrees on viu l'espècie, cosa que seria clau per evitar l'abandonament de territoris i reduir la mortalitat.