Les principals amenaces de les molleres en sistemes protegits dels Pirineus centrals són la sobrepastura (20% de molleres sobre-pasturades), i l’entrada i densificació de poblacions de pi negre (23% de molleres amb aforestació), sobretot a l’estatge subalpí de vegetació. Els drenatges i captacions d’aigua tenen un impacte actualment molt baix, però nombroses infraestructures hidroelèctriques afecten a la hidrologia de molleres en llocs protegits.  

El nombre de molleres que tenen pins als Pirineus s’ha més que duplicat des de la segona meitat del segle XX, i a més, la coberta de pins s’està densificant significativament. L’increment de pins pot fer augmentar l’evapotranspiració i assecar gradualment les molleres i provocar canvis en la biodiversitat del sistema. Talar i retirar pins de colonització recent és ja una realitat en la restauració pilot de molleres als Pirineus. Estudis en marxa permetran valorar els canvis en l’estat de conservació d’aquestes molleres i la viabilitat de replicar accions com aquestes a altres molleres afectades per aforestació espontània.

El 2017 i 2018 es van restaurar les ribes sorrenques d’un antic embassament a 2000m d’altitud, en el qual s’havia enderrocat la presa pocs anys abans. L’objectiu de les actuacions era accelerar un procés de colonització i successió vegetal de les molleres al voltant de l’antic embassament. Cinc anys després, els resultats mostren un èxit clar en l’actuació, sobretot per l’establiment de les plantes trasplantades i l’augment de biodiversitat vegetal, però també s’evidencia que algunes molses són molt sensibles al grau d’inundació i d’insolació, i la seva supervivència es pot veure compromesa a mitjà termini.  

Actualment, en algunes molleres d’alta muntanya la ramaderia extensiva pot arribar a perjudicar l’estat de conservació de les molleres. L’herbivorisme i el trepig en sòls molls acaben provocant que es trenquin els rizomes i les arrels, que es generin àrees sense vegetació, que disminueixi l’èxit en el creixement i en la reproducció sexual de les plantes, etc. Els tancats d’exclusió ramadera permeten la recuperació de la coberta vegetal i de la riquesa de plantes en llocs malmesos. A més, alguns projectes en marxa inclouen el trasplantament de plantes que es puguin establir amb rapidesa als sistemes més afectats. Així, pretenem afavorir l’estat de conservació de molleres amb sobrepastura gràcies a accions de restauració.