Restauració d’aiguamolls d’alta muntanya. Sobrepastura, aforestació i regulació hidroelèctrica
Els estudis realitzats responen a tres objectius principals, que s’estructuren seqüencialment en:
- Avaluar els perills per la conservació d’aiguamolls de muntanya als Pirineus: obtenir i estudiar dades de camp sobre la conservació de les comunitats vegetals i de les seves funcions ecosistèmiques.
- Realitzar accions de restauració pilot i fer-ne seguiments periòdics per avaluar l’èxit de les accions a curt i a mitjà termini. Els protocols variaran d’acord amb diferents problemes de conservació de cada mollera.
- Valorar els resultats obtinguts i generar guies que ajudin als gestors del territori a prendre mesures de protecció, conservació o restauració ecològica. Valoració dels aprenentatges assolits i de les perspectives de futur.
Per assolir els objectius, en els darrers anys hem realitzat estudis mitjançant diverses aproximacions metodològiques. En aquesta llista, agrupem la majoria de mètodes emprats en funció del tipus de dades que pretenem obtenir.
- Biodiversitat i estructura: inventaris de vegetació (plantes vasculars i briòfits) en parcel·les puntuals o permanents. Estudis de la distribució i de les mides poblacionals d’espècies amenaçades. Estudis genètics d’espècies amenaçades. Anàlisis de la biodiversitat de micro-eucariotes del sòl. Recobriments d’estrats de vegetació i de sòl nu. Estudis de la floració i les comunitats d’insectes pol·linitzadors. Estudi de la biomassa per a diferents grups funcionals de plantes.
- Variables ambientals i altres funcions ecosistèmiques: mesures del nivell de l’aigua freàtica, les seves característiques químiques, la profunditat de la torba, emissions de CO2 i de metà, etc. Valoració del grau de pertorbació per pressió ramadera.
- Cartografia i SIG: anàlisi de la presència i densitat de pins adults sobre una capa cartogràfica de les molleres als Pirineus. Localització d’infraestrucutres de regulació hidrològica en valls subjectes d’estudi. Georeferenciació de pletes, cabanes i corrals.
- Restauració passiva: construcció de tancats d’exclusió ramadera permanents i temporals. Naturalització de cabals que tenen aprofitament hidroelèctric.
- Restauració activa: cultiu ex situ de plantes de mollera i recol·lecció de llavors. Plantació de briòfits (Sphagnum) i plantes vasculars per iniciar la formació de noves molleres. Plantació de plantes en sòls pertorbats per la pressió ramadera. Seguiment del desenvolupament de plantes i briòfits plantats en actuacions. Tala de poblacions de pi negre i fre en el reclutament de pins joves en molleres recentment colonitzades per pi. Recuperació del dall en prats humits abandonats.
Les principals amenaces de les molleres en sistemes protegits dels Pirineus centrals són la sobrepastura (20% de molleres sobre-pasturades), i l’entrada i densificació de poblacions de pi negre (23% de molleres amb aforestació), sobretot a l’estatge subalpí de vegetació. Els drenatges i captacions d’aigua tenen un impacte actualment molt baix, però nombroses infraestructures hidroelèctriques afecten a la hidrologia de molleres en llocs protegits.
El nombre de molleres que tenen pins als Pirineus s’ha més que duplicat des de la segona meitat del segle XX, i a més, la coberta de pins s’està densificant significativament. L’increment de pins pot fer augmentar l’evapotranspiració i assecar gradualment les molleres i provocar canvis en la biodiversitat del sistema. Talar i retirar pins de colonització recent és ja una realitat en la restauració pilot de molleres als Pirineus. Estudis en marxa permetran valorar els canvis en l’estat de conservació d’aquestes molleres i la viabilitat de replicar accions com aquestes a altres molleres afectades per aforestació espontània.
El 2017 i 2018 es van restaurar les ribes sorrenques d’un antic embassament a 2000m d’altitud, en el qual s’havia enderrocat la presa pocs anys abans. L’objectiu de les actuacions era accelerar un procés de colonització i successió vegetal de les molleres al voltant de l’antic embassament. Cinc anys després, els resultats mostren un èxit clar en l’actuació, sobretot per l’establiment de les plantes trasplantades i l’augment de biodiversitat vegetal, però també s’evidencia que algunes molses són molt sensibles al grau d’inundació i d’insolació, i la seva supervivència es pot veure compromesa a mitjà termini.
Actualment, en algunes molleres d’alta muntanya la ramaderia extensiva pot arribar a perjudicar l’estat de conservació de les molleres. L’herbivorisme i el trepig en sòls molls acaben provocant que es trenquin els rizomes i les arrels, que es generin àrees sense vegetació, que disminueixi l’èxit en el creixement i en la reproducció sexual de les plantes, etc. Els tancats d’exclusió ramadera permeten la recuperació de la coberta vegetal i de la riquesa de plantes en llocs malmesos. A més, alguns projectes en marxa inclouen el trasplantament de plantes que es puguin establir amb rapidesa als sistemes més afectats. Així, pretenem afavorir l’estat de conservació de molleres amb sobrepastura gràcies a accions de restauració.
És important conèixer les amenaces reals per la conservació de les molleres, i valorar si mitjançant accions de protecció o restauració les podem eliminar o revertir. Abans d’emprendre qualsevol acció cal valorar a quina escala temporal i espacial convindrà actuar, a quin estat es pretén arribar i la seva viabilitat de manteniment al llarg del temps. Convindrà emprendre mesures de gestió en el cas en què un perill per la conservació afecti a les molleres de manera generalitzada i a escala de paisatge, o quan una mollera singular tingui un especial interès per la conservació o una amenaça concreta.
Estudis com els realitzats subratllen la importància de dissenyar protocols de restauració cas per cas, tenint en compte la naturalesa dels llocs a restaurar, els perills per la conservació i els objectius de l’actuació. A més, els seguiments de la biodiversitat són claus per avaluar l’èxit de les actuacions, no només a curt termini sinó també a mitjà i llarg termini. Els resultats obtinguts fins ara mostren com algunes funcions ecosistèmiques i patrons estructurals de les comunitats es recuperen més de pressa que la biodiversitat, i que, amb tot, les respostes de les plantes i molses són lentes als sistemes de muntanya, i en concret, a les molleres alpines.
ARTICLES
- https://liferesquealpyr.eu/ca/el-projecte/ (projecte actual de finançament per les accions)
- http://hdl.handle.net/2445/190861 (Tesi Eulàlia Pladevall)
- http://www.lifelimnopirineus.eu/sites/default/files/monografia_tecnica-esp-pag.pdf (memòria tècnica del porjecte LIFE LimnoPirineus, amb alguns dels resultats exposats)