Es detecten contaminants en la sang de polls de flamencs del parc natural del Delta de l'Ebre

Avaluar l’exposició de 91 microcontaminants emergents i heretats en polls de flamenc (Phoenicopterus roseus), una espècie emblemàtica del Parc Natural del Delta de l’Ebre, i els riscs potencials per a la seva supervivència.

Mètodes bàsics

Zona d'estudi: Delta de l’Ebre

El Delta de l’Ebre és un dels aiguamolls més importants del Mediterrani, amb una gran biodiversitat i amb una importància internacional per la conservació d’aus. No obstant això, sofreix una gran pressió mediambiental per l’agricultura intensiva i el turisme. Es van recollir mostres de sang de 50 cries de flamencs de dos mesos d’edat, l’agost del 2019. D’aquestes mostres, es van fer 3 anàlisis per detectar aquests contaminants:

Substàncies perfluoroalquilades (PFAS)
Pesticides organoclorats (OCs), bifenil policlorats (PCBs) i hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs)
Fàrmacs, pesticides i èsters organofosfats (OPEs)

Resultats principals

Les anàlisis van detectar que les cries de flamenc estan exposades a múltiples substàncies contaminants des d’una edat molt primerenca. Es van trobar concentracions entre 16,9 i 623 ng/mL, dels quals, hi ha major concentració de substàncies perfluoroalquilades , hidrocarburs aromàtics policíclics, pesticides organoclorats i bifenils policlorats. Nos obstant això, no es van detectar cap residu de fàrmacs, èsters organofosfats ni pesticides d’ús actual. L’ovo-transferència i la ingestió a través de la filtració d’organismes bentònics (algues, crustacis i altres invertebrats del fons dels aiguamolls) són les vies d’exposició més probables d’aquests contaminants als polls de flamenc.

Les substàncies perfluoroalquilades (PFAS) van ser els contaminants detectats a concentracions més elevades. Els abocaments de les plantes de tractament d’aigües residuals, els llots de depuradora, els abocadors i l’aplicació d’escumes extintors contra incendis poden ser les fonts d’exposició d’aquests compostos químics als flamencs.

També es van trobar 7 dels 16 hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs) en el 90% dels individus, sent el naftalè el més detectat, seguit del pirè. Aquesta contaminació podria venir de fonts petrogèniques i pirogèniques associades als incendis ocorreguts en la zona.

Els nivells que es van trobar de pesticides organoclorats (OCs) i binefils policlorats (PCBs) són considerats baixos i equiparables als que s’han descrit en altres aus de la zona, i per això s’atribueix a un ús històric d’aquests compostos.

Conclusions

Amb aquest estudi, s’observa l’exposició dels flamencs a una àmplia gamma de microcontaminants a altes concentracions des de molt joves. Això evidencia la importància de la contaminació com a amenaça per a la conservació d’aus aquàtiques.

Els nivells d’exposició a aquests contaminants químics no es van associar a alteracions en la massa corporal dels flamencs o els seus índexs de desenvolupament, tot i que són necessaris més estudis per a comprendre possibles afectacions a escala molecular.

Aquest treball posa de manifest la necessitat d’incloure estudis de biomonitorització per a avaluar l’impacte de la contaminació ambiental en la conservació de la biodiversitat.