Ecology and Evolution, 14:e70104
Com influeix el clima i la dinàmica de les llavors en la reproducció del liró gris?

Analitzar com els canvis en el clima i el paisatge afecten el rendiment reproductiu de les poblacions de liró gris (Glis glis) al límit meridional de la seva distribució a la regió Mediterrània, on aquestes poblacions estan més exposades als impactes del canvi global.
Mètodes bàsics
- L’estudi s’ha realitzat en dos espais naturals diferents, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i el Parc del Montnegre i el Corredor, ambdós a la província de Barcelona.
- Les dades del liró gris van ser recollides pel Projecte Liró (www.lirons.org) durant el període 2012 – 2021 utilitzant el mètode de captura-marcatge-recaptura (CMR) amb caixes niu en 6 parcel·les d'estudi, tres a cada espai natural. Cada parcel·la d’1 hectàrea aproximada té 20 caixes niu fixades als arbres a una alçada aproximada de 3 metres i a una distància de 25-30 metres entre elles fent una malla de 5 x 4 caixes niu. Les revisions es van fer durant el dia i cada dues setmanes de mitjans de juliol a mitjans de novembre.
- Les dades meteorològiques locals han estat proporcionades pel Servei Meteorològic de Catalunya i són de les estacions meteorològiques més properes a les parcel·les d'estudi, la de Viladrau al Montseny (953 m.s.n.m.) i la del Pla de la Tanyada al Montnegre (690 m.s.n.m.). Les dades de pol·len han estat proporcionades per la Xarxa Aerobiològica de Catalunya i són d’estacions a un radi de 46 km de les parcel·les d’estudi.
- Per estimar el canvi en la cobertura forestal es van utilitzar mapes oficials de cobertura del sòl del període 2007 - 2017, tant al voltant de les parcel·les com a la franja d'elevació on es trobaven les parcel·les (600–800 m.s.n.m. al Montnegre i 1000–1200 m.s.n.m. al Montseny).
- Les dades de disponibilitat de llavors per parcel·la es va estimar pel període 2012 - 2021, comptant les llavors en 20 quadrícules de mostreig a terra (50 x 50 cm) cada una col·locada sota una caixa niu. El comptatge de llavors es va fer quinzenalment des de finals d'agost fins a finals de novembre.
- Per analitzar les diferències en la disponibilitat de llavors i el rendiment reproductiu es van utilitzar Models Lineals Generalitzats Mixtos (GLMM). Per a les dades meteorològiques locals, la producció de pol·len, la disponibilitat de llavors i la reproducció del liró es van usar models de Modelatge d'Equacions Estructurals (SEM). Per analitzar la demografia de l’espècie es van utilitzar models d’ocupació múltiples temporals.
Tot i que les dues poblacions estudiades es troben al límit de la distribució i a prop l’una de l’altra (20 km de separació aprox.), els resultats van confirmar diferències importants entre elles:
- Les condicions ambientals al Montnegre eren més adverses que al Montseny amb un augment notable (+0,6Cº) de la temperatura mitjana anual durant el període d’estudi que no es va produir al Montseny.
- Les alteracions del paisatge van mostrar una disminució dels boscos caducifolis i esclerofil·les amb un augment del bosc de coníferes al Montnegre, a diferència del Montseny on es va produir un augment en els boscos d’esclerofil·les.
- La disponibilitat d’aglans i fages es va veure afectada per les condicions meteorològiques locals amb una relació significativa entre la producció de llavors i les condicions estivals (temperatura i precipitació).
- La correlació entre el pol·len anual i la disponibilitat de llavors de faig va ser forta confirmant que la producció de llavors de faig, gairebé inexistent a Montnegre i relativament abundant a Montseny, podria ser anticipada pels lirons mitjançant la producció de pol·len. En canvi, aquesta relació no va ser significativa pels aglans i per tant la seva disponibilitat és independent de la producció de pol·len.
- La influència del clima en el nombre i l'èxit reproductiu de les femelles reproductores també va ser diferent entre les dues àrees. Mentre al Montseny el rendiment reproductiu no es va veure afectat per les condicions meteorològiques a la primavera i l'estiu, al Montnegre va disminuir durant els estius secs i calorosos. Curiosament, i a diferència del que es va veure al Montseny, la reproducció del liró gris al Montnegre no estava associada amb la disponibilitat de llavors.
- Els paràmetres d'ocupació i colonització van ser més baixos al Montnegre i les probabilitats d'extinció més altes que al Montseny. Les anàlisis també mostren el paper fonamental de la cobertura d'arbres caducifolis en la predicció de la presència de femelles reproductores amb una associació positiva entre la cobertura d'arbres caducifolis i l'ocupació de femelles reproductores.
El treball suggereix la importància del bosc caducifoli en la configuració de la idoneïtat de l'hàbitat per al liró gris i com aquest influencia sobre la reproducció de l’espècie en funció de les condicions meteorològiques locals i la disponibilitat de llavors.
Els estudis a llarg termini sobre les respostes de les poblacions al límit de la seva distribució ens poden ajudar a entendre millor les capacitats dels organismes per adaptar-se a entorns hostils i sobre les seves respostes.