Planificació de la conservació d’aigua dolça informada i validada per la participació pública: cas pràctic, Conca de l'Ebre.

Planificació de la conservació d’aigua dolça informada i validada per la participació pública: cas pràctic, Conca de l'Ebre.

Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2019.

Objectiu

Definició de criteris de conservació a través de la participació pública i la seva aplicació en les eines de planificació sistemàtica.

Mètodes bàsics

Aquest estudi presenta un exercici informat i validat de planificació sistemàtica de la conservació dels ecosistemes fluvials tenint en compte un procés de participació pública. Els resultats es comparen amb la xarxa d’espais fluvials protegits (EFPs) de la conca de l'Ebre, Espanya.

Resultats principals

La xarxa actual d’EFPs de la conca de l’Ebre no protegeix adequadament la biodiversitat aquàtica, ja que el 48% dels tàxons no compleixen els objectius de conservació (es a dir, no queden adequadament protegides), incloses set espècies d’invertebrats vulnerables i tres de peixos vulnerables. MARXAN, el programari de planificació sistemàtica de la conservació que permet prioritzar trams de riu a ser conservats tenint en compte uns criteris de conservació predefinits, es va usar per identificar un conjunt mínim de trams de riu a ser conservats addicionals als EFPs. Quan es va executar MARXAN sense restriccions, no es va seleccionar cap dels EFPs, el que suggereix que la xarxa actual d’EPF a l’Ebre (que protegeix uns 380km de trams fluvials) no compleix de manera eficient les demandes de conservació expressades a través de la participació pública, i perquè així fos, s’haurien de protegir uns 860km addicionals .

Conclusions

En general, aquest estudi mostra que la combinació de la participació pública i la planificació sistemàtica de la conservació podrien permetre dissenyar una xarxa d’EPFs més eficient i millorada, integrant criteris definits pels públic en general. També, segons els resultats, tenir informació detallada i actualitzada sobre la distribució d’espècies invasores i amenaçades, així com augmentar la freqüència i l’extensió espacial del seguiment ecològic, són claus per satisfer les demandes públiques d’una millor protecció de la biodiversitat d’aigua dolça i la preservació de trams fluvials amb un alt valor ecològic.