Objectiu

Determinar l’edat d’algunes de les oliveres més grans de la regió del nord-est d’Espanya. Establir una relació entre l’edat de l’olivera i mesures biomètriques fàcilment realitzables, amb la finalitat de proporcionar un mètode al·lomètric que estimi amb certa precisió l’edat d’altres oliveres monumentals. Finalment, investigar la possibilitat de realitzar estudis dendroclimàtics en oliveres.

Mètodes bàsics

S’han mostrejat 14 oliveres i s’han utilitzat 8 seccions d’arbres ja tallats amb anterioritat al Nord-est de la península ibèrica. L’edat de les oliveres mostrejades s’ha obtingut del comptatge del nombre d’anells de creixement anuals, els quals es distingeixen clarament.

Resultats principals

S’ha trobat una relació linear entre la DBH i l’edat de l’arbre (en anys) (anys= 2.11 x diàmetre (cm) + 88.93, R² = 0.80), la qual ha estat utilitzada per estimar l’edat de les oliveres no mostrejades. L’edat màxima estimada (627 ± 110 anys) és una de les més altes aportades per oliveres del món (700 anys) i es troba entre els arbres més vells dels ecosistemes mediterranis.

Conclusions

Aquest estudi confirma l’edat de les oliveres del nord-est d’Espanya, sobretot a la comarca del Montsià, i es situa entre les angiospermes més velles datades a Europa. El valor científic d’aquests arbres és notable, tant per estudis d’envelliment de les plantes com des de una perspectiva de la paleoecologia.