Objectiu

Provar tres hipòtesis per explicar el canvi de parella en els mamífers monògams: la hipòtesi de la millor opció, la hipòtesi de la incompatibilitat, i la hipòtesi del “divorci forçat”.

Mètodes bàsics

Per primera vegada s’han posat a prova les tres hipòtesis en un mamífer monògam utilitzant dades d’una població natural de marmotes alpines (Marmota marmota). S’intenta respondre les següents qüestions: la destinació dels membres de la parella després de la separació i la influencia del canvi de parella en l’èxit reproductiu.

Resultats principals

Generalment en la interrupció d’una parella, un dels membres continua en el mateix territori i es reaparella amb un individu més jove. Els individus reemplaçats poques vegades es troben com a dominants en un territori, sinó que són trobats lesionats o morts. Els individus no obtenen beneficis d’aquesta separació: la nova parella no és més gran ni presenta major pes, o heterozigots més compatibles genèticament que els individus emplaçats. Tampoc s’observa cap increment en l’èxit reproductiu després del reaparellament. La relació entre el fracàs reproductiu i la freqüència en el canvi de parella es deu principalment als episodis d’infanticidi.  Altres resultats donen suport a la hipòtesi de “divorci forçat” i suggereixen que el canvi de parella té fortes conseqüències en l’èxit reproductiu.

Conclusions

El procés de canvi de parella en marmotes alpines pot tenir fortes conseqüències en l’èxit reproductiu, i s’ha de tenir en compte les conseqüències evolutives en les espècies monògames.