L’Alta Garrotxa impulsa una gestió adaptativa per protegir els espais naturals

Experiència de:

Consorci de l'Alta Garrotxa

El Consorci de l'Alta Garrotxa es va constituir formalment el 15 de desembre de 2000 com una entitat pública consorciada per impulsar la gestió integral de l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa, un dels territoris de major valor ecològic i paisatgístic de Catalunya.

La finalitat del Consorci és la preservació, la millora, la revalorització, la divulgació i la gestió integral de l’espai natural protegit, mitjançant un model de governança compartida basat en la cooperació institucional i territorial. Aquest model permet coordinar administracions, agents locals i actors del territori dins d’una estratègia comuna orientada a compatibilitzar conservació, ús públic i desenvolupament local sostenible. En aquest marc, el Consorci també promou l’educació ambiental, la divulgació del coneixement i la recerca com a eines essencials per reforçar la consciència ambiental, millorar la presa de decisions i aprofundir en el coneixement dels valors naturals, culturals i socials de l’Alta Garrotxa.

Etiquetas

Alta Garrotxa

ús públic

gestió activa

capacitat de càrrega

La Garrotxa i l’Alta Garrotxa estan consolidant un nou model de gestió integrada de l’ús públic basat en dades, cooperació territorial i adaptació contínua, amb l’objectiu de compatibilitzar la conservació dels espais naturals amb l’augment de la freqüentació turística i recreativa.

Aquest model combina eines de monitoratge, regulació i gestió sobre el territori per anticipar situacions de saturació, reduir impactes ambientals i ordenar l’accés als espais més fràgils.

Un model basat en dades i gestió adaptativa

Entre les actuacions desplegades destaquen:

Estudis de capacitat de càrrega

Sistemes de sensorització d’afluència i fluxos

Sistemes de reserva per a activitats com el descens de barrancs

Plataformes digitals i informació en temps real

Nous serveis d’informació i educació ambiental

Reforç de la vigilància, la mobilitat i el manteniment d’infraestructures

Aquest conjunt d’accions ha permès reduir la pressió sobre espais especialment sensibles, alhora que es manté una accessibilitat ordenada i compatible amb la conservació dels valors naturals.

La regulació de l’ús públic a l’Alta Garrotxa s’ha anat consolidant durant les darreres dues dècades fins a culminar amb l’aprovació, l’any 2021, del Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l’Alta Garrotxa. Aquest instrument estableix criteris de conservació i ordena activitats com l’accés motoritzat, el bany o el descens de barrancs.

Tanmateix, el territori defensa que les regulacions, per si soles, no són suficients si no van acompanyades d’una gestió activa i continuada sobre el terreny. Per això, en els darrers anys s’ha avançat cap a una gestió adaptativa basada en dades i monitoratge constant, que permet ajustar les mesures segons l’evolució dels usos, la pressió humana i l’estat ambiental dels espais.

Informar també és conservar

Un dels pilars principals d’aquest model és el Servei d’Informació i Educació Ambiental, que es consolida com una eina clau per fomentar la sensibilització, la corresponsabilitat i la transmissió de valors vinculats a la conservació del territori.

Més enllà de la regulació, el model posa el focus en la necessitat d’acompanyar i informar les persones visitants per construir una relació més conscient i respectuosa amb els espais naturals.

La CETS com a espai de cooperació territorial

Aquest enfocament s’ha desenvolupat en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), que a la Garrotxa ha evolucionat més enllà d’un segell turístic per convertir-se en una metodologia de governança territorial. La CETS ha facilitat espais estables de cooperació entre administracions, sector privat, entitats, propietaris i comunitat local, integrant conservació, mobilitat, turisme i desenvolupament local dins d’una mateixa estratègia compartida.

La base d’aquest sistema de cooperació es remunta a la creació del Consorci de l’Alta Garrotxa l’any 2001, que va establir un model de governança compartida entre administracions locals, Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona en un territori amb elevada fragmentació de la propietat i múltiples interessos en joc.

Un territori sensible amb demanda creixent

L’Alta Garrotxa és un dels espais naturals protegits més singulars i sensibles del Prepirineu oriental. Amb més de 32.865 hectàrees i una elevada diversitat ecològica, concentra alguns dels principals reptes que afronten molts espais naturals europeus: gestionar una demanda creixent d’accés, lleure i turisme de natura sense comprometre els valors ecològics que els fan únics.

En els darrers anys, especialment després de la pandèmia, espais fluvials com la riera de Sant Aniol, el Llierca o la Muga han experimentat un increment molt important de la freqüentació i de les activitats recreatives.

Aquesta pressió ha comportat impactes com l’erosió de camins i lleres, la degradació d’hàbitats fluvials, l’alteració de la fauna o l’augment de residus i incidències.

Gestionar també vol dir posar límits

La gestió de l’ús públic en espais naturals protegits comporta inevitablement la presa de decisions complexes que no sempre generen consens. Les regulacions d’accés, les limitacions d’activitats o els sistemes de reserva poden generar tensions entre visitants, empreses, població local i administracions. Per això, el territori considera imprescindible reforçar els espais de diàleg, transparència i construcció de consensos per legitimar i consolidar el model.

Alhora, es defensa que la gestió de l’ús públic no és un objectiu tancat ni definitiu, sinó un procés continu i dinàmic condicionat pels canvis socials, ambientals i turístics del territori.

Cap a una nova manera d’entendre l’ús públic

Més enllà de les mesures concretes, el que es planteja és un enfocament més integrat de la relació entre territori i societat, on la conservació, la mobilitat i l’ús públic es gestionin de manera coordinada per garantir la sostenibilitat dels espais naturals a llarg termini.