Prismàtic
Prismàtic és una plataforma de coneixement d’accés obert dissenyada per ajudar a la presa de decisions durant la planificació i gestió del patrimoni natural i la biodiversitat.
Conviure o combatre? Les espècies invasores al centre del debat de la Jornada Anual del Prismàtic 2026
Experiència de:
De manera conjunta amb la contaminació, la fragmentació de l’hàbitat o la sobreexplotació de recursos naturals, les espècies exòtiques invasores són una de les principals amenaces per a la biodiversitat i l’equilibri dels ecosistemes. La seva introducció, normalment accidental i associada a l’activitat humana, permet que aquestes espècies es propaguin fàcilment i desplacin la fauna i flora autòctones. Més enllà dels impactes ambientals, aquestes espècies també afecten en l’àmbit econòmic i sanitari de la societat.
El Prismàtic va centrar la seva jornada anual en la gestió de les espècies exòtiques invasores. La trobada, realitzada el 20 de gener al Districte Administratiu de la Generalitat, va comptar amb la inscripció de més de 230 persones i va tornar a demostrar el seu potencial com a espai de trobada científica, tècnica, administrativa i de gestió.
Les ponències d’aquesta jornada Prismàtic van repassar de dalt a baix els resultats de la recerca catalana en l’àmbit de les espècies invasores, així com les actuacions que s’estan duent a terme per combatre-les. La benvinguda institucional va ser a càrrec de Josep Planas, subdirector general de polítiques ambientals i medi natural del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, qui destacà que les espècies invasores són una de les causes que expliquen la davallada de la majoria de les poblacions de flora i fauna de Catalunya, tal com es detalla a l’informe Estat de la Natura 2020 i es corrobora amb l’actualització de l’Índex Planeta Viu de Catalunya publicat a principis de 2025.
Imagen
Un nombre que va en augment
La primera presentació d’aquesta jornada sobre espècies exòtiques invasores fou a càrrec de Joan Pino, director del CREAF, qui va presentar el projecte EXOCAT per millorar les estratègies de prevenció i control de les invasions biològiques a Catalunya. Gràcies a aquesta eina sabem, entre altres coses, que Catalunya ha guanyat 631 espècies exòtiques en 10 anys, 21 d’elles invasores i tenim una llista negra de quins d’aquests tàxons han estat més buscats. Davant la pregunta de quina és la funció del CREAF a EXOCAT, Joan Pino ha recordat que el centre de recerca en ecologia només és un engranatge més d’aquesta eina col·laborativa, i ha convidat qualsevol persona que tingui dades sobre espècies exòtiques invasores de Catalunya a proporcionar-les a aquesta plataforma per tal de continuar ampliant el seu coneixement i traslladar-lo a la gestió.
Sònia Garcia, investigadora de l’Institut Botànic de Barcelona (CSIC-CMCNB), va explicar l’experiència de la iniciativa LIFE medCLIFFS sobre prevenció i gestió d’espècies exòtiques invasores als penya-segats catalans amb Limonium spp. En general, aquest hàbitat presenta un estat de conservació pobre i és especialment sensible a les invasions biològiques degut, entre altres factors, a l’impacte del turisme. El projecte LIFE medCLIFFS ha impulsat eines de prevenció i detecció ràpida d’espècies exòtiques invasores, eines de gestió i resposta ràpida i accions d’erradicació. En concret, s’ha mirat d’eliminar les invasores en els punts de conservació més estratègics del Cap de Creus, en lloc de fer una gran inversió per intentar exterminar-les per complet de tots els paratges estudiats. Unes de les eines de prevenció més interessants que han elaborat han estat les llistes d’espècies potencialment problemàtiques per als penya-segats: la llista de consens per a les més problemàtiques, la llista de vigilància per a les que s’han de monitorar i, per contraposició una llista blanca de tàxons alternatius que es poden vendre i plantar sense cap risc.
Radiografia de les espècies exòtiques invasores del territori
L’investigador de la Societat Catalana d’Herpetologia Fernando Loras ens explicava la situació crítica de les invasions biològiques pel que fa als amfibis de Catalunya, els quals també pateixen la fragilitat i temporalitat d’alguns ecosistemes aquàtics. Específicament, Fernando va detallar l’estat d’algunes espècies invasores com el tritó bandat híbrid (Ommatotriton ophryticus x nesterovi) o el tritó alpí (Ichthyosaura alpestris). Aquestes espècies han estat estudiades i monitorades al detall per gestionar-les correctament, ja que fins ara hi havia molt poca informació sobre la seva distribució i abundància. En conclusió, per millorar l’estudi i gestió d’aquest tipus d’espècies, Fernando recomana fer ús de la PACA (Perseverar, Adaptar-se, Comunicar i Actualitzar-se), combinar mètodes de captura, establir diversos tipus de seguiments i estar en contacte directe amb els agents locals. També ha confirmat que, a través d’anàlisis genètiques, és possible saber d’on provenen les espècies parentals dels híbrids invasors, però que és molt més difícil precisar exactament la zona des d’on s’han portat.
Centrant-se en un cas concret de gestió local d’una invasió biològica, Marc Viñas, coordinador de l’oficina tècnica de SEO/Birdlife al Delta de l’Ebre, ens relatava la seva experiència amb la Cortaderia selloana, una gramínia emplomallada d’origen sud-americà que està causant estralls en molts ecosistemes fluvials, marges i talussos. Al Delta de l’Ebre es va combinar la maquinària amb la mà d’obra del voluntariat i fins i tot la pastura de bestiar per fer grans actuacions d’eliminació de comunitats d’espècies exòtiques invasores. Per fer-ho, va caldre una gran tasca de divulgació de quins eren els tàxons més problemàtics i on podien trobar-se. Pel que fa a la Cortaderia, va ser molt important que el voluntariat aprengués a diferenciar-la de la Saccharum ravennae, una gramínia autòctona amb la qual conviu i que és molt similar morfològicament. La intervenció del Marc a la jornada Prismàtic ha conclòs amb la presentació de l’estratègia transnacional de lluita contra la Cortaderia selloana a l’arc Atlàntic.
Imagen
Després d’una pausa, les intervencions es van traslladar a l’aigua. María García, investigadora del CEAB-CSIC, va explicar la gestió de les espècies exòtiques de macroalgues al litoral català. Tot i els greus efectes de la introducció de peixos exòtics invasors com els Siganus que depreden les algues natives fins a deixar el fons del mar sense vegetació, els majors impactes provenen de macroalgues invasores que fa més de 30 anys que es monitoren. Ha estat especialment curiós l’exemple de resiliència ecosistèmica contra la Caulerpa cylindracea. Les poblacions d’aquesta alga invasora han disminuït en els darrers anys gràcies al fet que la salpa, un herbívor marí i autòcton, ha après a depredar-la. La María ha finalitzat la seva intervenció recalcant la importància de la ciència ciutadana realitzada per Observadores del mar. A través d’aquesta plataforma es va detectar, per exemple, el primer exemplar a Barcelona de la macroalga exòtica Asparagopsis taxiformis: l’espècie que apareix al cartell d’aquesta jornada Prismàtic.
Emili García, investigador de la Universitat de Girona, posava el punt final a les exposicions dels ponents explicant com les anàlisis de risc i els escaneigs d’horitzó contribueixen a la gestió de les espècies exòtiques invasores. L’anàlisi de risc és la suma de l’avaluació del risc, la qual realitzen principalment els científics a partir de criteris biològics i ecològics, i la gestió del risc, basada en decisions polítiques i en mans d’administracions, tècnics i gestors. A aquestes s’hi ha incorporat darrerament la comunicació del risc, per tal d’intercanviar informació de forma estratègica. Tots aquests protocols serveixen per a la legislació, com per exemple amb l’ampliació o modificació del Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, la qual pot ser proposada per part de qualsevol ciutadà que cregui que una espècie exòtica que no estigui inclosa comporta un gran risc.
En l’escaneig d’horitzó es tractaria d’obtenir una llista de potencials tàxons invasors, la validació simplificada dels seus riscos i l’elaboració d’una llista ordenada per consens entre tots els experts implicats. El 2023 es va fer el primer escaneig d’horitzó d’espècies exòtiques invasores de l’estat espanyol, en el qual es van identificar les 108 espècies exòtiques amb més risc d'envair els ecosistemes d'Espanya i on va participar Emili García, així com investigadors del CREAF. En aquest punt sorgia l’interessant debat sobre com gestionar l’escala territorial, ja que una espècie pot ser autòctona en una regió de l’Estat i invasora en una altra comunitat de la península o les illes. Emili afirmava que, tenint en compte que les competències ambientals solen ser autonòmiques, la legislació i la gestió haurien d’intentar abraçar tots els nivells territorials possibles.
Una mirada comuna que avança cap a l'acció
Un cop finalitzades les presentacions, la jornada Prismàtic gaudia d’una interessant taula rodona que ha comptat amb la participació de Quim Portet, tècnic del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, Nati Franch, responsable de l’Àrea de Protecció i Recerca del Parc Natural del Delta de l’Ebre i Santiago Poch, responsable de projectes de la Fundació Emys. Els ponents catalogaven la situació de les espècies exòtiques invasores com a “dramàtica” o “aclaparadora”, afirmant que anem a remolc d’aquestes invasions i que la seva gestió es veu molt dificultada per la manca de finançament i, en zones naturals no protegides, la inexistència d’un òrgan gestor específic. Per decidir què hem de prioritzar, els ponents proposaven centrar els esforços en localitzacions petites, aïllades i estratègiques com, per exemple, hàbitats aquàtics tipus basses o aiguamolls, tot i que això es complica molt en paratges d’alta connectivitat ecològica com el Delta de l’Ebre. També destacaven la importància de la prevenció per tal d’eliminar el problema abans que es produeixi, el valor de disposar d’un pla de restauració integral dels ecosistemes on es fan les actuacions i la contenció dels fronts d’expansió com a estratègies bàsiques davant les espècies exòtiques invasores. En canvi, preguntats per quines accions s’haurien de deixar de fer, els ponents eliminarien les actuacions que no puguin ser contundents, aquelles que es fan per inèrcia i poden ser contraproduents o les que van vinculades a projectes puntuals amb un finançament limitat i que no permeten fer una gestió posterior de l’espai natural on s’ha intervingut.
Imagen
Finalment, es va posar sobre la taula la necessitat d’un pla general d’actuació davant les espècies exòtiques invasores en el que hi formin part activa entitats, administració, sector agrícola, gent del territori, etc.
Una de les parts més interessants de la jornada Prismàtic fou quan el públic s'incorporava al debat de la taula rodona. Mentre alguns assistents reclamaven poder fer actuacions més contundents en ecosistemes resilients com els del mar Mediterrani, d’altres es preguntaven si no hauríem d’acceptar que, en molts casos, les espècies invasores acabaran trobant un equilibri a l’ecosistema per si soles. Com sempre, el debat obert no estava exempt d’una mica de picant, i un dels assistents qüestionava com se selecciona quines espècies exòtiques invasores han de tenir una gestió prioritària, afirmant que tàxons com el cranc autòcton no s’haurien de protegir tant com s’està fent.
En aquesta línia de protesta, el ponent Fernando Loras va deixar palesa la seva preocupació davant dels terminis que tenen algunes sol·licituds d’actuació davant d’espècies exòtiques invasores. L’última intervenció del públic explicava que les intervencions de gestió i conservació de la natura que no estan relacionades amb les espècies exòtiques invasores, com per exemple les accions de prevenció d’incendis, també haurien d’intentar evitar l’agreujament d’aquestes invasions biològiques. Idealment, aquestes accions fins i tot haurien d’actuar sinèrgicament per tal d’erradicar les espècies invasores.
La jornada Prismàtic concluïa amb la valoració positiva de Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.
Per la seva banda, un cop finalitzada la jornada, el director del CREAF Joan Pino l’ha catalogà com un èxit i afirmà que “ha servit per progressar en l’anàlisi de la situació de les invasions biològiques a Catalunya i en una posada en comú de la seva estratègia de gestió: què cal que prioritzem, què cal que deixem de fer i cap a on hem d’avançar”.
Si vols veure per primer cop o revisionar la jornada completa, pots fer-ho aquí: https://youtu.be/N2iS5i5JEqs