#4E91C6
Referència
Arona, A., Loubet, L., Hernán, G., Albalat, B., Orero-Rubio, E., Reynés, X., Reviriego, B., Ballesteros, E., & Tomàs, F. (2026). First record of the non-native seagrass Halophila stipulacea (Forsskål) Ascherson in Mallorca (Balearic Islands, Spain): Expanding its Western Mediterranean distribution. Mediterranean Marine Science, 27(1), 108–115. https://doi.org/10.12681/mms.42569
Fitxa elaborada per
Una nova planta marina invasora arriba a les Balears: un nou senyal de tropicalització del Mediterrani
Imatge de la fanerògama invasora. Crèdits: IMEDEA-CSIC
2026
Objectiu
Documentar per primera vegada la presència de la fanerògama marina no autòctona Halophila stipulacea a les Illes Balears i aportar informació inicial sobre el seu establiment a Mallorca, en el context de l’escalfament del Mediterrani i de l’increment de les vies de dispersió associades al transport marítim.
Mètodes bàsics
La primera observació es va produir l’octubre de 2023, arran d’un avís del Centre Balear de Biologia Aplicada.
Posteriorment, es van realitzar immersions i prospeccions submarines a la badia de Palma, aproximadament a tres quilòmetres del port, per confirmar la presència de l’espècie i caracteritzar-ne la distribució inicial.
L’estudi constitueix una primera aproximació a l’establiment de l’espècie a les Balears i proporciona un punt de partida per al seguiment de la seva possible expansió.
Resultats principals
- H. stipulacea és una fanerògama marina originària del mar Roig, el golf Pèrsic i l’oceà Índic. Va arribar al Mediterrani després de l’obertura del canal de Suez.
- La troballa de H. stipulacea a Mallorca representa el registre més occidental conegut fins ara d’aquesta espècie al Mediterrani i el primer a Espanya.
- L’espècie forma petites taques sobre fons arenosos a la badia de Palma, fet que indica que no es tracta únicament d’una arribada puntual, sinó que ja ha aconseguit establir-se localment.
- La proximitat de la població detectada al port de Palma apunta al transport marítim com una possible via d’introducció i dispersió.
- L’escalfament del Mediterrani occidental podria explicar per què l'espècie no s'hi havia establert fins ara. Les temperatures estivals actuals, que poden arribar a valors propers als 30 °C al mar Balear, són compatibles amb el creixement ràpid de H. stipulacea.
- L’impacte ecològic dependrà de la seva futura expansió, de la capacitat dels herbívors autòctons per controlar-la i dels hàbitats que colonitzi. En alguns fons arenosos degradats podria incrementar la complexitat de l’hàbitat, però també podria competir amb espècies autòctones i alterar les comunitats bentòniques.
- Una eventual substitució de fanerògames autòctones com Posidonia oceanica o Cymodocea nodosa tindria conseqüències potencialment importants, ja que aquestes espècies tenen un paper fonamental en l’estructura dels ecosistemes costaners, la biodiversitat i l’emmagatzematge de carboni.
- L’experiència d’altres regions mostra que l’espècie pot tenir un comportament invasor important. Al Carib ha colonitzat àmplies superfícies i, en alguns indrets, ha desplaçat espècies natives.
Conclusions
La detecció de Halophila stipulacea a Mallorca constitueix un nou indicador dels canvis que està experimentant el Mediterrani. L’escalfament de les aigües i la creixent connectivitat marítima poden facilitar la introducció i la dispersió d'espècies d’origen tropical que anteriorment no trobaven les condicions adequades per sobreviure i establir-se en latituds cada vegada més elevades.
Tot i que encara no es pot determinar quin serà l’impacte de H. stipulacea a les Balears, la detecció en una fase inicial ofereix una oportunitat important per seguir-ne l’evolució abans que la seva distribució augmenti. El seguiment a llarg termini permetrà determinar si la població es consolida, quina capacitat de dispersió presenta i com interactua amb les comunitats natives.
Per a la gestió del litoral, aquest cas posa de manifest la necessitat de reforçar els sistemes de detecció primerenca i seguiment d’espècies no autòctones, especialment en zones portuàries i altres punts amb elevada connectivitat marítima. La participació ciutadana, mitjançant iniciatives com Observadors del Mar, pot complementar la vigilància científica i contribuir a detectar noves introduccions en fases inicials.