#d0b392
Referència
Torre, I. i Grajera, J. (2026). Ratoneros al ritmo de la presa: una fascinante dependencia de los micromamíferos. Quercus, 482, abril de 2026, 12–19.
Fitxa elaborada per
El depredador al compàs de les preses: els petits mamífers marquen el ritme vital de l’aligot comú
Aligot comú. Font: web del MCNG
2026
Objectiu
Analitzar com la disponibilitat de micromamífers condiciona la biologia de l'aligot comú (Buteo buteo). L’estudi posa de manifest fins a quin punt la dinàmica d’aquest ocell rapinyaire està vinculada als cicles de les seves preses i com les transformacions del paisatge poden alterar aquest equilibri.
Mètodes bàsics
L’estudi combina més de quinze anys de seguiment d’aligots i micromamífers al litoral de la província de Barcelona. El seguiment dels micromamífers es va iniciar el 2008 en el marc del projecte SEMICE (Seguiment dels Micromamífers Comuns d’Espanya), coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers.
La població d’aligots comuns es va estudiar mitjançant observacions directes i càmeres amb sensors de moviment en aproximadament cinquanta nius. Aquest seguiment va permetre determinar les preses aportades als polls, la productivitat reproductora i les interaccions entre germans.
Paral·lelament, es van capturar i marcar uns 250 aligots, tant residents com hivernants. El seguiment va generar més de 5.000 observacions i va permetre estudiar la supervivència, els moviments territorials i la longevitat dels individus.
Resultats principals
- Les poblacions catalanes d’aligot comú adapten la seva biologia als cicles del ratolí de bosc, el ratolí de camp i la musaranya comuna, les seves principals preses.
- Aquestes preses marquen el ritme de la reproducció. Quan l’abundància de preses és elevada durant els mesos previs a la reproducció, les femelles avancen la posta. Quan l’aliment és escàs, la reproducció es retarda, probablement per sincronitzar el naixement dels polls amb períodes de major disponibilitat de preses alternatives.
- Més preses disponibles també significa més polls supervivents. Això mostra que la disponibilitat de preses és un dels principals motors de la demografia de l'aligot comú.
- Els micromamífers són especialment importants per alimentar els polls petits, ja que són fàcils de processar i consumir. Per això resulten especialment eficients com a font d’aliment durant les primeres fases de creixement.
- L’escassetat d’aliment augmenta la mortalitat, sobretot entre els individus joves. Els aligots residents presenten una supervivència més elevada que els individus hivernants, especialment quan els recursos són escassos. L’experiència i el coneixement del territori semblen oferir un avantatge important davant els episodis de penúria.
- Quan l’aportació de preses és insuficient, també augmenten les agressions entre germans. Aquest mecanisme permet ajustar la descendència a la disponibilitat de preses del territori.
- La muda de les plomes primàries, essencials per al vol, es manté relativament estable independentment de l’abundància de preses. En canvi, la renovació de les plomes secundàries augmenta quan hi ha més micromamífers, actuant com una mena de mecanisme d’ajust de la inversió energètica.
- Els canvis en el paisatge poden afectar indirectament la rapinyaire. L’abandonament dels usos agrícoles i ramaders tradicionals afavoreix el tancament progressiu dels espais oberts. Això redueix l’hàbitat disponible per a espècies com el ratolí de camp i la musaranya comuna, que constitueixen preses importants de l'aguilot comú, especialment durant l’hivern.
Conclusions
L'aguilot comú no respon únicament a la quantitat d’aliment disponible, sinó que sincronitza diferents aspectes de la seva biologia amb les fluctuacions de les seves preses. La disponibilitat de micromamífers condiciona quan es reprodueix, quants polls aconsegueix criar, quins individus sobreviuen i fins i tot quant inverteix en la renovació del plomatge.
Aquesta estreta relació converteix l’aligot comú en un possible indicador de l’estat ecològic del mosaic agroforestal. El cas estudiat mostra també que conservar una rapinyaire generalista implica conservar les comunitats de preses que sostenen les seves poblacions i, per tant, mantenir els processos ecològics i la diversitat d’hàbitats que les afavoreixen.
Des d’una perspectiva de gestió, el resultat reforça la importància de mantenir un paisatge divers, amb una combinació d’àrees forestals, conreus, matollars i espais oberts, especialment davant l’abandonament de les activitats agrícoles tradicionals i el canvi climàtic. La conservació de l'aguilot comú passa, en bona part, per conservar el paisatge que permet mantenir el cicle dels micromamífers.