Els resultats i les orientacions del manual mostren que els estanys poden oferir múltiples beneficis, però que la seva eficàcia com a solucions basades en la natura depèn fortament de com es planifiquen, s’ubiquen i es gestionen.

• La qualitat de l’aigua és determinant. En el conjunt de dades de PONDERFUL, només el 25 % dels estanys presentaven concentracions de nutrients compatibles amb els criteris d’aigua neta. Els estanys situats en entorns menys intensament gestionats, com ara arbredes, prats no fertilitzats o zones de matollar, tendeixen a presentar una millor qualitat biològica.
• No totes les solucions basades en estanys generen els mateixos beneficis per a la biodiversitat. En el lloc de demostració Water Friendly Farming, els estanys destinats a retenir aigua o interceptar contaminació contribuïen menys a la biodiversitat d’aigua dolça a escala de paisatge que els estanys no contaminats i acollien tres vegades menys espècies poc comunes i sensibles.
• Els estanys poden contribuir a la mitigació climàtica, però cal evitar convertir-los en fonts importants d’emissions. Les dades de PONDERFUL indiquen que els estanys amb bona qualitat de l’aigua, baixos nivells de nutrients i una bona oxigenació tenen més probabilitats de presentar un balanç de carboni favorable. En canvi, l’augment de la temperatura combinat amb nivells elevats de nutrients incrementa la probabilitat que siguin emissors nets.
• El nitrogen i l’oxigen dissolt tenen un paper especialment rellevant en les emissions. Els nivells baixos d’oxigen dissolt es relacionen amb emissions més elevades de metà i diòxid de carboni, mentre que l’enriquiment de nutrients, especialment per nitrogen, es relaciona amb un augment de les emissions de tots dos gasos. Es recomana, per tant, afavorir columnes d’aigua ben oxigenades i mantenir baixes les aportacions de nutrients a les conques dels estanys.
• La gestió, la restauració i la creació han de formar part d’una mateixa estratègia. La gestió dels estanys existents pot incloure actuacions sobre la vegetació aquàtica, les espècies invasores o l’ombreig, mentre que la restauració pot requerir intervencions més intenses, com la retirada de vegetació llenyosa, el dragatge de sediments o la recuperació d’antics estanys reblerts. La creació de nous estanys permet augmentar la quantitat d’aigua neta disponible i reforçar la connectivitat dels hàbitats d’aigua dolça.
• La planificació s’ha de fer a escala de paisatge. Un paisatge d’estanys és una xarxa d’estanys que pot contenir masses d’aigua de mides, formes i profunditats diferents. Mantenir aquesta diversitat és important perquè permet conservar diferents tipus d’hàbitats i estadis successius i, per tant, afavorir una major diversitat biològica.
• Els estanys poden aportar molts altres serveis i contribucions de la natura a les persones. Es recullen funcions relacionades amb la regulació de la quantitat i la qualitat de l’aigua, la regulació del clima, la pol·linització, la creació i el manteniment d’hàbitats, l’aprenentatge i la inspiració, la salut i el benestar, la producció d’aliments i la identitat social i territorial.
• El seguiment és necessari per comprovar que les actuacions funcionen. El manual proposa combinar informació fisicoquímica i biològica i adaptar el seguiment als objectius de cada actuació. També destaca la necessitat d’avaluar les contribucions de la natura a les persones, i no només l’estat ecològic dels estanys.