
Faqrul Islam Chowdhury, Francisco Lloret, Luciana Jaime, Jordi Margalef-Marrase, Josep Maria Espelta, Deadwood and Tree-related Microhabitat’s abundance and diversity are determined by the interplay of drought-induced die-off and local climate, Forest Ecology and Management, Volume 563, 2024, 121989, ISSN 0378-1127
Sequera, fusta morta i biodiversitat: com pot la gestió forestal donar nova vida al bosc?

Hi ha quatre grans objectius en aquest estudi:
- Avaluar l’impacte de la sequera del 2012 en els boscos de Pinus sylvestris a Catalunya, amb especial atenció als episodis de mortalitat i generació de fusta morta.
- Examinar com la fusta morta contribueix a la diversitat d’hàbitats i microhàbitats (TreM) i el seu paper en la resiliència ecològica.
- Analitzar la influència de les condicions climàtiques locals (temperatura i precipitació) sobre l’abundància, diversitat i descomposició de la fusta morta i els TreM.
- Proposar implicacions per a la gestió forestal que fomentin la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic.
Àrea d’estudi: Catalunya, en un gradient climàtic que abasta des dels Pirineus fins a la Costa Central.
Disseny del mostreig:
- Estudi realitzat en 20 boscos de pi roig afectats per sequera i mort d’arbres amb parcel·les circulars de 10 m de radi establertes el 2013 en zones afectades per la sequera (parcel·les die-off) i zones properes no afectades (parcel·les de control).
- S’han realitzat inventaris del 2013 i 2022 per mesurar arbres vius, morts i fusta caiguda.
Variables analitzades:
- Fusta morta: Abundància (àrea basal), tipus, estadis de descomposició, diversitat i riquesa.
- TreM: Microhàbitats arboris segons tipologia, diversitat i associació amb espècies (e.g., picots, insectes saproxílics).
- Clima: Extracció de dades de temperatura i precipitació per al període 2012-2020.
Anàlisis estadístiques:
- Models lineals mixtos (LMMs) per correlacionar les variables ambientals, estructurals i de biodiversitat amb l’abundància i la diversitat de fusta morta i TreM.
La fusta morta com a refugi de biodiversitat
- Els boscos afectats per la sequera del 2012 tenien 83% més de fusta morta i un 23% més de diversitat de tipus de fusta morta en diferents estadis de descomposició, en comparació amb les parcel·les de control.
- Aquesta diversitat afavoreix hàbitats per espècies com el picot, el bolet Phenillus robustus o l’escarabat amenaçat Rosalia alpina.
Impacte del clima local:
- Les localitats més humides, com els Pirineus, concentren més fusta morta i amb més diversitat, però aquesta situació és més efímera perquè la humitat accelera la descomposició.
- En llocs freds i secs, la descomposició és més lenta, oferint beneficis durant més temps i permetent que espècies especialitzades s’hi mantinguin.
Diversitat d’hàbitats i TreM:
- Les parcel·les afectades mostraven més diversitat i abundància de TreM, especialment aquells associats amb la fusta morta (TreM saproxílics).
- Els TreM augmentaven en parcel·les afectades amb precipitacions elevades, mentre que el clima càlid reduïa la seva diversitat en parcel·les de control.
Un ecosistema resilient:
- La fusta morta generada després de la sequera no només és un refugi de biodiversitat sinó que també enriqueix l’estructura del bosc, fent-lo més resistent a futures pertorbacions.
- Les condicions climàtiques modulen l’abundància i descomposició de la fusta morta i TreM, destacant la importància d’adaptar la gestió forestal segons les característiques ambientals locals.
- La preservació de la fusta morta i arbres debilitats és clau per mantenir la diversitat d’hàbitats en el temps.
- En llocs càlids i humits, la descomposició accelerada pot reduir la persistència dels beneficis associats a la fusta morta i TreM, fet que requereix una atenció específica en el disseny de mesures de conservació.

Aquestes troballes subratllen la necessitat d’adoptar estratègies de gestió forestal adaptatives que contemplin la conservació de la fusta morta i d’arbres afeblits per promoure la biodiversitat i l’heterogeneïtat estructural del bosc.
A més, destaquen la importància de re-avaluar la percepció dels "desastres naturals", com les sequeres, no només com a factors disruptius sinó també com a oportunitats per enriquir la diversitat ecològica dels ecosistemes. Així, la gestió sostenible dels boscos hauria d’integrar el coneixement de les dinàmiques naturals com a eina per fomentar la resiliència i la conservació en un context de canvi climàtic creixent.