#d0b392
Com afecta la freqüentació humana a la fauna dels nostres boscos?
2025
Objectiu
- Registrar com utilitzen les persones i la fauna (mamífers i aus) diverses àrees boscoses situades en àrees protegides amb condicions ecològiques i de gestió diferents.
- Estudiar la interacció entre freqüentació humana i fauna cercant possibles efectes sobre aquesta última, com podria ser diferències en l’abundància o en les hores d’ús de l’espai.
Mètodes bàsics
Zona d’estudi: Diverses àrees protegides de Catalunya i posteriorment replicat en altres comunitats autònomes.
L’estudi s’ha dut a terme durant 2 anys en 4 parcs catalans (el EIN de L’Alta Garrotxa, la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el Parc Natural del Montseny i el Parc Natural d’Els Ports) i durant 1 any en els parcs d’altres comunitats autònomes (Astúries, Aragó, València, Balears i Canàries).
Cada unitat de seguiment es va estructurar en diversos transsectes representatius amb diferents nivells de freqüentació, en els quals es van instal·lar dispositius de mostreig al llarg de camins que reflecteixen un gradient d’ús humà. Aquest disseny va permetre comparar l’ús de l’espai per part de la fauna en escenaris amb diferent intensitat de presència humana.
Les càmeres de fototrampeig (utilitzades per captar la presència de mamífers) i les gravadores (utilitzades per captar la presència d’aus acústicament) permeten captar l’ús de la fauna de zones amb diferents escenaris de freqüentació.
Durant la revisió de fotografies captades per les càmeres s’ha anotat la data i hora del contacte, l’espècie que apareix, la quantitat d’individus, així com informació extra en el cas de la detecció de persones (per exemple, la presència de vehicles o el tipus d’activitat que es du a terme).
Resultats principals
Tots els resultats que es comenten a continuació són preliminars i exclusius de les àrees protegides catalanes degut a que el procés d’anàlisi s’està duent a terme actualment.
General:
- Es tenen més de 18000 hores de gravacions acústiques i més de 441.000 fotografies de contactes amb fauna o persones.
Fototrampeig:
- Aproximadament el 72% de les fotografies corresponen a persones.
- Al voltant del 9% de les fotografies corresponen a gossos, sent més abundant que qualsevol espècie salvatge.
- El 19% restant correspon a d’altres espècies de fauna. Les més abundants, per ordre, són senglar, guineu, cabirol, cérvol i fagina, seguides d’un salt de magnitud considerable amb les següents espècies més abundants.
- S’han pogut detectar patrons en l’afluència de gent en funció del període de l’any, sent el pic de més freqüentació diferent en cada zona en funció de les característiques concretes de l’espai, com podrien ser la presència de gorgs pel bany, la presència de fagedes amb el seu atractiu a la tardor o també tractar-se d’un bon punt per l’observació de la brama del cérvol.
- Els caps de setmana són períodes en el quals es multiplica l’afluència.
Gravacions acústiques:
- La major quantitat de contactes es concentra entre maig i juny, que coincideix amb el pic d’activitat acústica degut al període de cria.
- La riquesa d’espècies sembla tenir dos pics, un més acusat a la primavera i un segon a la tardor, segurament relacionat amb el període de migració.
Interaccions amb la freqüentació humana:
- Es detecten diferències en el tipo de camí utilitzat per cada tipus de freqüentació (per exemple en la recol·lecció de bolets, on s’allunyen dels camins més principals).
- Prenent tots els camins de la mateixa tipologia agrupats, totes les espècies de mamífers semblen ser més abundants en camins adjacents (són camins més principals i per tant, poden actuar més com a atraient que no pas els camins controls).
- De la mateixa manera, els camins principals son els menys utilitzats per totes les espècies de mamífers, fins i tot les considerades més oportunistes.
- Les interaccions entre freqüentació i avifauna està encara sent analitzada.
Conclusions
La presència humana en molts dels boscos del nostre territori és molt elevada, concentrant entre persones i gossos un percentatge sorprenentment alt dels contactes detectats.
Encara està sent analitzat, però els resultats preliminars semblen corroborar que hi ha un efecte d’aquesta elevada pressió sobre la fauna (que de moment hem detectat que sembla traduir-se en un menor contacte dels mamífers en zones més freqüentades), fins i tot en les considerades més adaptables i en les que es podria esperar una menor resposta, fent pensar que espècies més sensibles podrien estar-se veient encara més afectades.
La protecció legal d’un espai no garanteix necessàriament una gestió efectiva dels seus usos ni la conservació de la seva biodiversitat. Aquests resultats pretenen complementar els ja obtinguts per altres estudis similars i posen de manifest la necessitat cada cop més urgent de recolzar la implementació de mesures de planificació i ordenació de l’ús públic en espais naturals, amb l’objectiu de frenar l’acusada reducció en les poblacions de fauna salvatge a la que ens estem enfrontant al nostre territori.