#A2DEDE
Referència
Solé Bertran, J., Grau Andrés, R., Corbera Benedicto, J., & Fernández Martínez, M. (2025). Guia sobre la conservació i gestió de les fonts naturals. CREAF.
Fitxa elaborada per
Eines i mesures per conservar les fonts naturals mediterrànies
2025
Objectiu
Sintetitzar el coneixement científic i tècnic disponible per establir criteris de conservació i gestió de les fonts naturals mediterrànies, posant èmfasi en la seva biodiversitat, funcionalitat ecològica i usos humans associats.
Mètodes bàsics
El cas d’estudi d’aquesta guia son les fonts naturals, uns ecosistemes semi-aquàtics de gran valor ecològic que actuen com a punts de descàrrega d’aqüífers i com a refugis hídrics en ambients mediterranis secs. Tot i la seva petita mida, presenten una elevada complexitat ecològica i funcionen com a “illes de biodiversitat” amb alta riquesa d’espècies i on poden aparèixer endemismes, afavorits per l’estabilitat hídrica i la diversitat de microhàbitats.
El document es basa en revisar el coneixement científic recent i l’experiència aplicada en gestió ambiental, amb exemples i casos d’estudi de fonts situades principalment a Catalunya i altres zones mediterrànies. Es descriuen problemàtiques, processos ecològics i es proposen mesures de gestió fonamentades en evidència científica.
Resultats principals
Les fonts naturals es troben condicionades per múltiples amenaces: manca de manteniment, intervencions inadequades que porten a l’erradicació de la biota associada, pressió recreativa, captacions d’aigua, contaminació per nitrats i efectes del canvi climàtic, enfocat a una major recurrència a sequeres.
Pel que fa a la gestió d’aquests ecosistemes, el document proposa diversos criteris clau:
- Mantenir l’ús actual de les fonts quan és compatible amb la conservació.
- Preservar materials i estructures tradicionals per afavorir els microhàbitats, mantenir la coherència paisatgística i protegir el patrimoni arquitectònic.
- Protegir l’àrea d’influència i controlar la contaminació.
- Afavorir la diversitat de microhàbitats, evitant intervencions com la sobrecimentació, el soterrament de drenatges i l’ús de reixes a les piques.
- Garantir la connectivitat ecològica fluvial, però mantenint controlada l’entrada d’espècies invasores.
- Aplicar una gestió selectiva de la vegetació.
També es destaca la importància de regular l’ús públic, fomentar l’educació ambiental i disposar d’inventaris municipals per prioritzar actuacions.
Imatge
Conclusions
Les fonts naturals mediterrànies són ecosistemes petits però estratègics per conservar la biodiversitat i la resiliència davant el canvi climàtic. La seva gestió requereix un enfocament integrat que combini preservar la funció hidrològica i protegir la biodiversitat. Aplicar criteris de manteniment respectuosos amb la seva dinàmica natural i implicar tant professional gestor com usuaris és clau per garantir-ne la conservació a llarg termini. Aquest coneixement és especialment útil per a la planificació territorial i la restauració ecològica d’ambients aquàtics.