#f5c66f
Ratpenats, ultrasons i plagues: poden reduir la reproducció del barrinador de l’arròs?
2025
Objectiu
Estudiar si els ultrasons de ratpenat alteren el comportament reproductiu normal del barrinador de l’arròs (Chilo suppressalis) en arrossars d’Osca.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Alcolea de Cinca – Província d’Osca, Aragó.
L’estudi es va dur a terme en arrossars d’una finca situada dins del terme municipal d’Alcolea de Cinca, un poble rural al sud de la província d’Osca, proper als límits del Desert dels Monegros.
Durant els mesos d’agost i setembre, es van instal·lar trampes de llum UV en set ocasions diferents, amb l’objectiu de capturar arnes vives del barrinador de l’arròs. Aquesta espècie plaga és una arna timpànica que disposa d’òrgans auditius que li permeten detectar els ultrasons dels ratpenats. El període de captura diari comprenia des del capvespre fins a mitjanit. Quan s’identificaven adults del barrinador de l’arròs a les trampes, es capturaven vius i es guardaven en pots de plàstic fins al seu trasllat a capses de captiveri ubicades en una casa de la zona.
La meitat dels individus capturats es distribuïen en capses col·locades dins una habitació sense presència d’ultrasons (“Control”), i l’altra meitat en capses ubicades en una habitació on es reproduïa una gravació realitzada durant una nit sencera als arrossars de la zona, que contenia nombrosos ultrasons de ratpenats (“Ultrasons”). A cada caixa de captiveri hi havia diferents estructures on les arnes podien pondre ous: plantes d’arròs, cartró ondulat i paper encerat.
Després de 3 a 5 dies, un cop tots els individus adults de cada caixa havien mort, es revisaven les diferents superfícies per identificar la quantitat de postes presents, així com el nombre d’ous per posta mitjançant una lupa binocular. També es determinava el sexe de tots els individus per calcular la proporció de mascles i femelles i la mitjana de postes per femella en cada caixa.
Resultats principals
Al llarg de la temporada de mostreig, es van capturar 188 individus del barrinador de l’arròs. D’aquests, 94 arnes es van repartir en 17 capses ubicades a l’habitació “Control” (en absència d’ultrasons de ratpenat) i 94 arnes en 17 capses ubicades a l’habitació “Ultrasons” (en presència d’ultrasons de ratpenat).
Al final de l’experiment, no es van detectar diferències significatives en el nombre de postes per femella, sent aquests valors de 0,76 i 0,51 postes/femella de mitjana en les capses de les habitacions “Control” i “Ultrasons”, respectivament. En canvi, sí que es van trobar diferències significatives quant a la mida d’aquestes postes, observant-se una reducció de fins al 46% en el nombre d’ous per posta en presència d’ultrasons (p-valor = 0,045). Aquesta disminució en la mida de les postes es podria explicar amb el concepte de “landscape of fear” o “paisatge de la por”, que fa referència a la percepció del risc de depredació que condiciona el comportament i la distribució dels animals, en aquest cas, del barrinador de l’arròs. La presència d’ultrasons a l’ambient podria provocar una interrupció o retard en la còpula d’aquest insecte, fet que es reflecteix en una menor producció d’ous i, per tant, en un menor èxit reproductor. Això podria contribuir a la disminució de les poblacions del barrinador de l’arròs i, per tant, a reduir l’impacte d’aquesta plaga en els arrossars.
La superfície més utilitzada per pondre ous va ser la de les plantes d’arròs en ambdós tipus de tractament, però no es va detectar cap correlació entre la mida de les postes i el tipus de superfície.
Conclusions
Aquest estudi destaca i posa en evidència la importància dels ratpenats en l’agricultura com a enemics naturals de plagues. A més de ser grans consumidors d’artròpodes, els ratpenats probablement redueixen les poblacions d’espècies d’insectes amb òrgans timpànics pel simple fet d’emetre ultrasons a l’ambient. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que els ultrasons dels ratpenats podrien estar alterant el comportament reproductiu normal del barrinador de l’arròs, que, en ser capaç de detectar aquests ultrasons, percebria un augment del risc de ser depredat quan hi ha ratpenats volant a la vora. Aquest fet es veuria reflectit en postes molt més petites en presència d’ultrasons. Això podria tenir conseqüències molt importants en la collita d’aquest cereal, estalviant quantitats significatives de diners als agricultors i productors d’arròs.
Tot i que l’ús adequat de tecnologia acústica en programes de control integrat de plagues pot ser beneficiós per als cultius i els agricultors, volem emfatitzar la importància de mantenir sistemes agrícoles sans i adequats per als ratpenats, ja que no hi ha forma més eficient i sostenible de controlar les plagues d’insectes que mitjançant els seus enemics naturals.
És molt important prendre decisions i establir mesures de gestió i conservació adequades a les zones agrícoles que ajudin a promoure i afavorir la presència de poblacions estables de ratpenats, tant en arrossars com en altres tipus de conreu, incrementant el seu potencial com a controladors naturals de plagues de manera sostenible. Algunes d’aquestes mesures podrien ser, per exemple, fomentar l’heterogeneïtat del paisatge, habilitar punts d’aigua o incrementar la disponibilitat de refugis per als ratpenats.
