Ratpenats i arròs: Quins són els beneficis dels ratpenats com a supressors de plagues agrícoles als arrossars?

Quantificar i estimar el valor econòmic dels serveis ecosistèmics que proporcionen els ratpenats com a enemics naturals del barrinador de l’arròs (Chilo suppressalis), un dels insectes que causen més danys en aquest tipus de cultiu.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Alcolea de Cinca – Província d’Osca, Aragó. Arrossars d’una finca localitzada en un poble rural del sud de la província d’Osca, a prop dels límits del Desert dels Monegros.

Per poder quantificar l’efecte dels ratpenats com a depredadors naturals del barrinador de l’arròs es van utilitzar estructures d’exclusió. Aquestes estructures, de dimensions 20m x 20m x 5m estaven cobertes amb una xarxa que impedia que els ratpenats accedissin a la superfície de cultiu de dins les estructures, però permetent al mateix temps un flux normal d’insectes i altres organismes entre l’exterior i l’espai confinat. D’aquesta manera, comparant l’afectació de la plaga a dins i a fora de les estructures, es podia avaluar l’efecte dels ratpenats com a supressors d’aquest insecte.

Es van instal·lar un total de 4 estructures d’exclusió en una plantació d’arròs, des de principis de juny (just abans de la sembra) fins a mitjans d’octubre (just abans de la collita). Es van establir 4 rèpliques experimentals, que consistien cadascuna en dues parcel·les o tractaments: zona d’exclusió (400 m²) i zona control (sense cap estructura, 400m²). Per quantificar el rol dels ratpenats com a controladors del barrinador de l’arròs es van fer comptatges del nombre de plantes danyades pel barrinador en els dos tipus de parcel·les. A partir d’aquestes dades i tenint en compte els preus de mercat de l’arròs en el moment de l’estudi, es va fer una estimació de la quantitat de kg i econòmica estalviats gràcies a la presència de ratpenats.

Paral·lelament, per tenir evidència de si els ratpenats consumien aquesta plaga en la nostra àrea d’estudi, també es va recol·lectar guano d’una colònia de pipistrella comuna (Pipistrellus pipistrellus) localitzada a l’antic paller de la finca on es va desenvolupar l’estudi. Les mostres de guano es van analitzar genèticament per identificar la presència del barrinador de l’arròs a la seva dieta per demostrar si aquesta espècie de ratpenat (la més comuna en la regió) consumia la plaga.

Resultats principals

En primer lloc, els anàlisis genètics de les mostres de guano recol·lectades van evidenciar que les pipistrelles comunes consumien el barrinador de l’arròs.

Tot i que en l’àrea d’estudi dels nivells de plaga van ser baixos de forma generalitzada, les estructures d’exclusió van permetre detectar diferències significatives en els danys de l’arròs causats per aquest insecte. Els nivells d’afectació de la plaga registrats en les zones confinades (en absència de ratpenats) eren, de mitja, el doble d’elevats que els valors registrats a les zones control (fora de les estructures, en presència de ratpenats). Aquest patró es va observar al llarg de tots els comptatges realitzats durant l’estudi. En altres paraules, les troballes d’aquest projecte apunten a que els ratpenats redueixen a la meitat els danys en els cultius d’arròs causats pel barrinador de l’arròs.

Amb els valors obtinguts es va estimar que els ratpenats protegien, de mitja, quasi 70 kg d’arròs per hectàrea, el que en termes econòmics implicaria que estalvien als agricultors uns 56€ per hectàrea. Si aquests resultats s’extrapolen a la superfície d’arrossars que hi ha nivell nacional (109,411 ha), aquests valors podrien arribar, de mitja, a 7.6 tones d’arròs, el que es podria traduir a més de 6 milions d’euros estalviats en presència de ratpenats cada any, només a Espanya.

Conclusions

Aquesta és la primera vegada que s’utilitzen estructures d’exclusió per estudiar l’efecte dels ratpenats com a controlador de plagues en arrossars a Europa. Aquestes estructures han permès quantificar els serveis ecosistèmics que proporcionen els ratpenats com a supressors d’una de les plagues d’arròs més perjudicials actualment: els barrinador de l’arròs.

Els resultats obtinguts evidencien el rol rellevant dels ratpenats en arrossars, reduint els danys en els cultius, com a mínim, a la meitat. Aquest efecte te conseqüències econòmiques molt importants pels agricultors i administració, evitant pèrdues de collita significatives. Això hauria d’ajudar a promoure la conservació dels ratpenats no només en hàbitats naturals, sinó també en ecosistemes agrícoles. Cal considerar, però, que els resultats eren, de llarg, molt conservadors, perquè els nivells de plaga detectats de manera generalitzada l’any del mostreig eren baixos. Això podria indicar que el valor del servei ecosistèmic descrit en aquest estudi podria ser molt major en casos de plagues més severes.

Aplicar mesures de gestió i conservació que afavoreixin l’establiment de poblacions de ratpenats i altres vertebrats insectívors en cultius és de vital importància per millorar la seva eficiència en la supressió de plagues, incrementant el rendiment i productivitat dels cultius d’una manera sostenible i ecològica.