Referència

Alexandre Miró, Ibor Sabás, Marc Ventura. Large negative effect of non-native trout and minnows on Pyrenean lake amphibians. Biological Conservation 218 (2018) 144-153

Autors/es

Alexandre Miró, Ibor Sabás, Marc Ventura

Fitxa elaborada per

Quins efectes té la introducció de peixos als estanys d'alta muntanya?

Average: 0.9 (2 votes)
2018
Objectiu

Estudiar de manera extensiva l’efecte dels peixos introduïts (el barb roig i diverses espècies de truites no nadiues) sobre les poblacions d’amfibis presents en les masses d’aigua dolça d’alta muntanya dels Pirineus.

Descriure les preferències ambientals de les diferents espècies d’amfibis presents a les masses d’aigua d’alta muntanya.

Mètodes bàsics

- Àrea d'estudi: Pirineus.

Durant el període 2006-2016 es van prospectar 1739 estanys i basses, el que representa aproximadament el 30% del total de masses d’aigua a les muntanyes del Pirineu, durant el període en que es trobaven lliures de gel.

A cada massa d’aigua prospectada es van determinar les abundàncies de 6 espècies d’amfibis que comprenien 3 anurs: la granota roja (Rana temporaria), el tòtil (Alytes obstetricans) i el gripau comú (Bufo spinosus); i 3 urodels: el tritó palmat (Lissotriton helveticus), la salamandra comuna (Salamandra salamandra) i el tritó pirinenc (Calotriton asper), totes elles espècies protegides tant a nivell regional com nacional. També es va avaluar la presència de les 4 espècies de peixos no natius: la truita comuna (Salmo trutta), la truita arc de Sant Martí (Oncorhynchus mykiss), la truita de rierol (Salvelinus fontinalis) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), es van mesurar diversos paràmetres ambientals i es va prendre nota tant de l’altitud com de la posició geogràfica de la massa d’aigua.

Mitjançant diversos anàlisis estadístics es va comparar la presència de les diferents espècies d’amfibis amb la de peixos. També es va determinar la importància dels paràmetres ambientals mesurats en la presència de les 6 espècies d’amfibis estudiades.

Resultats principals

La granota roja va ser trobada en gairebé un 60% de les masses d’aigua prospectades, el tòtil i el tritó palmat en un 4%, el gripau comú en un 3%, el tritó pirinenc en un 2% i la salamandra comú no va arribar a l’1%. Pel que fa als peixos introduïts se’n van trobar en gairebé un 21% de les masses d’aigua prospectades, truites (majoritàriament truita comuna) en un 18% i barb roig en un 12%.

En conjunt, la presència de peixos té un fort efecte negatiu sobre la presència d’amfibis, tot i que aquest efecte és variable depenent de l’espècie, essent en el cas de la granota roja significativament major. No hi ha cap efecte sobre el gripau comú, ja que és tòxic i no és per tant depredat. En cap massa d’aigua amb presència únicament de barb roig es van detectar amfibis que no fossin el gripau comú.

Pel que fa als factors ambientals la presència de refugis on protegir-se de la depredació afavoreix la granota roja, el tòtil i el tritó pirinenc. L’altitud, que està relacionada amb la temperatura, mostra una forta relació negativa amb l'abundància de 4 de les espècies (granota roja, tòtil, gripau comú i tritó palmat). Pel que fa a la resta de factors (vegetació, temporalitat, conductivitat, superfície i tipus de marge) es relacionen amb cada espècie en funció de les seves preferències d’hàbitat.

Conclusions

Els peixos introduïts en masses d’aigua d’alta muntanya del Pirineu tenen un clar efecte negatiu sobre les poblacions d’amfibis no tòxics, tot i que l’efecte del barb roig queda emmascarat per les truites ja que va ser introduït en estanys on aquestes ja eren presents. El baix nombre de masses d’aigua només amb barb roig suggereix que calen més dades per testar-ne l’efecte directe d'aquests organismes sobre les poblacions d’amfibis. En canvi, el gripau comú es veu afavorit per la presència de peixos en eliminar la competència directa.

La distribució dels amfibis al Pirineu en altitud està condicionada per la temperatura de l’aigua, p.ex. no es va trobar el gripau comú per sobre de 2200m, tot i que també podrien estar afectats per la radiació UV-B.

Els habitats idonis per a cada espècie es troben fortament fragmentats degut principalment a factors naturals però també per la presència de peixos introduïts. Aquesta fragmentació, que aïlla les poblacions, afecta negativament la majoria d’espècies i en major mesura les espècies amb petits rangs de distribució com ara el tritó pirinenc.

Per a una protecció efectiva de les poblacions d’amfibis d’alta muntanya cal una gestió més restrictiva pel que fa a la presència de peixos introduïts en aquestes masses d’aigua.