Urbà

#a2a2a0
Referència

Pueyo-Ros, J., Buttiglieri, G., & Comas, J. (2026). No one-size-fits-all. Multicriteria selection of nature-based wastewater treatment solutions across simulated scenarios. Ecological Engineering, 223, 107859. 10.1016/j.ecoleng.2025.107859

Autors/es

Josep Pueyo-Ros, Gianluigi Buttiglieri y Joaquim Comas

Fitxa elaborada per

Quina Solució Basada en la Natura escollir per al tractament natural d’aigües residuals

Encara sense vots
esquema de trabajo
2026
Objectiu

L’estudi compara moltes solucions basades en la natura (NBS) per al tractament d’aigües residuals en una gran varietat de situacions simulades, amb dos objectius principals:

  • Identificar quines NBS destaquen com a “millors” segons el tipus d’aigua i les condicions del context.
  • Entendre per què unes solucions sobresurten i d’altres queden descartades: quins criteris (espai, costos, requisits d’eliminació de nutrients, etc.) determinen els resultats i quins “colls d’ampolla” deixen molts casos sense cap NBS viable.
Mètodes bàsics

Es va fer servir l’eina d’ajuda a la decisió Nat4Wat per simular i comparar 40.000 escenaris de tractament d’aigües residuals i es van considerar 4 tipus d’aigua: aigua residual sense pretractament, amb tractament primari, amb tractament secundari i aigües grises. 

Cada NBS es va valorar amb un anàlisi multicriteri amb vuit criteris: rendiment d’eliminació, superfície necessària, operació i manteniment, cost de construcció, impacte ambiental, circularitat, biodiversitat i beneficis socials. 

Resultats principals
  • No hi ha “la millor NBS” universal. Cap tecnologia guanya en tots els contextos: hi ha solucions molt bones però només aplicables en alguns casos, i d’altres més “robustes” i freqüentment seleccionades.
  • En aigües residuals brutes, el sistema Rhizosph'air, un aiguamoll tipus francès airejat, va ser la solució més seleccionada. Tanmateix, en un 62 % dels escenaris no es va identificar cap solució adequada.
  • En aigües amb tractament primari, els aiguamolls amb substrat reactius van ser la solució més seleccionada (39 %). En aigües amb tractament secundari, els aiguamolls naturals van dominar claramente.
  • Per a les aigües grises, apareixen diverses opcions amb seleccions repartides (Phytoparking, jardins verticals de flux híbrid, i sistemes d’infiltració al sòl).
  • Hi ha molts escenaris on no surt cap NBS, especialment per requisits estrictes de fòsfor i nitrogen total, que redueixen fortament el nombre de solucions considerades adequades. Davant requeriments elevats de nutrients, una única SBN pot no ser suficient i pot ser necessari combinar diferents processos en una mateixa línia de tractament.
  • Els criteris que realment decideixen quin tractament guanya són sobretot els requisits de superfície necessària i els costos de construcció. En canvi, l’impacte ambiental i la capacitat de depuració tenen menys pes discriminant en la selecció final, ja que son indicadors més homogenis en la majoria de solucions. 
Conclusions

La selecció de solucions basades en la natura per al tractament d’aigües residuals no es pot abordar amb receptes universals. L’estudi mostra que la selecció de les NBS canvia radicalment segons el context, i que les limitacions pràctiques, sobretot en temes d’espai i costos, tenen un pes enorme en quines solucions acaben sent les més competitives. Quan les exigències de nutrients són altes —especialment pel fòsfor— una part important d’escenaris queda sense cap NBS viable, indicant un buit tecnològic o la necessitat d’estratègies híbrides.