Oliverars ecològics i ratpenats: sinèrgies entre fauna silvestre amenaçada i els cultius

Demostrar que les pràctiques ecològiques en cultius llenyosos tradicionals, com són els oliverars, són un valor afegit per a la conservació de la biodiversitat i generen sinèrgies beneficioses tant pels cultius com per la fauna silvestre.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Massís del Montgrí (Baix Empordà). Oliverars situats als peus del massís del Montgrí, als termes municipals de Ullà, Torroella de Montgrí i Bellcaire d’Empordà, en un paisatge tradicional de petites parcel·les integrades a les faltes del massís i voltades de matollars i bosquines.

L’estudi es va dissenyar al voltant de 10 blocs que continguessin parcel·les d’oliverar ecològic, oliverar convencional, i rodals de pi blanc. Les parcel·les estaven separades per més de 100 metres entre elles, i les pinedes de pi blanc es van introduir com a controls, ja que eren l’únic hàbitat amb estructura vertical perenne disponible a la zona d’estudi, a banda dels oliverars.

Totes les parcel·les es van mostrejar de forma aleatòria durant el mes d’octubre, amb mostrejos que duraven entre 3 i 4 dies, assolint-se entre tres i quatre mostrejos a cada parcel·la. Els mostrejos consistien en la col·locació de detectors d’ultrasons per enregistrar l’activitat de ratpenats durant les 4 primeres hores de les 3-4 nits que durava cada rèplica. Paral·lelament, a les mateixes parcel·les, es disposaven trampes cromàtiques amb atraient (feromones) per a la mosca de l’olivera, que són una presa potencial dels ratpenats.

Resultats principals

Gremis de ratpenats que visiten els oliverars: els ratpenats es separen en dos grans gremis d’acord amb la seva estratègia tròfica: caçador aeris i ‘recol·lectors’ d’insectes, que capturen les preses directament sobre els substrat (sòl o vegetació). Els ratpenats recol·lectors van mostrar una clara preferència pels oliverars ecològics, on poden depredar entre altres sobre la mosca de l’olivera, que durant la nit reposa entre la vegetació. Les bosquines també eren utilitzades per aquestes espècies, probablement gràcies al seu major desenvolupament dels estrats herbacis i arbustiu, on troben aliment. Els caçadors aeris, per contra, caçaven de forma més indistinta en tots tres hàbitats.

La mosca de l’olivera: aquesta plaga de l’olivera, que causa importants danys econòmics cada any, mantenia una relació de densitat negativa amb els ratpenats recol·lectors, fet que apunta a que aquestes espècies poden contribuir a baixar la densitat de la plaga en aquells oliverars on trobin condicions adequades per moure’s (coberta vegetal que els ofereixi protecció i un ampli ventall de preses potencials.).

Conclusions

Es demostra que les pràctiques ecològiques en el cultiu de l’oliverar, que inclouen no només la no utilització de fitosanitaris sintètics, sinó el manteniment de cobertes herbàcies més desenvolupades i per tant d’estructura més natural, afavoreixen la presència de ratpenats amenaçats, com són la ferradura gran o el ratpenats d’orella trencada. Al mateix temps, la presència d’aquestes espècies, capaces de capturar insectes que es refugien sobre la vegetació, condiciona la densitat d’una de les principals plagues dels oliverars, la mosca de l’olivera.