Referència

López‑Roig. M.; Piera, E.; Serra‑Cobo, J. «Thinner bats to face hibernation as response to climate warming». Scientific Reports, gener de 2024. DOI 10.1038/s41598-024-52459-9.

Autors/es

Marc López‑Roig, Eduard Piera, Jordi Serra‑Cobo

Fitxa elaborada per

L’escalfament global altera la hibernació dels ratpenats

Average: 1 (3 votes)
2024
Objectiu

Avaluar els efectes de l'augment de les temperatures durant la tardor i període hivernal a escala regional sobre l'estat corporal del ratpenat d'ales doblegades de Schreiber (Miniopterus schreibersii) en una colònia situada al NE de la Península Ibèrica.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on és troba una colònia  formada per uns 17.000 exemplars del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), una espècie migradora que s’agrupa en grans colònies, especialment a l’hivern.

Metodologia: S’ha usat un període de 20 anys (1998-2017) de conjunt de dades de l'estat corporal en tres períodes clau de la fenologia de la hibernació: inici i final de la hibernació i primerenc període d'activitat. A més, també s’ha emprat l'optimització de l'esgotament de la massa corporal com a "indicador" d'energia despresa durant la hibernació.

S’han utilitzat registres meteorològics diaris del 1998 al 2018 fets a les estacions meteorològiques automàtiques de la xarxa fiable més propera (AWS, gestionat pel Servei Meteorològic de Catalunya) situat a Sant Llorenç Savall (520 m.s.n.m.), a només 4 km del lloc d'estudi. Al conjunt de dades faltaven molt pocs registres (amb només 29 instàncies), el la majoria dels quals (26) van ser l'any 2004.

Per descriure les condicions climàtiques que afecten els ratpenats hivernants a la nostra àrea d'estudi, s’ha considerat tres períodes amb impactes diferencials en l'estat corporal dels ratpenats:

  • (i) tardor (de l'1 de novembre al 15 de desembre), quan els ratpenats acumulen reserves de greix,
  • (ii) hivern (del 15 de desembre a finals de febrer), quan els ratpenats hibernen i
  • (iii) principis de primavera (març), quan els ratpenats comencen el període d'activitat.

Per analitzar l'esgotament de les reserves dels ratpenats entre cada període (des de l'inici fins al final de la hibernació i des del final de la hivernació), la pèrdua de massa (en grams i mil·ligrams per dia) es va calcular com a diferència entre la mitjana dels valors de BCc obtinguts per a cada data de captura (desembre, febrer i març) dividida pel nombre de dies transcorreguts en cada interval de temps (75 i 21 dies respectivament). Dades obtingudes durant la primera setmana de març (2004 i 2007) es van utilitzar tant per a les anàlisis dels períodes d'hibernació final com dels primers períodes d'activitat.

S’analitza també la variació interanual de la pèrdua de massa entre sexes, hem utilitzat l'anàlisi de covariància (ANCOVA) amb el sexe i l'any com a factors i el seu terme d'interacció. S’avalua l'efecte del sexe i la dècada com a factors utilitzant la taxa de pèrdua de massa com a variable de resposta.

Resultats principals

ot indica que els ratpenats s’estan adaptant a un clima més càlid, amb hiverns més suaus i curts. En latituds de zones temperades, els ratpenats acumulen grans quantitats de reserves en forma de greix durant la tardor per poder afrontar el període d’hibernació, que sol anar des de mitjans desembre fins a finals de febrer.

Les reserves de greix acumulades han de ser prou importants per poder sobreviure tot el període hivernal sense menjar. No obstant això, a conseqüència d’uns hiverns relativament més curts i amb temperatures més altes que fa dècades, els ratpenats no s’engreixen perquè no necessiten tantes reserves per passar l’hivern.

Aquests canvis corporals són evidents en tots dos sexes, tot i que les femelles tenen una condició corporal inferior que els mascles, tant a l’inici com al final de la hibernació i durant el període d’activitat (març).  Aquest fet podria tenir efectes en la reproducció de l’espècie, ja que una pobra condició corporal de les femelles podria afectar negativament la gestació i la lactància.

El treball constata que la cambra d’hibernada triga més a refredar-se en relació amb els anys anteriors. Aquest retard afecta la hibernació dels ratpenats, perquè no troben les temperatures òptimes per poder hibernar fins a finals de gener o principis de febrer.

Conclusions

Amb una hibernació cada cop més curta, els ratpenats comencen abans l’activitat, en comparació amb altres anys; avancen els desplaçaments migratoris, i arriben abans als refugis de primavera. Si hi ha episodis de freds tardans un cop entrada la primavera, els ratpenats podrien no estar preparats per afrontar períodes de baixes temperatures.

Aquests canvis també podrien tenir implicacions en la conservació i la gestió de l’espècie.  Per exemple, se sap que en un refugi d’hibernada de les comarques de Tarragona l’augment de la temperatura interior va impedir la hibernació del ratpenat de cova. La pèrdua d’aquest refugi com a lloc d’hibernada va modificar la migració d’aquesta espècie i alterar algunes de les rutes migratòries del sud de Catalunya.

Com afectarà en el control de plagues en el medi natural?

  1. El canvi global també podria alterar la funció ecològica dels quiròpters, que són decisius per al control de plagues d’insectes i espècies vectores de malalties infeccioses en el medi natural.
  2. Totes les espècies de quiròpters poden quedar afectades pel canvi climàtic, però la magnitud de l’impacte podria ser molt diferent entre grups de ratpenats amb diversos patrons biogeogràfics.
  3. Una millor comprensió dels canvis que es produiran durant la hibernació a conseqüència del canvi climàtic proporcionarà informació útil per a les agències mediambientals oficials per garantir la protecció dels refugis clau que acullen colònies de ratpenats hivernants.