#4E91C6
Referència
Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). Spatial WMMAP fishing closures effectiveness in GSA 6, Effort reduction, redistribution and spillover effect (ICATMAR, 23-06) 61 pp, Barcelona. DOI: 10.57645/10.8080.05.9
Fitxa elaborada per
Quines noves tecnologies s'utilitzen per dissenyar i monitorar reserves marines?
2024
Objectiu
L’objectiu d’aquesta fitxa és donar a conèixer quins han sigut els criteris que s'han considerar pel disseny de les AMPs i quina metodologia no invasiva s’està emprant des de l’ICATMAR per tal de monitorar-ne els efectes sobre la biomassa d’espècies comercials.
Mètodes bàsics
Zona d'estudi: Catalunya
L’establiment de la xarxa de 20 àrees marines protegides (AMPs) a Catalunya el 2021, gràcies a la col·laboració entre les confraries de pescadors catalanes, el sector científic i l’administració, suposa una ampliació sense precedents de l’espai de la costa catalana on no es permet la pesca demersal. Quina metodologia s'ha emprat?
Criteris considerats pel disseny de les AMPs
- Tancament permanent de les AMPs en contraposició a les vedes temporals per tal de propiciar la recuperació dels hàbitats marins
- Impacte socio-econòmic derivat del tancament de les AMPs compartit i repartit entre les principals confraries de Catalunya
- Escollir zones que són hàbitats d’espècies comercials
- Plataforma costanera (50-300m): àrees de reclutament de lluç (Merluccius merluccius) i hàbitat d’espècies íctiques
- Talús superior (300-450m): hàbitat de l’escamarlà (Nephrops norvegicus)
- Connectivitat: localització de les AMPs que permeti el desplaçament de les espècies entre elles
Metodologia no invasiva emprada per al monitoratge de les AMPs
- Degut a que és necessari un mínim de temps per avaluar els efectes de les AMPs (~ 5 anys), tan sols es consideren 3 AMPs establertes amb anterioritat per iniciativa del sector pesquer
- Roses (2013) 130-170m
- Palamós (2017) 330-450m
- Blanes (2017) 170-260m
- S’avalua com afecta l’establiment de les AMPs a la redistribució de l’esforç pesquer, és a dir, si el temps de pesca que es donava a l’interior de cada AMP abans del tancament es concentra a les immediacions de cada AMP o no. En concret, les zones d’estudi són concèntriques a cada AMP i es troben a distàncies específiques dels seus límits, a 500m, 1000m, 2000m, 3000m i 5000m
- També s’avalua l’efecte spillover (exportació de biomassa a les àrees circumdants a les AMPs) mitjançant el creuament de dades del sistema de geolocalització de les embarcacions pesqueres comercials (VMS) i les dades de les notes de venda (captures i ingressos corresponents per embarcació, dia i espècie). Aquesta informació permet elaborar mapes de distribució de captures de les diferents espècies i comparar-ne les 5 zones d’estudi circumdants a cada AMP descrites anteriorment
- La metodologia SIG utilitzada per a aquest monitoratge és escalable a la resta d’AMPs del Mediterrani espanyol i és un procés semi-automàtic.
Resultats principals
Els resultats que s'han observat són:
- Absència de redistribució de l’esforç pesquer: el temps de pesca de les embarcacions no s’ha concentrat al voltant de les AMPs després del seu establiment
- Spillover de biomassa comercial: per a moltes de les espècies estudiades s’han observat indicis d’exportació de biomassa de a les àrees d’estudi circumdant a cada AMP que disminueix a mesura que augmenta la distància amb el seu límit. Per altres espècies com el pop blanc (Eledone cirrhosa) o el rap (Lophius spp.), no s’ha observat cap efecte. Altres espècies d’alt interès comercial com el lluç (Merluccius merluccius), l’escamarlà (Nephrops norvegicus) i la gamba blanca (Parapenaeus longirostris), tenen tendències poblacionals molt marcades, tant a l’alça com a la baixa, que estan influenciades per altres factors com la sobreexplotació pesquera o el canvi climàtic i que fan difícil establir relacions amb els efectes de les AMPs.
Conclusions
La redistribució de l’esforç pesquer que es produïa a l’interior d’una AMP, abans del seu establiment, cap a les seves immediacions, després del tancament, podria repercutir sobre els potencials efectes positius de la mesura. Per contra, els resultats mostren que l’establiment d’AMPs no provoca un augment significatiu de l’esforç pesquer a les zones circumdants i, per tant, aquest esforç es dilueix entre tota l’àrea de pesca restant.
S’ha observat efecte spillover en diverses espècies comercials, és a dir, un augment de la seva biomassa en les captures a mesura que ens apropem a la AMP. Per poder explicar les diferències en els efectes de les AMPs entre espècies, cal una discussió biològica profunda i tenir en compte una sèrie de consideracions com poden ser:
- L’hàbitat i mobilitat de cada espècie
- Característiques específiques del cicle vital de cada espècie
- Continuïtat d’hàbitat entre l’interior i l’exterior de l’AMP
De cara al futur, és necessari adreçar diferents qüestions a nivell metodològic:
- Quan les fluctuacions de les poblacions d’espècies són acusades, és difícil establir relacions causa-efecte
- Treballar amb dades comercials dificulta la distinció entre individus juvenils i adults de les espècies. Només disposem de dades d’individus amb talles comercials
Altres efectes de les AMPs a tenir en compte i que cal abordar:
- Exportació d’ous i larves (Projecte Biter)
- Recuperació d’hàbitat (Projecte Life Ecorest)
- Conservació de la biodiversitat