Imatge
#4E91C6
Referència
Frigola-Tepe, X., Pérez-Bielsa, N., Caballero-Huertas, M., Ollé-Vilanova, J., Muñoz, M., & Vias, J. (2024). A new threat to Sardina pilchardus in the northwestern Mediterranean: Genetic validation of the presence of lethal parasites in pelagic eggs and ovaries. Mediterranean Marine Science, 25(1), 151–159.
Fitxa elaborada per
Una nova amenaça per a la sardina? Presència d'un paràsit als seus ous i ovaris
2024
Objectiu
L'objectiu principal de l'estudi és determinar si els ous de sardina del Mediterrani estan parasitats pel protozou Ichthyodinium chabelardi, ja que provoca la mort del 100% dels ous infectats. Al mateix temps, es vol investigar si la infecció d'aquest paràsit es produeix per transmissió vertical a través dels progenitors o bé per transmissió horitzontal, és a dir, infecta l’ou a través de l'aigua.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Sant Feliu de Guíxols
S'han analitzat 426 ous de Sardina pilchardus, capturats davant de la costa de Sant Feliu de Guíxols durant l'època de posta a l'hivern (2020-2021). Aquests ous van ser capturats mitjançant bongos que es van remolcar per la columna d'aigua a una profunditat d’uns 5 metres durant 45 minuts. Les gònades femenines utilitzades per a l'estudi provenien de sardines capturades per les flotes d’encerclament en diversos punts de la costa Brava en la mateixa l’època de posta de 2020-2021.
Presència o absència del paràsit I. chabelardi en ous de sardina
La identificació de l’espècie dels ous capturats es va realitzar mitjançant claus taxonòmiques i tècniques genètiques. El DNA dels ous identificats com a sardines també es va utilitzar per a determinar la presència del paràsit utilitzant com a marcador SSU rRNA (subunitat petita del ribosoma) del dinoflagelat. Com a control positiu, es va utilitzar una seqüència sintètica del paràsit (G-block).
Per tal de reforçar la validesa dels nostres resultats experimentals es van incloure tres tipus de controls negatius a cada placa: un control negatiu completament lliure de DNA; dues mostres de DNA de teixit muscular de sardina (sense infecció parasitària) i ous no parasitats.
Seguidament, es va dur a terme una Nested PCR fent servir el producte de la primera PCR amb encebadors interns per tal de verificar la presència o absència del paràsit. Els productes de PCR resultats de les dues PCRS es van seqüenciar el DNA per tal d’identificar l’espècie mitjançant una cerca BLAST a la base de dades de GenBank.
Presència o absència del paràsit I. chabelardi en ovaris de sardina
Per tal de comprovar si existia la via de transmissió vertical (gònada – ou) del paràsit es van analitzar 40 gònades de sardina. Per maximitzar la detecció del paràsit a les gònades els ovaris es van seccionar en tres peces. Per tal de maximitzar la detecció del paràsit de cada secció es van realitzar tres PCRs, és a dir un total de nou PCRs per gònada. En aquest pas, el protocol experimental es va validar utilitzant ous de verat (Scomber scombrus) infectats pel paràsit cedits des de l’IEO-CSIC de Vigo.
Resultats principals
L’estudi ha demostrat la presència de 49 ous infectats pel paràsit I. chabelardi, és a dir, un 11,5% dels ous analitzats estan parasitats per aquest dinoflagel·lat.
Dels 40 ovaris analitzats, en 9 s’ha també detectat infestació per I. chabelardi, indicant una prevalença del 22,5%.
Pel que fa al protocol seguit, va quedar validat mitjançant les mostres d’ous de verat.
I, per últim, destacar que totes les mostres infectades, tant en ous com en ovaris, van compartir la mateixa seqüència, un únic haplotipus, sense variabilitat genètica.
Conclusions
Aquest estudi presenta les primeres proves validades genèticament de la infecció per I. chabelardi en sardines de la costa catalana, tant en ous com en ovaris. L’observació de paràsits en gònades suggereix que la presència del paràsit als ous probablement té l’origen en la gònada, per transmissió vertical. Tot i això, no es pot descartar que hi hagi una transmissió del paràsit de l’aigua cap a l’ou.
Atesa l’elevada mortalitat que genera el paràsit, els nostres resultats mostren una nova pressió no detectada fins ara per la sardina del Mediterrani; i que s’afegeix als factors que actualment l’influeixen negativament com la sobrepesca, el canvi climàtic, la contaminació, etc. Una investigació a llarg termini podria ser important per analitzar la dinàmica intra-anual de les infeccions en diverses regions del Mediterrani i determinar si la prevalença d'aquest paràsit està realment augmentant o es manté estable.
