#d0b392
Referència
Arias, A., Bernués, A., Canals, R. M., Chauvin, S., Douette, M., Fábregas, S., Felts, D., Fichot, S., García-Balaguer, E., Güiza, E., Maitia, J., Nadal, E., Papuchon, J., Pascual, D., Pla, E., Sanz, M. J., Soubeyroux, J.-M., Terrádez, J., Trapero, L., Travesset-Baro, O., Valero-Garcés, B., Vicente, S., & SEO/BirdLife. (2025). Dictamen ante los riesgos naturales y climáticos en los Pirineos: Documento de acción y cooperación transfronteriza del Proyecto LIFE SIP Pyrenees4Clima (LIFE22-IPC-ES-101104957). Comunidad de Trabajo de los Pirineos (CTP) – Observatorio Pirenaico del Cambio Climático.
Fitxa elaborada per
Recomanacions coordinades i transfrontereres per reduir el risc creixent de megaincendis als Pirineus
Muntanyes del Pirineu andorrà. Autor: Galdric Mossoll
2025
Objectiu
El dictamen del projecte LIFE SIP Pyrenees4Clima té com a objectiu alertar sobre l’increment accelerat dels riscos naturals i climàtics als Pirineus —especialment els incendis de gran intensitat— i proposar recomanacions concretes, coordinades i transfrontereres per reforçar la prevenció, la preparació i la resiliència del territori.
El document vol posar a disposició de les administracions i del sector de la gestió territorial el coneixement científic acumulat, així com experiències demostratives recents, per facilitar una transformació estructural del paisatge i dels sistemes de governança davant el canvi climàtic.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: massís dels Pirineus
El dictamen és un document tècnic de posicionament elaborat en el marc del projecte LIFE PYRENEES4CLIMA, coordinat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC-CTP) amb la participació de 46 entitats científiques, tècniques i institucionals.
Integra:
- Evidència climàtica recent (com el BICCPIR 2023 i informes d’AEMET i IPCC).
- Resultats de projectes europeus previs i en curs (LIFE MIDMACC, SUDOE MONTCLIMA i LIFE Pyrenees4Clima).
- Dades d’incendis recents (incloent la campanya 2025 i dades d’EFFIS / Copernicus).
- Anàlisis de canvis d’usos del sòl i de canvis en l’activitat primària
- Eines de modelització (canvi climàtic, perill meteorològic d’incendi)
- Coneixement expert en gestió forestal, agro-silvopastoral i emergències.
La zona d’estudi és el conjunt del massís dels Pirineus, incloent les quatre comunitats autònomes pirinenques de l’Estat espanyol (Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi), les regions franceses de Nouvelle-Aquitaine i Occitanie, i el Principat d’Andorra.
L’enfocament és sistèmic, multidisciplinari i orientat a la transferència operativa, amb una clara vocació d’aplicació en planificació territorial, política agrària, gestió forestal i sistemes d’emergència.
Resultats principals
1. Canvi accelerat del context climàtic i augment del risc d’incendis extrems
El dictamen identifica una transformació ràpida de les condicions climàtiques i territorials dels Pirineus que incrementa el risc d’incendis forestals d’alta intensitat.
- Els Pirineus s’han escalfat 1,9 ºC des de 1960, un increment aproximadament un 30 % superior a la mitjana global.
- Aquest escalfament s’associa a sequeres més freqüents i severes, reducció del mantell nival, augment de les onades de calor i l’estrès hídric forestal, factors que incrementen el perill meteorològic d’incendi i allarguen la temporada de risc.
- Els incendis recents mostren un canvi d’escala i comportament, amb episodis de piroconvecció, propagació nocturna i grans superfícies cremades en pocs dies.
- El 2025 el 60 % de la superfície cremada a Espanya es va situar per sobre dels 1.200 m d’altitud, indicant una expansió del risc cap a zones de muntanya. En pocs dies d’agost, la superfície cremada va passar de 47.000 a 350.000 hectàrees.
- Aquests incendis poden provocar canvis ecològics irreversibles en ecosistemes d’alta muntanya, amb pèrdua de capacitat de regeneració, erosió accelerada i substitució de boscos per matollars heliòfils.
- El risc es veu amplificat per una doble crisi climàtica i territorial: escalfament accelerat, abandonament rural i declivi del sector primari, augment de la continuïtat forestal i reducció de capacitat de resposta local, regional i estatal.
- Entre el 80 % i el 95 % dels incendis a la regió pirinenca tenen origen humà, sovint per negligències o pràctiques inadequades.
- La ramaderia extensiva, la gestió del matollar i la gestió forestal adaptativa redueixen la càrrega de combustible i milloren la resiliència del paisatge.
- La recuperació de mosaics agroforestals redueix la continuïtat del combustible i limita la propagació d’incendis d’alta intensitat.
- Aquestes actuacions també contribueixen a reduir riscos en cascada després dels incendis (erosió, avingudes, inestabilitat del sòl).
2. Evidència de pràctiques eficaces
Diversos projectes europeus han demostrat l’eficàcia de mesures de gestió territorial per reduir el risc d’incendis (LIFE MIDMACC, SUDOE MONTCLIMA i LIFE PYRENEES4CLIMA):
3. Recomanacions estructurals
El dictamen formula 16 recomanacions prioritàries orientades a transformar estructuralment el paisatge pirinenc i reforçar la capacitat de prevenció i resposta davant incendis extrems.
Gestió del paisatge i del combustible
- Prioritzar paisatges en mosaic i boscos mixtos per reduir la continuïtat del combustible i limitar la propagació d’incendis d’alta intensitat.
- Impulsar models agro-silvo-pastorals integrats que combinin activitat forestal, agrícola i ramadera.
- Desenvolupar plans de gestió silvopastoral a escala de paisatge, amb participació de propietaris, serveis forestals i equips d’extinció.
- Utilitzar la ramaderia extensiva per al manteniment d’infraestructures de protecció d’incendis, franges de protecció i interfícies periurbanes.
- Promoure una gestió forestal pròxima a la natura i aprofitar la biomassa forestal per a energia local.
- Posar en marxa projectes pilot de ramats comunals o mixtos per reforçar la presència de bestiar en zones de risc.
- Implementar Solucions Basades en la Natura post-incendi per restaurar sòls, reduir escorrenties i prevenir processos d’erosió.
Imatge
Tronc de pi roig mort cremat a terra. Autor: Galdric Mossoll
Reactivació del sector primari i incentius econòmics
- Reforçar la ramaderia extensiva i l’agricultura de muntanya com a eines de gestió del territori i prevenció d’incendis.
- Integrar incentius agroambientals que fomentin una millor gestió de pastures i superfícies forestals.
- Donar suport a cooperatives locals i models de negoci vinculats al pasturatge ambiental i a les races autòctones.
- Incorporar tecnologies de seguiment del bestiar i sistemes de monitoratge de la qualitat del past.
- Reformar els instruments d’ajut públic, especialment la Política Agrària Comuna (PAC):
- vincular els pagaments a caps de bestiar, hectàrees gestionades i serveis ecosistèmics,
- revisar els coeficients de subvencionabilitat de pastures (CSP) per incloure pastures sota arbrat,
- facilitar el relleu generacional i la cessió de drets PAC.
- Desenvolupar sistemes de pagament per serveis ecosistèmics i mercats de crèdits ambientals (carboni, aigua o biodiversitat).
- Desenvolupar un Protocol Pirinenc d’Emergències davant incendis, amb interoperabilitat transfronterera fent servir de dades meteorològiques, cartografia i mitjans d’intervenció.
- Establir protocols específics de seguretat i lluita contra incendis d’alta intensitat , amb simulacions meteorològiques i coordinació de mitjans adaptada a aquests escenaris.
- Mantenir un sistema pirenaic d’alerta primerenca i adaptar els calendaris de vigilància i extinció a noves temporades de risc.
- Reforçar la capacitat d’intervenció inicial amb equips locals formats, incloent voluntariat i brigades mixtes.
- Desenvolupar plans municipals d’autoprotecció multirisc.
- Integrar el risc d’incendi en la planificació urbanística i establir franges de seguretat en interfícies urbà-forestals.
- Implementar programes oficials de formació reglada en gestió pastoral, cremes prescrites i gestió forestal i del combustible.
- Reconèixer professionalment la figura de pastors, silvicultors i brigades rurals.
- Impulsar una governança multinivell local, regional i pirinenca amb participació d’administracions, sector primari i entitats locals.
- Consolidar la cooperació transfronterera a escala pirinenca en matèria de canvi climàtic i emergències.
- Establir sistemes d’aprenentatge compartit post-incendi, amb protocols comuns d’avaluació i espais d’intercanvi d’experiències.
Coordinació d’emergències i adaptació operativa
- Desenvolupar un Protocol Pirinenc d’Emergències davant incendis, amb interoperabilitat transfronterera fent servir de dades meteorològiques, cartografia i mitjans d’intervenció.
- Establir protocols específics de seguretat i lluita contra incendis d’alta intensitat , amb simulacions meteorològiques i coordinació de mitjans adaptada a aquests escenaris.
- Mantenir un sistema pirenaic d’alerta primerenca i adaptar els calendaris de vigilància i extinció a noves temporades de risc.
- Reforçar la capacitat d’intervenció inicial amb equips locals formats, incloent voluntariat i brigades mixtes.
- Desenvolupar plans municipals d’autoprotecció multirisc.
- Integrar el risc d’incendi en la planificació urbanística i establir franges de seguretat en interfícies urbà-forestals.
Formació, governança i aprenentatge col·lectiu
- Implementar programes oficials de formació reglada en gestió pastoral, cremes prescrites i gestió forestal i del combustible.
- Reconèixer professionalment la figura de pastors, silvicultors i brigades rurals.
- Impulsar una governança multinivell local, regional i pirinenca amb participació d’administracions, sector primari i entitats locals.
- Consolidar la cooperació transfronterera a escala pirinenca en matèria de canvi climàtic i emergències.
- Establir sistemes d’aprenentatge compartit post-incendi, amb protocols comuns d’avaluació i espais d’intercanvi d’experiències.
Conclusions
El dictamen posa de manifest que el risc de megaincendis als Pirineus no és un escenari futur hipotètic, sinó una realitat emergent vinculada a l’escalfament accelerat i a la transformació socioeconòmica del territori.
Per a Catalunya, aquest document és especialment rellevant perquè:
- Confirma la necessitat de passar d’un model centrat en l’extinció a un model estructural de prevenció.
- Reforça el paper estratègic del sector agro-silvo-pastoral en la gestió del combustible.
- Justifica la revisió d’instruments clau com la PAC i els coeficients de subvencionabilitat de pastures.
- Subratlla la importància d’una planificació a escala de paisatge i no només parcel·lària.
- Consolida la cooperació transfronterera com a eina indispensable en un massís ecològicament continu.
La transformació del paisatge en un mosaic funcional, la professionalització del sector primari i la integració real entre ciència, gestió i governança es presenten com les condicions necessàries per garantir la seguretat, la biodiversitat i la viabilitat socioeconòmica de les zones de muntanya.
Actuar ara significa reduir vulnerabilitats futures i reforçar la resiliència del massís pirinenc davant un context climàtic que ja no és excepcional, sinó estructural.