#4E91C6
Referència
Fenollosa, E., Munné-Bosch, S., & Pintó-Marijuan, M. (2025). Invasion amid the shadows: Ecophysiological dissimilarity and microhabitat constraints on an exotic succulent in a Mediterranean ecosystem. Physiologia Plantarum, 177, e70455. https://doi.org/10.1111/ppl.70455
Fitxa elaborada per
Els ambients ombrívols poden afavorir la invasió de cabellera de la reina, Aptenia cordifolia, als ecosistemes mediterranis
Cabellera de la reina invasora amb una flor vermella. Autor: 葉子 (iNaturalist)
2025
Objectiu
L’estudi analitza fins a quin punt la similitud o diferència fisiològica entre una espècie exòtica i la comunitat vegetal nativa pot influir en el seu potencial invasor. Concretament, es compara la resposta ecofisiològica anual de l’espècie exòtica cabellera de la reina o Aptenia cordifolia, considerada potencialment invasora al Mediterrani, amb la de diverses espècies natives que conviuen en dos microhàbitats contrastats.
L’objectiu és determinar en quins tipus d’hàbitat aquesta espècie podria establir-se amb més facilitat i si les diferències en les estratègies fisiològiques respecte a les espècies natives poden ajudar a predir el seu potencial d’expansió.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: ambient de penya-segats costaners amb alta irradiància a l’Alt Empordà, prop del Parc Natural del Cap de Creus, i bosc mediterrani amb coberta de pi blanc al Baix Empordà, amb condicions d’ombra i menor radiació.
En cada hàbitat es van seleccionar diverses espècies natives que coexisteixen amb Aptenia cordifolia. Les plantes es van mostrejar estacionalment entre juny de 2021 i abril de 2022 per captar les variacions ambientals pròpies del clima mediterrani.
Es van mesurar diferents indicadors ecofisiològics relacionats amb la resposta a l’estrès ambiental, entre els quals:
- trets morfològics de la fulla (angle foliar, àrea i massa foliar per superfície),
- hidratació i temperatura de les fulles,
- eficiència fotosintètica (fluorescència de la clorofil·la),
- contingut de compostos fenòlics i capacitat antioxidant,
- indicadors d’estrès oxidatiu com els hidroperòxids lipídics.
Les dades es van analitzar mitjançant estadística multivariant per comparar les estratègies fisiològiques de les espècies i determinar el grau de similitud o divergència amb la comunitat nativa.
Resultats principals
Sensibilitat elevada a la llum intensa
En ambients oberts amb alta irradiància, Aptenia cordifolia va mostrar una resposta fisiològica menys eficient que les espècies natives. Les seves fulles van assolir temperatures superiors als 40 °C durant l’estiu i es van observar valors més baixos d’eficiència fotosintètica, indicant estrès tèrmic i fotoinhibició. Les espècies natives dels penya-segats presentaven adaptacions estructurals més efectives, com angles foliars més verticals i fulles més gruixudes, que redueixen l’absorció de radiació i la pèrdua d’aigua.
Estratègia basada en l’acumulació d’aigua
La principal característica distintiva de Aptenia cordifolia és el seu alt contingut d’aigua a les fulles, superior al de les espècies natives estudiades. Aquest mecanisme li permet tolerar períodes de sequera i mantenir la hidratació fins i tot en condicions ambientals adverses.
En lloc d’augmentar l’estructura foliar per reduir la pèrdua d’aigua, com fan moltes espècies mediterrànies, l’espècie exòtica sembla basar la seva estratègia en l’acumulació d’aigua i soluts osmòtics que faciliten l’absorció hídrica.
Millor rendiment en ambients ombrívols
En el bosc mediterrani sota coberta arbòria, l’espècie exòtica va mostrar un funcionament fisiològic més favorable:
- No es va detectar la disminució d’eficiència fotosintètica observada en ambients oberts.
- Les temperatures foliars es van mantenir similars a les ambientals.
- Es van observar ajustos fisiològics que permetien mantenir l’activitat fotosintètica.
En aquest hàbitat, Aptenia cordifolia presenta una resposta fisiològica més diferenciada de la comunitat nativa, fet que suggereix que podria ocupar nínxols ecològics menys explotats.
Importància del microhàbitat
Les anàlisis multivariants van mostrar que les espècies natives d’un mateix hàbitat tenen respostes fisiològiques relativament similars, mentre que l’espècie exòtica mostra estratègies diferents que varien segons el microhàbitat. Aquesta flexibilitat indica una elevada plasticitat fisiològica que pot facilitar l’establiment en determinades condicions ambientals.
Conclusions
Els resultats indiquen que Aptenia cordifolia podria tenir més potencial invasor en ambients amb ombra o sota coberta forestal que en ambients oberts amb alta irradiància. La seva sensibilitat a la radiació intensa limita el seu rendiment en penya-segats o hàbitats molt exposats, mentre que els ambients més protegits redueixen aquest estrès.
Al mateix temps, la seva elevada capacitat d’emmagatzematge d’aigua i la seva plasticitat fisiològica li permeten respondre a variacions ambientals i podrien afavorir la seva expansió en un context de canvi climàtic caracteritzat per temperatures més altes i episodis de sequera més freqüents.
Des del punt de vista de la gestió del territori, aquests resultats suggereixen que els ambients forestals costaners i zones ombrívoles properes a àrees urbanitzades poden ser especialment vulnerables a la invasió de la cabellera de la reina (Aptenia cordifolia). La identificació d’aquests microhàbitats pot ajudar a prioritzar les accions de prevenció i control, optimitzant els recursos destinats a la gestió de les invasions biològiques.