#d0b392
Referència
Planagumà, L., Martí, J. Identification, cataloguing and preservation of outcrops of geological interest in monogenetic volcanic fields: the case of La Garrotxa Volcanic Zone Natural Park. Geoheritage 12, 84 (2020). https://doi.org/10.1007/s12371-020-00508-w
Fitxa elaborada per
Mètodes per identificar, catalogar i conservar els principals afloraments d'un parc natural
2020
Objectiu
El principal objectiu del treball es descriure com es va dissenyar la metodologia específica per a identificar els afloraments amb major interès geològic i, sobretot, aquells que exemplifiquen millor la diversitat dels estils eruptius, dels productes volcànics i els accidents geogràfics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). El treball analitza i avalua també els resultats de la implementació d’aquesta metodologia al llarg dels últims 30 anys.
Mètodes bàsics
Àrea d'estudi: Zona Volcànica de la Garrotxa (Catalunya).
Per al disseny d’aquesta metodologia es van seleccionar 12 afloraments dels 60 que l’any 1994 van ser identificats com a punts d'interès geològics de la zona. Aquests 12 afloraments, inclosos en una guia de camp publicada l’any 2000, es va considerar que eren els que millor reflectien les característiques principals de l’activitat volcànica que ha marcat l’evolució del PNZVG i que es van considerar com a més adequats per a l’observació i conservació dels trets volcànics principals de la zona.
Aquests 12 afloraments analitzats es van classificar en dos grups seguint 3 criteris bàsics: la conservació, la difusió i l’ús públic.
- Per al primer grup es van tenir en compte l'estat de conservació, la restauració potencial, les característiques científiques, la localització segons la seva descripció geològica, el potencial pedagògic i l’espectacularitat i la bellesa.
- En el segon grup es va avaluar l’ús potencial per a la difusió i el turisme, el valor pedagògic i el potencial per a desenvolupar-hi activitats científiques, així com l’accessibilitat, la facilitat d’observació, el tipus de propietat on s’ubiquen els afloraments, i la fragilitat tant de l’entorn natural com social.
Resultats principals
El treball constata els esforços dirigits a la conservació i descripció del patrimoni volcànic de la regió que es van centrar sobretot en els afloraments seleccionats. De fet, tots ells s’han conservat bé i son visitables. També es destaca el desplegament de panells informatius i la publicació d’una guia de camp amb informació sobre les principals característiques de cada aflorament. La guia s’ha convertit, segons el treball, en una eina essencial per incrementar el coneixement dels visitants del parc sobre aquests 12 afloraments.
El treball destaca també la regulació desplegada al llarg dels anys per conservar i protegir el patrimoni i el compromís dels habitants i els ajuntaments de la zona per conservar el patrimoni geològic.
Per últim, els afloraments seleccionats per dissenyar la metodologia són els que s’utilitzen com a punts per a la formació dels guies del parc, un programa a través dels quals s’han capacitat fins a 400 guies des de l’any 2000.
Conclusions
La metodologia dissenyada i descrita en aquest estudi va permetre identificar els afloraments més importants del PNZVG, una zona de gran atractiu on s’hi concentren nombrosos exemples de processos eruptius, productes i geomorfologies volcàniques. Aquesta identificació dels afloraments va ser crucial per a que els gestors del parc poguessin incrementar l’eficiència de les actuacions destinades a la conservació d’uns afloraments fràgils i fàcils d’erosionar, gestionar la utilització pública de l’espai per aquells que venen a visitar els volcans, i assegurar que el coneixement científic d’aquests espais proporciona un servei des d’un punt de vista cultural i ecosistèmic.
