#abcc9a
Referència
Vilalta-Clapés, Q., Puig-Gironès, R., Bellvert, A., Tobella, C., & Pons, P. (2026). Top predators respond to post-fire logging: a trait-based approach. Forest Ecology and Management, 606, 123549. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2026.123549
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Les aranyes revelen com la gestió postincendi determina la composició funcional del bosc
2026
Objectiu
- Analitzar com diferents intensitats de gestió forestal postincendi afecten l’estructura de la vegetació.
- Avaluar la resposta de les comunitats d’aranyes del sòl davant tres escenaris de gestió postincendi: no intervenció, tala sostenible i tala convencional.
- Comparar aquestes respostes mitjançant enfocaments taxonòmics i funcionals.
- Analitzar el paper dels microhàbitats generats per la gestió sostenible (especialment les piles de branques) en l’estructura funcional després del foc.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Entorn forestal del municipi de Blanes
L’estudi es va dur a terme mitjançant un experiment de set anys en una zona forestal de pi pinyer amb alzina surera afectada per un incendi de capçades el juliol de 2016 a Blanes. Es van comparar tres tractaments de gestió del bosc cremat aplicables en contextos reals de presa de decisions postincendi:
- No intervenció (NI): absència de gestió, deixant evolucionar el sistema de manera natural.
- Gestió sostenible (SL): tala de tots els arbres morts i extracció dels troncs amb maquinària lleugera, corredors d’extracció delimitats i creació de piles de amb les capçades trossejades.
- Tala convencional (CL): tala de tots els arbres morts i extracció intensiva dels arbres sencers amb maquinària pesada que circulava sense restriccions.
Es van mostrejar anualment (1, 2, 3, 4 i 7 anys després del foc) la vegetació amb transsectes lineals i les comunitats d’aranyes epigees mitjançant trampes de caiguda, diferenciant microhàbitats (sòl nu, sota arbust i sota piles de branques). Es van analitzar variables d’estructura vegetal, riquesa i abundància d’aranyes, i tretze trets funcionals mitjançant models mixtos i anàlisis multivariants.
Resultats principals
- La recuperació de la vegetació va ser més alta en els tractaments de no intervenció, seguit de la gestió sostenible, mentre que la tala convencional va mostrar una regeneració clarament més pobra, amb menor cobertura vegetal, menys fusta morta al sòl i una estructura més simple.
- Les comunitats d’aranyes van respondre tant al temps transcorregut des de l’incendi com al tipus de gestió, especialment pel que fa a la composició funcional.
- L’abundància total d’aranyes va estar més condicionada pel microhàbitat i el temps des del foc que pel tractament de gestió efectuat.
- Tanmateix, la tala convencional va accentuar els efectes del foc, afavorint trets típics d’ambients oberts i secs (caça activa, activitat diürna).
- La gestió sostenible va mostrar respostes funcionals intermèdies, més properes a les observades en la no intervenció.
- Els microhàbitats van tenir un paper clau: les piles de branques van actuar com a refugis comparables als arbustos, afavorint espècies teixidores, d’activitat nocturna i amb menor tolerància a la dessecació.
Conclusions
Els resultats indiquen que la gestió forestal sostenible postincendi permet compatibilitzar l’aprofitament econòmic de la fusta cremada amb la conservació de la biodiversitat i la funcionalitat ecològica. Pràctiques com l’ús de corredors d’extracció, la reducció de la compactació del sòl i la creació de piles de restes llenyoses afavoreixen una recuperació més equilibrada de la vegetació i de les comunitats faunístiques.
Per a la gestió del territori a Catalunya, aquests resultats aporten evidència científica que, a diferència de la tala convencional realitzada amb gran maquinària i circulació no restringida, alternatives més sostenibles redueixen impactes ecològics i milloren la resiliència dels ecosistemes mediterranis davant els incendis. Incorporar el disseny de microhàbitats, com les piles de branques,en la planificació postincendi emergeix com una eina clau per accelerar la recuperació del bosc.