#A2DEDE
Referència
Marco, J., Valbuena, N., Valderrama, D., & Vásquez, M. (2025). Examining the success of the tilapia industry in Huila, an emerging aquaculture hub in the Colombian Southwest. Aquaculture Economics & Management. https://doi.org/10.1080/13657305.2025.2455423
Fitxa elaborada per
La sostenibilitat de l’aqüicultura requereix tant innovació productiva com equitat en l’accés als recursos
Banc de tilàpia a Costa Rica. Font: Rose Davies (Flickr)
2025
Objectiu
Aquest estudi analitza el grau de sostenibilitat de la producció de tilàpia al departament de Huila, principal regió aqüícola de Colòmbia, comparant dos models productius diferenciats: el sector orientat a l’exportació i el sector orientat principalment al mercat intern. L’objectiu és avaluar-ne el rendiment ambiental, econòmic i social mitjançant una metodologia estandarditzada d’indicadors de sostenibilitat, i identificar els factors que expliquen les diferències observades entre ambdós sectors.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Huila (sud-oest de Colòmbia), una regió que concentra aproximadament el 40% de la producció nacional de tilàpia i el 90% de les exportacions del país.
La recerca va utilitzar la metodologia Aquaculture Performance Indicators (API), una eina d’avaluació basada en els tres pilars de la sostenibilitat: ambiental, econòmic i social. El sistema inclou 154 indicadors: 88 indicadors de resultats (outputs) i 66 indicadors de context i governança (inputs).
Les dades es van obtenir mitjançant 13 entrevistes a experts del sector realitzades entre març i juliol de 2023, incloent productors, responsables d’empreses i representants de cooperatives. La informació es va contrastar posteriorment amb estadístiques oficials, informes sectorials i altres fonts secundàries.
Resultats principals
La producció de tilàpia a Huila ha crescut ràpidament durant les darreres dècades, consolidant dos models productius diferenciats: un sector de grans empreses orientat a l’exportació i un sector format principalment per petits i mitjans productors enfocats al mercat intern.
L’avaluació mostra que el sector exportador presenta un millor rendiment global, especialment en les dimensions econòmica i social. Aquestes empreses disposen de més capacitat d’inversió, millor accés als mercats internacionals, infraestructures més desenvolupades i condicions laborals més favorables.
Pel que fa a la dimensió ambiental, no es van detectar diferències significatives entre els dos sectors. Tot i això, els productors exportadors destaquen per un major compliment normatiu i una implantació més elevada de certificacions ambientals. Les explotacions de gran escala presenten una petjada ecològica superior associada a la intensificació productiva i a una major transformació del territori.
L’estudi també identifica dificultats importants per als petits i mitjans productors, especialment en l’accés legal a l’aigua i al sòl, l’obtenció de certificacions i la participació en mercats de major valor afegit. Així mateix, es detecten mancances en la disponibilitat de dades fiables per al seguiment i la gestió del sector.
Conclusions
L’experiència de Huila mostra que l’accés als mercats internacionals pot actuar com un potent motor de modernització i professionalització de l’aqüicultura, generant beneficis econòmics i socials significatius. Tanmateix, aquests avantatges no es tradueixen automàticament en una millor sostenibilitat ambiental.
Els resultats indiquen que les certificacions ambientals, el compliment normatiu i les millores tecnològiques poden compensar parcialment els impactes derivats de la intensificació productiva, però no eliminar-los completament.
Per als gestors ambientals i responsables de polítiques públiques, l’estudi posa de manifest la importància de:
- Garantir l’accés legal i equitatiu als recursos hídrics i al sòl.
- Millorar els sistemes de monitoratge ambiental.
- Reforçar la recollida de dades sectorials fiables.
- Promoure mecanismes de governança participativa.
- Afavorir models productius que combinin competitivitat econòmica i reducció dels impactes ecològics.
L’avaluació periòdica mitjançant indicadors integrats de sostenibilitat es presenta com una eina útil per orientar la planificació estratègica i el seguiment de la sostenibilitat de l’aqüicultura.