#abcc9a
Referència
Torre, I., Ribas, A., & Puig-Gironès, R. (2023). Effects of Post-Fire Management on a Mediterranean Small Mammal Community. Fire, 6(1), 34. https://doi.org/10.3390/fire6010034
Fitxa elaborada per
La gestió heterogènia dels boscos cremats beneficia les comunitats de petits mamífers
Fotografies del espai control i dels diferents tractaments post-incendi estudiats amb un ratolí de bosc al centre de la imatge. Font: Article original (modificada)
2023
Objectiu
Avaluar com diferents estratègies de gestió després d'un incendi forestal influeixen en l'abundància, la composició i la diversitat de les comunitats de petits mamífers mediterranis. L'estudi compara àrees cremades sense intervenció, àrees sotmeses a diferents tractaments de tala de recuperació (salvage logging) i boscos no afectats pel foc per identificar quines pràctiques contribueixen millor a la recuperació ecològica.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Barcelona, Catalunya), en una zona afectada per l'incendi de l'any 2003.
Es van comparar quatre situacions: bosc no cremat, zona cremada sense gestió, zona amb retirada dels troncs i dispersió de les branques sobre el sòl, i zona amb retirada dels troncs i acumulació de les branques en piles.
Entre els anys 2005 i 2006 es van mostrejar vuit parcel·les mitjançant trampes de captura en viu per identificar les espècies presents i estimar-ne l'abundància. Paral·lelament, es va caracteritzar l'estructura de la vegetació (cobertura arbòria, arbustiva, herbàcia i de restes llenyoses) i es van analitzar les diferències entre tractaments mitjançant models estadístics.
Resultats principals
Els principals resultats obtinguts són els següents:
- Es van capturar 217 individus corresponents a tres espècies: el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el ratolí mediterrani (Mus spretus) i la musaranya comuna (Crocidura russula).
- Les zones cremades van presentar una abundància total de petits mamífers i una riquesa d'espècies superiors a les observades als boscos no afectats pel foc, especialment durant els primers anys després de l'incendi.
- L'incendi va reduir fortament la cobertura arbòria i arbustiva baixa. En les parcel·les gestionades, però, l'acumulació de branques va incrementar l'estructura disponible a nivell del sòl, compensant parcialment aquesta simplificació de l'hàbitat.
- El ratolí de bosc va mostrar una resposta positiva als tractaments que deixaven piles de restes llenyoses, que utilitza com a refugi davant dels depredadors quan la vegetació arbustiva encara és escassa.
- El ratolí mediterrani va ser més abundant a les zones obertes cremades i especialment en aquelles on les grans clarianes s'alternaven amb piles de branques.
- La musaranya comuna va augmentar progressivament a mesura que avançava la regeneració de la vegetació i el sòl adquiria una estructura més complexa.
- Tant l'abundància total com la riquesa d'espècies van disminuir amb el pas dels anys des de l'incendi, reflectint que les espècies pròpies d'ambients oberts es beneficien principalment de les primeres fases de la successió ecològica.
- Les diferents espècies van respondre de manera específica als tractaments, evidenciant que no existeix una única estratègia de gestió òptima per afavorir tota la comunitat.
Conclusions
L'estudi mostra que la gestió posterior als incendis pot influir de manera significativa en la recuperació de la fauna. La tala de recuperació no té necessàriament un efecte negatiu si es conserva part de les restes llenyoses sobre el terreny, ja que aquestes proporcionen refugi i incrementen l'heterogeneïtat de l'hàbitat.
Els resultats indiquen que una gestió basada en un mosaic de tractaments, combinant àrees sense intervenció amb zones gestionades de manera diferent, genera una major diversitat d'hàbitats i permet donar resposta als requeriments ecològics de diferents espècies de petits mamífers. Aquesta heterogeneïtat també pot afavorir altres organismes propis dels espais oberts, com determinades aus o el conill europeu.
Per als gestors forestals, aquest treball aporta evidència que la planificació postincendi no hauria de buscar paisatges homogenis, sinó mantenir una combinació d'estructures i nivells de cobertura vegetal que afavoreixi la biodiversitat i contribueixi a una recuperació més resilient dels ecosistemes mediterranis.